Primer aniversari de la invasió russa d'Ucraïna: els moments clau
La invasió a Ucraïna per part de Rússia ja deixa, després de dotze mesos de conflicte, més de 8.000 civils morts, almenys 8 milions de refugiats i 6,5 milions de desplaçats interns
La invasió russa d'Ucraïna compleix aquest divendres el seu primer aniversari amb el focus rus posat en Bakhmut, en el Donbass, on des de fa setmanes es lliuren els combats més cruents de la campanya militar.
Des del començament de la contesa han mort més de 8.000 civils a Ucraïna segons l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans, que assenyala també uns 13.287 ferits entre la població.
La invasió a Ucraïna per part de Rússia ja deixa, després de dotze mesos de conflicte, almenys 8 milions de refugiats i 6,5 milions de desplaçats interns.
Mirant cap arrere a un primer any que els va canviar la vida per la invasió russa, els ucraïnesos lamenten la pèrdua de vides i la destrucció del seu país, però creuen que poden derrotar els ocupants.
Segons el sondeig més recent de l'Institut de Sociologia de Kíiv, el 85% dels ucraïnesos rebutja fer concessions territorials a Rússia a canvi de la pau i només el 8% diu el contrari. Més del 95% creu en la victòria d'Ucraïna, segons una enquesta de l'Institut de Sociologia de l'Acadèmia de Ciències.
La feroç resistència ucraïnesa allunya cada dia més l'objectiu del president rus, Vladímir Putin, d'exhibir alguna victòria a la regió oriental del Donbass. Els analistes occidentals creuen que Ucraïna prepara una nova ofensiva per a finals de la primavera o l'estiu, quan ja haurà rebut bona part de l'armament pesant promés per Occident: vehicles blindats, tancs i alguns míssils de llarg abast.
Aquests han sigut els moments clau d'un any d'invasió militar russa a Ucraïna:
Invasió
24 febrer.- Rússia comença a bombardejar el Donbass (est). Tres dies abans el Kremlin havia reconegut Donetsk i Lugansk com a repúbliques independents. La invasió es desenvolupa en els dies posteriors amb atacs amb míssils a Kíiv, Khàrkiv, la segona major ciutat (nord) i Dnipró (centre).
Presa de Kherson i bloqueig a Mariúpol
1- 4 març.- Rússia irromp a Kherson (mar Negre), bloqueja Mariúpol, port estratègic al Donbass, i ataca la central nuclear més gran d'Europa, Zaporíjia, i Txernòbil.
7 març.- Rússia llança míssils a Khàrkiv, Sumi (nord-est) i Odessa (sud) i el 9 bombardeja un hospital maternoinfantil a Mariúpol.
22 març.- Moscou reforça el control del corredor entre el Donbass i Crimea (annexionada el 2014).
26 març.- Rússia ataca Lviv i continua assetjant Mariúpol, Khàrkiv i Irpín (als afores de Kíiv).
28 març.- Ucraïna recupera Irpín, evita el setge de la capital i aconsegueix que l'1 d'abril Rússia es retire de Kíiv.
Massacre de Butxa i setge a Severodonetsk i Liman
4 abril.- Es descobreixen 400 cadàvers de civils a Butxa, als afores de Kíev. La comunitat internacional denúncia el genocidi.
11 abril.- Milícies prorusses prenen Mariúpol i Ucraïna denuncia el possible ús d'armes químiques en aquest enclavament que Rússia assegura haver pres el 21 d'abril, encara que admet que queda una bossa de resistència en l'acereria Azovstal.
1- 17 maig.- Comença l'evacuació en l'acereria fins que finalment es rendeixen els 1.730 soldats ucraïnesos que hi resistien.
25 maig-25 juny.- Rússia pren Severodonetsk per a neutralitzar les tropes ucraïneses a Donetsk, així com Liman, important nus ferroviari.
1-3 juliol.- Presa de Lissitxansk pels russos, últim bastió sota control ucraïnés a Lugansk.
20 juliol.- El sud ucraïnés torna a patir greus bombardejos, especialment Dnipropetrovsk, pròxima a Crimea.
22 juliol.-Ucraïna i Rússia creen un corredor marítim per a exportar cereal.
Ofensiva russa a Zaporíjia i referèndums il·legals
17 juliol.- Rússia bombardeja 61 vegades Zaporíjia.
24 -28 juliol.- Tropes ucraïneses avancen a Kherson després de dies de bombardejos en els ponts sobre el riu Dniéper (claus per al subministrament d'aquesta ciutat) en un intent de reconquistar-la, i on Rússia prepara un referèndum.
13 agost.- Feroços combats russos a Donetsk i Zaporíjia.
13 setembre.- Zelenski assegura que les seues forces van alliberar 6.000 quilòmetres quadrats a l'est i al sud.
27 setembre.- Finalitzen els referèndum, realitzats sota pressió, en els quals Rússia s'annexiona Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, no reconeguts per la comunitat internacional.
7 octubre.- Rússia ataca per primera vegada amb drons iranians Zaporíjia, segons Ucraïna, que assegura haver recuperat 500 quilòmetres quadrats al sud.
8 octubre.- Una forta explosió destrueix part del pont de Crimea que uneix l'ocupada península amb Rússia, que culpa Ucraïna. En resposta, Moscou bombardeja a gran escala Kíiv, Lviv i Zaporíjia.
19 octubre.- Ucraïna passa a l'ofensiva a Kherson, de la qual Rússia es retira el 9 de novembre.
Atacs a la infraestructura energètica d'Ucraïna
31 octubre.- Rússia llança cinquanta míssils que deixen sense llum ni aigua a centenars de localitats després d'acusar Kíiv d'atacar la flota del mar Negre i suspendre l'acord d'exportació de gra que posteriorment reactiva després de rebre garanties.
15 novembre.- Rússia pren Pàvlovka (Donestk) i llança l'atac aeri contra la infraestructura energètica ucraïnesa més gran.
Cau un míssil a Polònia i mata dues persones. Primer culpen Rússia i, després, Kíiv.
18 novembre.- Rússia comença a fortificar Crimea.
23 novembre-19 desembre.- Nous atacs russos amb drons iranians contra Kíiv, Zaporíjia i Khàrkiv, així com a les seues infraestructures.
24-31 desembre.-Rússia bombardeja objectius civils a Kherson i ciutats pròximes.
Breu alto el foc per Nadal i atac al Donbass
5 gener de.- Putin declara per primera vegada un alto el foc pel Nadal ortodox i Kíiv respon que només hi haurà una “treva temporal” quan Rússia abandone els territoris ocupats.
8 gener.- Moscou posa fi a la seua treva amb atacs al Donbass, on haurien mort 600 soldats.
Batalla de Bakhmut i enviament europeu de tancs
17-23 gener.- Rússia avança al nord i sud de Bakhmut, de Soledar, l'estació ferroviària de Sil i Klisxiivka. El control de Bakhmut i Soledar obri als russos el camí cap a Kramatorsk i Sloviansk, principals bastions ucraïnesos al Donbass.
24 gener.- Alemanya aprova l'enviament de 14 tancs Leopard 2 i autoritza entregar blindats de fabricació alemanya a Kíiv. El 7 de febrer, Berlín anuncia que una coalició europea entregarà uns cent carros de combat Leopard 1.
29 gener.- El grup de mercenaris Wagner, al servei de Rússia, pren el control de Blahodatne, prop de Bakhmut, i el 12 de febrer, Kràsnaia.
3 febrer.- Zelenski demana armes de llarg abast a Occident per a “alliberar” Bakhmut.
8 febrer.- Zelenski intervé al Parlament britànic. L'endemà participa a Brussel·les en el cim extraordinari i davant l'Eurocambra.
16 febrer.- Rússia dispara 32 míssils de creuer contra Lviv i altres zones de l'oest, nord i el centre ucraïnés. L'endemà, Ucraïna ordena l'evacuació dels últims civils de Bakhmut.
20 febrer.- Rússia pren Paraskovievka, al nord de Bakhmut, coincidint amb la primera visita del president dels EUA, Joe Biden, a Kíiv.
21 febrer.- Putin suspén l'START III amb els EUA, el tractat més important de desarmament nuclear.
22 febrer.- L'Assemblea General de l'ONU inicia una sessió especial sobre la guerra a Ucraïna, amb forta presència dels membres de la UE.
