Austràlia aprova per llei prohibir l'accés de menors de setze anys a les xarxes socials
La llei exclou plataformes de baix risc com YouTube i no imposa sancions per als usuaris o els pares
El Senat d'Austràlia ha aprovat este dijous una llei pionera que prohibirà l'accés dels menors de setze anys a les xarxes socials i contemplarà multes de fins a 32,5 milions de dòlars (30,7 milions d'euros) per a les plataformes que la infringisquen. En este sentit, Facebook i Instagram (Meta), Reddit, Snapchat, X i TikTok tenen la responsabilitat de fer que es complisca la llei.
En canvi, la llei exclou a plataformes de baix risc com YouTube i no imposa sancions per als usuaris o els pares que la infringisquen, segons ha explicat el primer ministre australià, el laborista Anthony Albanese, promotor de la mesura.
El text ha rebut el vistiplau amb 34 vots a favor i 19 en contra, amb suport de part de l'oposició, un dia després de ser aprovada en la Cambra de Representants (on estan els diputats) per 101-13. Ara, la mesura tornarà a la cambra baixa per a l'aprovació final d'una sèrie d'esmenes abans de convertir-se en llei.
La llei busca protegir els xiquets i adolescents de l'assetjament i de potencials problemes de salut mental. El text introdueix una nova categoria, anomenada “plataformes de mitjans socials amb restriccions d'edat", per a prohibir als menors de setze anys —tinguen ja un compte o no— l'accés a les xarxes socials.
Passos necessaris de les plataformes
La senadora laborista Jenny McAllister ha explicat que el govern només vol que les plataformes digitals facen “els passos necessaris” perquè els menors de setze anys no òbriguen ni tinguen un compte en les xarxes socials i, en cas contrari, afrontaran multes que són “intencionalment grans”. Eixes normatives estaran a càrrec de la Comissió Australiana de Seguretat Electrònica.
Per contra, David Shoebridge, del Partit Verd, ha remarcat que la proposta del govern australià és “profundament defectuosa” i “perillosa”, en recordar que diversos sectors de la salut mental, algunes agències governamentals i defensors dels drets humans han alertat sobre els riscos de la seua implementació. Segons Shoebridge, la llei impactarà principalment els joves vulnerables —com, per exemple, membres del col·lectiu LGTBIQ+ de les zones rurals, que troben suport en les xarxes socials—, així com a la privacitat de tots els usuaris, incloent-hi els adults.
Per a Amnistia Internacional, esta llei “no aborda el problema fonamental: que les empreses de xarxes socials es beneficien de continguts nocius, algorismes addictius i vigilància als usuaris".
Crítiques de Meta, Google i X
El projecte de llei va arribar el passat 21 de novembre al Parlament d'Austràlia, enmig de les comandes de gegants digitals com a Meta i Google, perquè hi haja temps per a acabar les proves tecnològiques encarregades pel govern australià per a la verificació d'edat, que poden incloure dades biomètriques, entre altres assumptes.
X ha qüestionat la “legalitat” del projecte de llei al·legant que podria no ser compatible amb les regulacions internacionals i els tractats de drets humans que Austràlia ha firmat.
Amb esta llei, Austràlia se suma a la de països com Espanya, que va fixar l'edat mínima per a obrir-se un compte xarxes socials —primer, fixada en catorze anys, i ara està en procés de pujar-la als setze— i altres llocs del món com Puerto Rico i Nova York.
Des de febrer del 2024, la Comissió Europea manté oberta una investigació a TikTok sobre com protegeix els menors en línia amb les denúncies de set famílies franceses, que asseguren que els fills van patir danys pel seu ús.
La Comissió està examinant els algorismes, els possibles aspectes addictius i les mesures adoptades per TikTok per a mitigar continguts potencialment nocius. Podria adoptar una decisió d'incompliment que es traduiria en una sanció econòmica de fins al 6% de la seua facturació anual mundial.
