Afghan Women on the Run denuncia que “hi ha refugiats de primera i de segona”

Mentre la Unió Europea es bolca amb les persones que fugen de la guerra a Ucraïna d’una forma sense precedents i els dona permís de residència, accés al mercat laboral i a l'habitatge i assistència mèdica i social, persones refugiades d’altres països amb conflictes armats denuncien que no estan rebent el mateix tracte. 

Des que a finals d’agost els Estats Units abandonaren l’Afganistan i el deixaren en mans dels talibans, multitud de persones continuen atrapades sense poder abandonar el país. Ara les ONG que treballen ajudant aquestes persones a fugir de l’horror de la guerra denuncien que des de març els governs occidentals, entre els quals hi ha l’espanyol, estan rebutjant la major part de les peticions d'asil que els arriben.

La jove afganesa Parwin Dawari sí que va aconseguir fugir i ara viu a Mislata. Ella era estudiant de periodisme i va ser evacuada per les autoritats espanyoles i cinc minuts després que el seu avió s'enlairara de l’aeroport de Kabul va explotar una bomba que va matar moltes persones, conta. “Eixos cinc minuts foren molt importants per a la meua vida perquè si haguera estat allà cinc minuts després ara no estaria ací parlant amb vosaltres”, apunta.

Dawari assegura que a l’Afganistan patia un perill real perquè “els talibans no són bones persones i podrien anar a ma casa i matar tota la meua família”. De fet, no han pogut abandonar l'Afganistan i ara viuen amagats per por a les represàlies que puguen patir per haver sigut policies del règim anterior als talibans. “Per favor, no oblideu l’Afganistan” ens demana, abans d’acabar l'entrevista.

Ella ho pot contar, però moltes afganeses continuen en perill. És el cas de la periodista Sweeta Sadat, a qui li han denegat el visat per a poder viatjar a Espanya i que demana entre plors que l’ajuden a abandonar el país. 

Des de l'ONG Afghan Women on the Run denuncien que des de març els governs occidentals estan rebutjant moltes peticions d'asil semblants a la de Sadat. Una de les seues integrant, Imma Orquín, explica que l’organització està intentant gestionar la fugida de moltes dones de perfils diferents –col·laboradores de l’OTAN, fiscals, activistes o periodistes– que corren perill sota el règim talibà, però que els països estan denegant molts visats. 

L'ambaixada espanyola al Pakistan assegura que denega aquestes peticions perquè les persones afectades no poden provar que són objecte de persecució al seu país, però Ortín afirma que el problema és que “hi ha refugiats de primera i de segona. I els de primera són els d'Ucraïna”.