I ara què? Les claus del conclave que triarà el pròxim papa

El papa ha rebut sepultura, després d'un funeral apoteòsic, però l'espectacle no ha acabat. El Vaticà estarà de dol fins al 4 de maig i convocarà tres dies després el conclave, la reunió a porta tancada en què els cardenals triaran el nou pontífex, segons ha informat este dilluns la Santa Seu. La carrera successòria s'alimenta de tota mena d'especulacions, per les intrigues de poder. Conjectures que potencia l'hermetisme vaticà, el sumptuós escenari i l'estricte ritual medieval. Estes són les claus del conclave que decidirà el pròxim papa.

Quan

Hi ha un termini màxim de vint dies des de la mort d'un papa per a convocar el conclave. Comptant les nou jornades de dol, s'estimava que arrancaria entre el 5 i el 10 de maig. Este dilluns s'ha confirmat que començarà el 7 de maig. La duració és impredictible. Depén de l'acord entre els cardenals.

On

Els cardenals electors es reuniran a porta tancada (conclave prové del llatí cum clau, amb clau) i deliberaran en secret a la Capella Sixtina de la catedral de Sant Pere, la sala decorada amb l'imponent Juí universal de Miquel Àngel.

Qui

El col·legi cardenalici el componen 252 cardenals de 94 països. Però no voten tots els porprats, sinó els que tenen menys de 80 anys. En són 133, 18 més que en l'anterior conclave, del 2013. Formen un grup del més heterogeni, per origen i interpretació dels evangelis, més enllà de la religió compartida.

Francesc va nomenar 8 de cada 10 dels que hi participen (108), enfront dels 21 que va designar Benet XVI i els 4 de Joan Pau II.

Com

Un candidat necessita dos terços per a ser triat. Com que la xifra de cardenals electors s'ha incrementat, ara fan falta 87 vots, enfront dels 77 necessaris fa 12 anys. Quan hi ha acord entre els porprats, estos ho comuniquen al món a través del fumeral ubicat a la capella, que emet dos senyals: fum negre si continuen les deliberacions i la famosa fumatta blanca, quan s'anuncia l'habemus papam.

El camarlenc, el cardenal irlandés Kevin Joseph Farrell, és l'encarregat de supervisar el procediment i garantir el secret de les deliberacions en la Capella Sixtina. En la pràctica, ha de garantir que l'espai estiga tancat i que ningú entre o isca d'ell sense permís.

Els cardenals

La gran majoria dels candidats, electors i elegibles, ronden o estan ja en l'edat de la jubilació. Només quinze tenen menys de 60 anys. El més jove és l'ucraïnés Mykola Bychok, bisbe de Melbourne (Austràlia), de 45 anys. 45 dels porprats tenen entre 60 i 70 anys i la majoria (73), entre 71 i 80. El més major és l'arquebisbe emèrit de Madrid, l'espanyol Carlos Osoro Sierra, de 79 anys.

Per continents, Europa aporta la majoria dels cardenals, 49, seguit d'Amèrica (37), Àsia (24), Àfrica (19) i Oceania (4).

Opcions i corrents

Veus expertes i no tant busquen estos dies interpretar qualsevol senyal i pronunciament per a anticipar el resultat. El secretisme vaticà alimenta tota mena de quinieles i sospites, en què sovint es projecten més desitjos i interessos, de dins i fora de l'Església, que informació real. No obstant això, hi ha corrents cardenalicis amb pes suficient per a marcar el resultat. Estos són els principals:

• Els diplomàtics

Són els cardenals pròxims al secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, de 70 anys, un dels favorits en les quinieles. Considerat un home de consens i un gran diplomàtic, ha acostat estos anys la Santa Seu a la Xina i és un bon coneixedor de tot Orient i de Llatinoamèrica després d'haver sigut nunci a Veneçuela. Per a ells, Parolin seria el candidat ideal, per trajectòria, experiència, capacitat i mà esquerra per a posar orde en situacions complicades.

• Els estatunidencs

Els Estats Units aporten 14 candidats, però, lluny de formar un grup sòlid, hi arriben fortament dividits. En un dels extrems hi ha l'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, molt actiu en xarxes socials i contrari a la política migratòria de Donald Trump. Uns altres aposten pel moderat Robert Francis Prevost, un dels favorits de Francesc, que el va designar responsable dels bisbes de tot el món i de la seua comissió per a Llatinoamèrica.

• Els moderats

Els que aposten per la continuïtat i subratllen l'experiència en el sínode (l'assemblea de bisbes i cardenals presidida pel papa), assenyalen tres opcions: el secretari general del sínode Mario Grech; l'arquebisbe de Luxemburg i relator general de l'últim sínode, Jean-Claude Hollerich; i l'arquebisbe de Rabat, l'espanyol Cristóbal López Romero, cardenal a Àfrica i defensor del diàleg interreligiós amb l'Islam.

• Els conservadors

Fan una lectura més rígida dels evangelis i les normes de l'Església i han criticat en major o menor mesura el pontificat de Francesc. Entre els més ultres hi ha l'africà Robert Sarah o l'estatunidenc Leo Burke. També l'alemany Gehrard Ludwig Mueller, que ha calfat el conclave afirmant que el pròxim papa hauria de revisar la benedicció a les parelles homosexuals o la relació amb l'Islam en temps de Francesc.

D'este corrent s'ha filtrat la preferència pel cardenal Wilhelm Eijk, arquebisbe d'Utrecht, que va demanar al papa Francesc un document sobre gènere, o Peter Erdo, arquebisbe d'Esztergom-Budapest. Este últim també agrada al front moderat, que agrupa tots els cardenals que no es troben ni en un costat ni en l'altre.

• Els pròxims a Francesc

Entre els més pròxims al difunt papa hi ha Luis Antonio Tagle, conegut com el "Francesc filipí". Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i amb posicions molt semblants a les de Jorge Bergoglio respecte als homosexuals, és un dels favorits per a convertir-se en el nou papa.

També en l'òrbita de Francesc hi ha el cardenal Matteo Zuppi, president de la Conferència Episcopal italiana, a qui el papa va enviar a mediar en la guerra a Ucraïna. Té experiència en la resolució de conflictes a Moçambic, Burundi o Guatemala i presta atenció als desfavorits, en línia amb el pontificat de Francesc.

• Els italians

Hi ha 55 cardenals italians amb capacitat d'elegir, si bé repartits entre els diferents corrents. La premsa italiana manté estos dies una campanya perquè el pròxim papa estiga entre els nascuts al país, després de tres pontífexs estrangers. Pietro Parolin, Matteo Zuppi i el patriarca de Jerusalem Pierbattista Pizzaballa són les principals apostes dels mitjans de Roma.

• Els espanyols

La delegació espanyola és la tercera amb més cardenals (17) al Vaticà, per darrere d'Itàlia i dels Estats Units. Tanmateix, només cinc es consideren electors i d'ells només quatre participaran en el conclave, ja que Antonio Cañizares hi ha renunciat per motius de salut. Per contra, hi estaran José Cobo, Juan José Omella, Carlos Osório i Ángel Fernández Artime. També hi participaran els espanyols Cristóbal López i François-Xavier Bustillo, però en representació del Marroc i França, respectivament.