Almenys 32 xiquets morts per desnutrició a Gaza, la majoria menors de cinc anys

Almenys 32 xiquets han mort amb símptomes de malnutrició a Gaza, 28 d'ells de menys de cinc anys. La denúncia l'ha feta l'Organització Mundial de la Salut (OMS) hores després de l'informe de la comissió independent de les Nacions Unides que constatava que Israel està emprant la fam com a arma de guerra i als civils palestins com a ostatges dels seus objectius militars i polítics.

Alimentar-se i beure aigua potable són un repte diari, addicional a la supervivència, en moltes zones de la Franja de Gaza. L'exèrcit de Tel-Aviv restringeix al màxim l'entrada de l'ajuda humanitària terrestre, que s'enfronta a sabotatges constants dels radicals israelians. De moment, ni els enviaments per l'aire ni per la costa són capaços de satisfer les urgències de la població.

"Més de 8.000 xiquets de menys de cinc anys han sigut diagnosticats amb malnutrició aguda, 1.600 d'ells amb caràcter greu", va indicar en roda de premsa el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, qui va denunciar les greus conseqüències que està tenint per a la població gaziana el consum d'aigua no potable així com la falta de recursos sanitaris i equipaments mèdics. Una mitjana de deu xiquets al dia perd una o les dos cames pels bombardejos israelians, que les són amputades en intervencions sense anestèsia.

L'Exèrcit israelià han intensificat en la matinada d'este dijous els atacs sobre Rafah, així com l'àrea central del campament de refugiats de Nuseirat, causant desenes de morts i ferits, segons fonts palestines.

Creix la popularitat de Hamàs entre els palestins

El dolor, la fam i la guerra estan radicalitzant la població palestina, inoculant odi contra Israel en una nova generació. El 80% dels palestins creuen que la massacre de Hamàs del 7 d'octubre va ajudar a retornar al centre del debat internacional la qüestió palestina, segons l'última enquesta realitzada pel Centre Palestí d'Investigació d'Enquestes i Polítiques (PSR) a Cisjordània i la Franja de Gaza entre el 26 de maig i l'1 de juny de 2024, en què han participat 1.570 persones. Les respostes indiquen que la popularitat de Hamàs ha crescut en estos últims mesos i la meitat dels habitants de l'enclavament esperen que guanye la guerra contra Israel i torne a governar.

L'ofensiva israeliana ha augmentat el suport a la lluita armada. També el rebuig a la solució dels dos estats, si bé l'opció continua sent la preferida per la majoria. La guerra ha reforçat la percepció de Hamàs en detriment de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que governa la a Cisjordània ocupada. El 60% dels enquestats en demana la dissolució.

L'alto el foc s'apaga: els EUA acusen Hamàs de demanar "massa canvis"

L'alto el foc faria un gir de timó a la situació, però les possibilitats s'apaguen. Pinta mal, segons s'extrau de l'advertència de secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que ha culpat Hamàs d'impossibilitat l'acord per demanar "nombrosos canvis", alguns d'ells "inviables", a la proposta presentada pel president dels EUA, Joe Biden, fa dotze dies. En una compareixença a Qatar, mediador per la part dels islamistes, ha qüestionat que l'organització palestina estiga procedint de bona fe i ha advertit que per molt que els intermediaris intenten salvar les bretxes, no significa que ho puguen aconseguir.

El primer ministre de Qatar, Mohammed bin Abdulrahman, va assegurar que tant Israel com Hamàs, "necessiten fer concessions per a arribar a un acord". "Si parlem de pressió, la pressió ha d'estar en les dos parts", va afirmar, que va destacar les "declaracions contradictòries d'alguns funcionaris israelians", als quals també s'"ha de pressionar".

Els mediadors s'han negat a especificar els "canvis". Fonts de Hamàs citades per Efe indiquen que han demanat un nou calendari per a un alto el foc permanent i la retirada de tota Gaza, inclosa Rafah, així com aclariments sobre si l'alto el foc és temporal o permanent, la qüestió clau de la negociació.

200 projectils contra Israel llançats des del Líban

Al nord d'Israel, l'exèrcit va comptar més de 200 projectils llançats al llarg de la jornada d'este dimecres des del Líban. Els coets van aplegar a la ciutat de Tiberíades, a 65 quilòmetres de la frontera, i altres localitats fins i tot més al sud on les alarmes no han deixat de sonar. La gran majoria van ser interceptats i els pocs que travessaren l'escut antimíssils de Tel-Aviv van causar danys materials i algun incendi però cap mort ni ferit. La tensió a la frontera continua a l'alça, entre advertències d'una possible operació a gran escala de les tropes d'Israel al país veí.