Ara en la televisió
ENTRE BASTIDORS
Alemanya vota este diumenge amb els conservadors com a favorits i el repunt de l’extrema dreta
El país afronta els comicis generals amb el repte de la migració i del futur econòmic del país sobre la taula
Alemanya celebra este diumenge unes eleccions legislatives en les quals es dirimiran el paper de l’extrema dreta, la política migratòria i el futur econòmic del país. La jornada arranca amb els conservadors de Friedrich Merz com a clars favorits, fet que els deixaria en posició de pactar una coalició en un moment intern i geopolític complicat.
Les enquestes d’intenció de vot situen el bloc format per la Unió Cristianodemòcrata i la seua germana bavaresa, la Unió Socialcristiana, amb el 30% dels vots, seguit de la ultradretana Alternativa per a Alemanya que, amb un 20 o 21% dels sufragis, duplicaria el resultat dels anteriors comicis generals.
Del que tampoc hi ha dubte és que el Partit Socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz es quedarà en tercer lloc, amb un 15% dels vots, i Els Verds en quarta posició, amb un 12,5% o 13% dels vots. També sembla que l’esquerra serà la gran sorpresa en estes eleccions, en aconseguir un 7% o 7,5% dels sufragis, gràcies a una campanya en què “ha llançat missatges clars i personalitzats”, com apuntava el politòleg Antonio Souris.
Els xicotets partits, clau
Totes les mirades estan, per tant, posades en els liberals i l'esquerra populista de l'Aliança Sahra Wagenknecht. Ara per ara no queda clar si aconseguiran entrar en la cambra baixa germànica. En qualsevol dels casos, obtinga representació parlamentària o no, s’altera el repartiment dels 630 escons.
En l'última enquesta publicada ahir dissabte pel diari Bild, els liberals de l'FDP es queden fora del parlament amb un 4,5% dels vots, mentre que el BSW obtindria just el 5% necessari per a tindre representació.
Després de la campanya electoral més curta a Alemanya des de la ruptura del govern de coalició de socialdemòcrates, liberals i ecologistes al novembre, quasi 60 milions d'electors decidiran el futur del país, immers en una recessió econòmica i polaritzada sobre la política migratòria després de diversos atemptats recents i el repunt de l’extrema dreta.
Tot això en la principal potència econòmica de la Unió Europea (UE) i la tercera economia mundial i enmig d'un context geopolític complicat després de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i els dubtes que este nou mandatari ha sembrat sobre les relacions transatlàntiques i el seu suport a Europa en el tercer aniversari de la guerra russa a Ucraïna.