Armènia i l'Azerbaidjan reactiven la guerra per l’Alt Karabakh

El fins ara latent conflicte de l’Alt Karabakh, el més antic entre les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica, ha tornat a posar en suspens la comunitat internacional amb violents xocs en el territori separatista disputat per Armènia i l'Azerbaidjan i l'amenaça d'una nova guerra a la zona del Caucas sud. L'escalada ha portat Armènia a decretar la llei marcial i la mobilització general en tot el seu territori. El president de l'Azerbaidjan ha firmat també un decret sobre la declaració de la llei marcial en tot el territori del país a partir d'aquest dilluns.

Les autoritats de l’Alt Karabakh han denunciat atacs de l'artilleria azerbaidjanesa contra diverses localitats, inclosa la capital de la república rebel, Stepanakert. Per la seua banda, l'Azerbaidjan ha informat d'atacs armenis contra les seues instal·lacions militars i civils a la zona del conflicte.

En els enfrontaments han mort cinc ciutadans azerbaidjanesos i hi ha 19 ferits entre la població civil pels atacs armenis. Armènia, per la seua part, ha informat de setze militars morts i més d'un centenar de ferits a causa dels bombardejos. A més, diuen que també hi ha víctimes mortals entre la població civil de la zona, entre elles, almenys una dona i una xiqueta.

El factor turc

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha promés "ple suport" a l’Azerbaidjan en el seu enfrontament pel control de l’Alt Karabakh, declaració que ha sigut condemnada enèrgicament per Armènia.

Preocupació internacional

Rússia, un dels mediadors en el marc del Grup de Minsk, ha instat al cessament immediat de les hostilitats i Vladímir Putin, el president rus, ha conversat amb els seus dos homòlegs de l'Azerbaidjan i Armènia. La Unió Europea ha instat les parts del conflicte a tornar a unes "negociacions sense precondicions" i abandonar tota l'hostilitat militar.

El govern dels Estats Units ha demanat els líders d'Armènia i l'Azerbaidjan a "posar fi immediatament" a les hostilitats. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assenyalat que estan avaluant l'assumpte i ha dit: "tenim una molt bona relació amb aquesta àrea, i veurem si podem parar-ho".

L'origen d’un conflicte amb més de 30 anys

El conflicte armenioazerbaidjanés es remunta als temps de la Unió Soviètica, quan a la fi de la dècada dels anys huitanta el territori azerbaidjanés de l’Alt Karabakh, poblat majoritàriament per armenis, va demanar la seua incorporació a la veïna Armènia. Aquesta intenció va fe que esclatara una guerra que va causar uns 25.000 morts. Les forces armènies van aconseguir el control de l’Alt Karabakh i també van ocupar grans territoris azerbaidjanesos, que anomenen "franja de seguretat", per a unir-lo a Armènia.

Per a impulsar una solució negociada del conflicte es va instituir en 1994 l'anomenat Grup de Minsk, copresidit pels EUA, Rússia i França. L'Azerbaidjan, que té el suport de Turquia, sosté que la solució al conflicte amb Armènia passa per l'alliberament dels territoris ocupats, demanda que ha tingut el suport de diverses resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. Armènia, per la seua banda, dona suport al dret a l'autodeterminació de l’Alt Karabakh i advoca per la participació dels representants del territori separatista en les negociacions sobre la resolució del conflicte.