L'avís de l'ONU en la COP28: si no abandonem els combustibles fòssils, serà la fi de la humanitat

La cimera del clima de les Nacions Unides, celebrada a Dubai amb el nom de COP28, ha començat amb esperances de tancar acords ambiciosos per a frenar l'escalfament global i afrontar els danys causats per la crisi climàtica, sobretot en els països més vulnerables. La cita d'enguany arriba amb el rerefons d'unes xifres demolidores pel que fa a les temperatures —2023 va camí de convertir-se en l'any més càlid de la història— i per la polèmica que ha suscitat el fet que el país amfitrió, els Emirats Àrabs Units, siga una potència petroliera.

De fet, el futur dels combustibles fòssils és precisament l'assumpte més espinós entre els països participants. Acreditat sobradament el fet que la combustió d'aquestes fonts energètiques és la principal causa del canvi climàtic pels residus que generen, les potències mundials es preparen per a negociacions maratonianes destinades a acordar, per primera vegada, l'eliminació gradual del carbó, el petroli i el gas —emissors de CO₂—. La comunitat científica ha avisat fins a no poder més que aquesta és l'única manera de mantindre el llindar fixat en l'Acord de París de 2015 d'1,5ºC d'escalfament global.

De cara a aquesta cimera, els països es divideixen entre les nacions europees i els estats vulnerables al clima, que exigeixen un acord per substituir els combustibles fòssils per energies netes en les dècades vinents; i els productors de petroli i gas, que busquen preservar el paper de les fonts d'energia tradicionals i integrar-les en la lluita contra el canvi climàtic.

En la cerimònia d'inauguració, el secretari executiu de Canvi Climàtic de l'ONU, Simon Stiell, ha llançat un nou avís: si no comencem a posar fi a l'ús de les energies fòssils, s'iniciarà una fase terminal que posarà fi a la vida de les persones. "Si no assenyalem la fase terminal de l'era dels combustibles fòssils tal com la coneixem, donem la benvinguda a la nostra fase terminal. I triem pagar amb la vida de les persones", ha afirmat des de Dubai, que acollirà la COP28 fins al pròxim 12 de desembre.

L'ONU remarca que assolir els objectius marcats a París requereix decisions ambicioses, perquè els darrers informes científics apunten que l'escalfament global va pel camí d'arribar a finals de segle amb un increment de tres graus. És just el doble del llindar màxim fixat. Així, Stiell ha lamentat que s'estiguen fent "passes de bebé", unes passes "massa a poc a poc" en un món "inestable" que "manca de resiliència" davant dels "impactes complexos" als quals s'enfronta. I ha defensat una transició cap a energies renovables que sols pot ser viable si es fa de manera justa.

Primer acord: un fons per a danys climàtics

El primer consens de la COP28 ha arribat just el dia inaugural. Poc després de començar el fòrum, les parts negociadores han aprovat la posada en marxa d'un fons de pèrdues i danys per a compensar els països més vulnerables pels impactes del canvi climàtic. La decisió l'ha avançada el sultà Al-Jaber, president de la cimera i director executiu de la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi (Adnoc), que ha qualificat d'"històrica" la mesura.

Segons l'esborrany de l'acord, que els representants dels països més rics i els que estan en vies desenvolupament han elaborat amb cura durant les negociacions mantingudes en els darrers mesos, es constitueix una borsa de diners per a ajudar les nacions vulnerables a fer front al cost dels danys provocats pels fenòmens extrems associats al canvi climàtic com són la sequera, les inundacions i l'augment del nivell de la mar. La Unió Europea ja s'ha compromés a fer una contribució "substancial", però vol que els països amb economies emergents —per exemple la Xina i els Emirats Àrabs Units— facen el mateix. "Tothom amb capacitat de pagar hauria de contribuir", ha opinat el comissari de Clima de la UE Wopke Hoekstra, partidari d'"ampliar la base de donants més enllà dels habituals, simplement perquè això reflecteix la realitat del 2023".

Aquest assoliment per a constituir un fons de danys climàtics, reivindicació durant anys de les nacions més pobres, podria ajudar a engreixar les rodes per a continuar tancant altres compromisos.