EN CONTEXT | Dos anys de la invasió russa d’Ucraïna: més de 7.000 morts i 10 milions de desplaçats

Aquest dissabte es compleixen dos anys de la invasió russa d'Ucraïna, un conflicte que sembla encallat, tot i que els combats continuen i també l'horror que pateix la població civil. Segons les Nacions Unides, més de 7.000 civils han mort, més de sis milions d'ucraïnesos s'han vist forçat a abandonar el país i vora quatre milions són desplaçats interns.

Si el primer aniversari del conflicte va ser positiu per al president ucraïnés, Volodímir Zelenski, el segon arriba ple de dubtes per a Kíiv, que ha decidit apostar per la "defensa estratègica" en vista a la superioritat enemiga en homes i munició. Així, la guerra arriba al segon aniversari amb Rússia a l'ofensiva en quasi tots els sectors del front, mentre Ucraïna intenta compensar la falta d'armament occidental rellevant el cap del seu exèrcit, Valeri Zalujni, una maniobra de resultat incert.

En les primeres cròniques Vicent Montagut, periodista cap d’internacional d’À Punt Notícies desplaçat a Ucraïna, semblava que estàvem davant d’una guerra ràpida. “En les primeres setmanes, Rússia va arribar fins i tot a les portes de Kíiv, que, amb un suport molt ràpid i portent per part de l'Occident, va aconseguir recuperar terreny fins que el conflicte, enguany, ha quedat estancat”, relata.

Aquesta situació d’encallament afavoreix Rússia, que “té el temps a favor seu, té més possibilitat de mobilitzar soldats, té més capacitat militar i guanyen als Estats Units, que estan guanyant diners amb la guerra”, afirma. Un impacte que també ha afavorit l'OTAN, que recuperava un cert sentit existencial.

Tot i que la crisi humanitària encara és crítica, Ucraïna ja no ocupa grans titulars. La rellevància informativa del conflicte va caure després de la invasió inicial i ja ha perdut tot el focus de l'atenció pública, especialment després de l’esclat de la guerra d’Israel a Gaza amb l’atac de Hamàs el passat 7 d’octubre.

Savino Abreu, portaveu de l’oficina de l’ONU a Ucraïna, afirma que l’últim any “tinguérem molts més bombardejos que tinguérem el 2022, que és quan Ucraïna estava en tots els telediaris” i alerta que les conseqüències “són brutals” i que ara mateix hi ha “15 milions de persones al país que necessiten ajuda humanitària”.

La fi del conflicte, però, sembla llunyana. Segons Jordi Calvo, especialista en conflictes i pau del Centre Delàs, la via militar “és l'única per la qual s'ha optat” i augura que un acord entre les parts “seria segurament insatisfactori per a tothom”. “Experts militars dels Estats Units, consideren la possibilitat que el conflicte s'allargue huit o deu anys”, informa.

El compromís d’Espanya és “total”

En aquest context, aquest dissabte, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha denunciat que s’hagen sacrificat “milers de vides” pel “somni imperialista” de Putin i ha exigit “la fi de l’agressió russa i el respecte a la integritat territorial d’Ucraïna” en un missatge publicat al seu compte a la xarxa social X.

Sánchez viatjarà dilluns a París per a participar en una reunió junt amb altres líders internacionals convocada pel president francés, Emmanuel Macron, i en la qual s'analitzarà la situació d'Ucraïna dos anys després de l'inici de la guerra.

"El compromís d’Espanya és total", afirmava fa uns dies la ministra de Defensa, Margarita Robles, “hem de continuar ferms com el primer dia donant suport a Ucraïna”. De fet, Defensa ha mantingut el suport des de l’inici del conflicte bèl·lic amb quasi 90 enviaments de material —l'últim, de 10 blindats TOA— i 4.000 militars ucraïnesos formats en territori espanyol, a banda d’ambulàncies civils i militars, un hospital desplegable i més de 70 palets amb material quirúrgic i sanitari.

L’assistència humanitària, a través de l’atenció als ferits de guerra o l’acollida de familiars dels combatents per a passar uns dies de descans a casa nostra, han sigut altres iniciatives que ha dut a terme el govern espanyol.