L'ajuda humanitària començarà a entrar a Gaza com a prompte divendres

Egipte ha accedit a reobrir el pas fronterer de Rafah, que connecta amb la Franja de Gaza, per a permetre l'entrada d'ajuda humanitària en virtut d'un acord tancat aquest dimecres entre el president dels Estats Units, Joe Biden, i l'homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El trànsit dels camions podrà començar com a prompte aquest divendres, ja que han de fer-se reparacions en les carreteres danyades pels bombardejos israelians que des de fa quasi dues setmanes colpegen l'enclavament palestí. Dins esperen vora 2,2 milions de persones que malviuen atrapades sense llum, aigua ni aliments a causa del setge total decretat per Israel com a represàlia a l'atac brutal perpetrat per la milícia Hamàs el 7 d'octubre passat, el més mortífer en anys, amb uns 1.300 morts israelians. En el costat palestí la sagnia de víctimes per l'ofensiva de l'estat hebreu és d'almenys 3.478, segons l'últim balanç del Ministeri de Salut de Palestina.

La tensió s'ha elevat a cotes màximes després de la massacre ocorreguda dimarts a l'hospital Al-Ahli, a la ciutat de Gaza, quan una explosió va acabar amb la vida de 471 persones. L'autoria de l'atac no està clara i a hores d'ara els dos bàndols s'acusen mútuament. Les autoritats palestines culpen l'exèrcit israelià del que diuen que és un atac aeri, mentre que Israel i els Estats Units asseguren que la causa de la tragèdia és un coet fallit llançat per milícies islamistes a Gaza. Tant Hamàs com la Jihad Islàmica Palestina neguen tindre cap responsabilitat en els fets, mentre que el Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel acusa les autoritats palestines d'unflar la xifra de morts a causa de la detonació, que seria només "d'unes quantes desenes".

La matança a l'hospital de Gaza ha encés una metxa en el món àrab, amb manifestacions que han tornat a reproduir-se per segon dia en la Cisjordània palestina ocupada per Israel, l'Iran, Jordània, el Líban, Tunísia i altres llocs, enmig de l'onada d'indignació que s'ha estés per tot l'Orient Mitjà i que ha deixat alguns incidents. Imatges de televisió han mostrat com les forces de seguretat libaneses han disparat gasos lacrimògens i canons d'aigua contra manifestants que llançaven projectils prop de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut, la capital. L'exèrcit israelià ha matat a trets dos adolescents palestins a Cisjordània durant les protestes, segons les autoritats locals, mentre que l'agència de notícies oficial palestina WAFA sosté que han acabat amb un tercer home palestí durant una incursió al poble de Budrus, també a Cisjordània.

En aquest context tan convuls, l'entesa entre els Estats Units i Egipte per a permetre l'entrada d'ajuda a la Franja de Gaza obri una xicoteta porta d'esperança per a la població civil, a pesar que es tracta d'un acord amb moltes limitacions. Per exemple, no inclou combustible ni tampoc electricitat, vitals per al funcionament de les infraestructures sanitàries o per a les bombes d'extracció d'aigua. Igualment, Israel ha condicionat l'entrada de carregaments per Rafah al fet que Hamàs no puga interceptar-los. Si els membres de la milícia accedeixen a les mercaderies, han advertit, s'interrompran els subministraments: "No volem que Hamàs furte l'ajuda que va dirigida a la població civil. És un problema real", ha assegurat un assessor del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Cent camions al dia

Una qüestió a banda és el volum d'ajuda que caldria per a satisfer les necessitats de la població palestina que viu a la Franja de Gaza. El cap d'Ajuda de les Nacions Unides (ONU), Martin Griffiths, deia dimecres al Consell de Seguretat que l'organització buscava tornar com a mínim als lliuraments d'ajuda previs a l'escalada bèl·lica entre Hamàs i Israel, de cent camions al dia.

Aquest dijous mateix s'espera iniciar la reparació del pas de Rafah per a fer-lo transitable i demà podrien començar a entrar els camions. Una ajuda humanitària que serà possible gràcies a la predisposició, no sense riscos geoestratègics, del president egipci, que ha denunciat aquests últims dies que els bombardejos israelians han convertit el corredor en pràcticament inoperable. Això sí, Al-Sisi ha rebutjat de ple qualsevol possibilitat d'acceptar l'entrada de refugiats a Egipte.

Una quarta part dels habitatges gazians, destruïts

Més de 98.000 unitats residencials a Gaza, que representen aproximadament el 25% del total en la franja palestina, han sigut destruïdes o han patit danys en l'ofensiva israeliana contra Hamàs, segons un informe de l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU. L'ens, que elabora un seguiment diari sobre la situació a la zona des dels atacs comesos pel moviment islamista el passat 7 d'octubre, subratlla que l'estimació és conservadora per la impossibilitat d'accedir a les zones greument colpejades pels bombardejos, especialment a la ciutat de Gaza.

Només en la nit del 17 al 18 d'octubre esfondraren un edifici residencial en el campament de refugiats d'Al Bureij (centre de la Franja) i van morir 25 persones. La situació es va repetir a Jabalia (nord), on va haver-hi 37 víctimes mortals, ha destacat Nacions Unides.