L'Afganistan fa dos anys sota domini talibà: asfíxia econòmica i pèrdua massiva de drets
Organismes internacionals alerten que la situació de les dones ha retrocedit com en cap altre lloc del món i que dos terços de la població necessita ajuda humanitària per a sobreviure-hi
El règim talibà celebra aquest dimarts el segon aniversari de l'entrada a Kabul, capital de l'Afganistan. Una acció simbòlica que va marcar el retorn al poder en tot el país i l'establiment d'un sistema dominat pel fonamentalisme islàmic. Durant els darrers dos anys, el nou govern liderat de facto per Hibatullah Akhundzada —l'emir dels talibans— ha imposat una autarquia que ha asfixiat econòmicament l'Afganistan i l'han sumit en un pou de pèrdua massiva de drets i llibertats, amb les dones i les xiquetes com a principals víctimes.
La irrupció en la capital afgana va ser abassegadora i rapidíssima. Aquell 15 d'agost de 2021, després d'una ofensiva llampec mentre les forces estrangeres liderades pels Estats Units es retiraven després de vint anys de guerra inacabada, els talibans prenien Kabul. Paral·lelament, el president a qui les potències internacionals donaven suport, Ashraf Ghani, pegava a fugir. Les forces de seguretat que s'havien consolidat en el país amb anys de suport occidental quedava desintegrat.
"En el segon aniversari de la conquesta de Kabul ens agradaria felicitar la nació mujahidí [que fa la Guerra Santa] de l'Afganistan i demanar-los que agraïsquen a Al·là Totpoderós aquesta gran victòria", ha dit el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, en una declaració oficial.
La ciutat s'ha despertat blindada per forces de seguretat aquest dimarts, que s'ha declarat festiu. Els soldats han augmentat els controls i durant tota la jornada s'esperen desfilades dels talibans. Diversos departaments, inclòs el Ministeri d'Educació, han organitzat reunions per a commemorar l'efemèride.
"Ara que la seguretat global està assegurada al país, tot el territori es gestiona sota un únic lideratge, hi ha un sistema islàmic i tot s'explica des de l'angle de la xaria", ha dit Mujahid. La xaria o llei islàmica és el conjunt de normes que regeixen la vida i els comportaments de la societat musulmana, tant en l'àmbit privat com en el públic.
Opressió de les dones
Tot i que l'Afganistan gaudeix ara d'una pau no vista en dècades, les Nacions Unides adverteixen que hi ha hagut desenes d'atacs contra la població civil, alguns reivindicats pels rivals dels talibans de l'Estat Islàmic. Des de les organitzacions internacionals han posat el focus en les dones, que van gaudir d'un ventall ampli de drets i llibertats durant les dues dècades de domini dels governs que tenien el suport d'Occident. Ara veuen com la seua situació ha empitjorat des del retorn dels talibans i ha retrocedit com en cap altre lloc en el món. La secretària general adjunta de l'ONU, Amina Mohammed, ha assenyalat que moltes nenes han vist truncats els drets i el seu futur.
A pesar que en els primers dies de domini talibà intentaren vendre oberturisme i parlaven de reconciliació i govern "inclusiu", la realitat mostra que s'ha tornat a la discriminació pel que fa als drets de les dones. Fa dos anys que Arezo Rahini viu a Espanya. Entrenava un equip de futbol a l'Afganistan i ha contat a À Punt NTC com ho tenen de difícil ara les xiques que s'han quedat allà. "No poden treballar, no poden jugar a futbol, ni eixir a soles de casa", ha relatat.
Les majors de dotze anys han quedat majoritàriament excloses del sistema educatiu des que els talibans van tornar al poder. Per a molts governs occidentals, la prohibició és un obstacle important per a qualsevol esperança de reconeixement formal de l'administració talibana.
L'emirat assegura que respecta els drets d'acord amb la interpretació que fan de la llei islàmica. Els seus preceptes impedeixen que la majoria de les dones afganeses puguen treballar en les agències d'ajuda, han tancat salons de bellesa, han prohibit a les dones entrar als parcs i els han restringit els viatges en absència d'un tutor masculí.
El periodisme, que també va florir durant les dues dècades de govern dels governs sostinguts per Occident, s'ha suprimit significativament. La detenció de professionals dels mitjans de comunicació i activistes de la societat civil, inclòs el destacat defensor de l'educació Matiullah Wesa, ha alçat l'alarma dels grups de drets humans.
I a la pèrdua de llibertats i drets humans cal afegir-hi la pobresa. La davallada en l'ajuda al desenvolupament ha reduït les oportunitats laborals i el producte interior brut, i l'ONU calcula que més de dos terços de la població necessita ajuda humanitària per a sobreviure.
Segons dades d'Amnistia Internacional, en dos anys el percentatge de població de l'Afganistan que viu en aquesta situació precària quasi es duplica, en passar del 47% al 97%. Parlem de 25 milions de persones que a penes tenen per a subsistir.
Pau relativa i menys corrupció
El costat positiu, segons el representant especial de l'ONU, és que hi ha hagut una pacificació relativa del país i s'ha reduït la corrupció que va esclatar quan va començar a entrar una reguera de diners occidentals arran l'expulsió dels talibans de l'Afganistan el 2001. També hi ha indicis que la prohibició de cultivar estupefaents ha reduït dràsticament la producció d'opi en un país que durant anys ha sigut la font més gran del món.
El règim talibà espera que el progrés ajude a portar el reconeixement estranger i l'alçament de les sancions. Reclamen l'alliberament d'uns 7.000 milions de dòlars en actius del banc central congelats en la Reserva Federal dels Estats Units de Nova York el 2021, després que conqueriren el país.
