Itàlia tanca les urnes amb Meloni com a preferida per a encapçalar el govern

Els italians i italianes han afrontat aquest diumenge unes eleccions que podrien fer història si, com indiquen tots els sondejos, la ultradretana Giorgia Meloni esdevé la primera dona a arribar al poder a Itàlia al capdavant del govern més de dretes del país des del final de la Segona Guerra Mundial.

La líder de Germans d'Itàlia (Fratelli d'Italia, FdI) i la coalició que integren també la ultradretana Lliga (Lega), de Matteo Salvini, i la conservadora Forza Italia (FI), de Silvio Berlusconi, són les grans favorites per a un triomf que es preveu segur: les enquestes li donen quasi 20 punts d'avantatge respecte del progressista Partit Demòcrata (PD) d'Enrico Letta i els seus xicotets aliats del centreesquerra.

Una llarga jornada de votacions

Quasi 51 milions d'italians han votat aquest diumenge en una llarguíssima jornada electoral que ha començat a les 07:00 hores i acaba a les 23:00, hora de tancament dels col·legis electorals.

En aquestes eleccions s'elegiran 600 parlamentaris (400 diputats i 200 senadors) enfront dels 945 actuals (630 i 315) després d'una reforma aprovada en referèndum, amb 4.193 candidats a la Cambra de Diputats i 2.152 al Senat, mentre que a la regió de Sicília també es votarà per a l'elecció del seu president i la renovació de la seua assemblea.

Meloni, preferida indiscutible

La formació dels darrers governs italians han requerit complexos pactes entre partits que quasi mai aconseguien obtindre una majoria suficient, però en aquesta ocasió la dreta es presenta unida, almenys sobre el paper, amb Meloni com líder indiscutible. Aquesta, a més, ha sigut l'última dels candidats a votar, ja que ha preferit fer-ho per a "evitar molèsties a la resta dels electors per la presència massiva dels mitjans de comunicació".

En l'última enquesta publicada, fa quinze dies, FdI vorejava el 25% dels vots, una ascensió accentuada des del 4% de les eleccions del 2018. El PD és el segon partit, amb un 21,5%, mentre que la coalició amb altres xicotetes forces progressistes només arriba al 27,2%, una diferència de quasi 20 punts amb els seus rivals.

L'abstenció i el sistema electoral, factors clau

L'afluència en les eleccions italianes ha baixat al 51,16% a les 19:00 hores respecte del 58,40% dels últims comicis generals, el 2018, per la qual cosa es torna a témer que hi haja una àmplia abstenció, sobretot en el sud del país. No obstant això, s'han format cues, les quals poden haver sigut causades a causa de la complexitat del nou sistema electoral.

En aquests comicis els italians tenien dues paperetes, una per al congrés i una per al senat, però en cadascuna s'havia de votar dues vegades: una es recompta per al sistema proporcional, com a Espanya, i l'altre com a sistema majoritari, la qual cosa significa que qui aconsegueix un vot més que la resta s'emporta l'escó. Aquest procés pot retardar el recompte i els resultats s'esperen demà de matí.

Els experts coincideixen que la dreta ha utilitzat millor les característiques de la llei electoral i que amb la seua gran coalició podrien arribar a sumar el 70% de la representació parlamentària. L'esquerra, molt més fragmentada, ja ha advertit que això podria permetre-li fer canvis en la Constitució sense necessitat del consens dels partits o la ratificació dels ciutadans en referèndum.

"La memòria del feixisme s'ha perdut a Itàlia"

Annalisa Camilli, experta en les eleccions italianes i periodista de l'Internazionale, ha explicat a À Punt Notícies els factors que han impulsat la popularitat de Meloni.

La líder de FdI representa els valors de "Déu, pàtria i família" d'una manera modernitzada, ja que es tracta d'una dona jove que s'adreça a "la classe baixa i mitjana", però també cal tindre en compte la seua experiència com a ministra de Berlusconi. En aquest sentit, Camilli lamenta que "s'haja perdut la memòria del feixisme" i destaca la decepció dels italians per "l'esquerra fragmentada".