I ara què? Pròxims passos al Vaticà després de la mort del papa Francesc

Este Dilluns de Pasqua ens hem despertat amb la mort del papa Francesc als 88 anys. El Vaticà anunciava la trista notícia a primera hora d'una jornada no laborable a la Comunitat Valenciana, que ha agafat per sorpresa a moltes famílies que aprofitaven els últims moments del pont festiu. La defunció, que arriba després d'uns mesos en què el delicat estat de salut del pontífex ha aclaparat l'atenció pública, marca ara l'inici del protocol anomenat seu vacant, que fa referència al període durant el qual estarà buida la seu del bisbe de Roma.

El procés entre el final d'un papat i l'inici del següent està molt ben reglamentat en l'Església catòlica romana i deixa molt clar quins passos cal seguir, així com qui haurà de prendre les decisions mentre no es designe el pròxim pontífex. El protocol preveu també directrius per a protegir la llibertat dels vora 140 cardenals que participaran en el conclave on s'escollirà el successor de Francesc. Hi tenen dret a vot cinc espanyols, entre els quals està el valencià Antonio Cañizares, de 79 anys.

Esta és la seqüència cronològica dels fets una vegada certificada la mort del sant pare:

• El cadàver de Francesc es cobreix amb la sotana blanca i es trasllada a la capella de la residència de Santa Marta per a la cerimònia oficial de constatació. Allà, resen un respons i el revesteixen de roig, color del dol papal.
• El camarlenc del papa, el cardenal irlandés Kevin Joseph Farrell, segella l'apartament privat del papa i prepara el funeral públic. Exercirà
• El camarlenc i tres assistents decideixen quan es portarà el taüt a la basílica de Sant Pere per a exhibir-lo davant dels fidels.
• També trenquen l'anell del Pescador, part de la regàlia portada pel cap de l'Església, i el segell de plom amb el nom de Francesc amb què autentificava i segellava butles i decrets, per a assegurar-se que no els podrà usar ningú més.
• Els ritus de dol duren nou dies. Són els cardenals de l'Església qui decideixen la data del funeral i l'enterrament. Normalment, les exèquies se celebren de quatre a sis dies després de la mort a la plaça de Sant Pere. Francesc havia dit que, a diferència de molts predecessors, no volia descansar a la cripta de la basílica de Sant Pere, sinó a la de Santa Maria Major de Roma. També va demanar que el soterraren en un taüt simple de fusta.
• El col·legi cardenalici, conformat per 252 cardenals de 94 països, supervisa el dia a dia durant l'interregne en què no hi ha papa. Tenen un poder limitat i gran part de l'administració de l'església central es deté. Espanya és el tercer país amb més pes en este organisme, en tindre tretze representants.
• El conclave per a escollir un nou pontífex comença a la Capella Sixtina del Vaticà entre quinze i vint dies després del decés. Els cardenals, que estan confinats al Vaticà mentre dura el conclave, decideixen el dia exacte.
• Tots els prelats menors de huitanta anys poden participar en la votació, que és secreta. Cal una majoria d'almenys dos terços més, un per a elegir el cap de l'Església, de manera que la votació pot tindre diverses rondes repartides en nombrosos dies. Quan conclouen les eleccions, es pregunta al nou papa si accepta i quin nom vol prendre.
• El món s'assabenta que el conclave ha designat el pròxim papa quan un funcionari crema les paperetes amb productes químics especials per a fer que el fum blanc isca de la xemeneia de la capella, la coneguda fumata blanca. En canvi, utilitzen altres productes químics per a fer fum negre, que indica un vot no concloent.
• El degà del col·legi cardenalici puja al balcó central de la basílica de Sant Pere per a proclamar habemus papam (és a dir, tenim papa). Aleshores, el nou papa ix al balcó i beneeix la multitud que s'aglomera a la plaça de Sant Pere.