Barnier supera la seua primera moció de censura gràcies al suport de Le Pen
L'esquerra, que va guanyar les eleccions legislatives al juliol, li ha retret que el seu és un govern sense legitimitat
La primera moció de censura contra el govern del primer ministre francés, Michel Barnier, no ha obtingut els vots necessaris per a tombar a este executiu, però sí per a evidenciar que la seua continuïtat depén de la voluntat de la líder ultradretana Marine Le Pen.
Davant d'una esquerra hostil, que ha posat els seus 193 diputats en peus de guerra contra un primer ministre que a penes compleix un mes en el càrrec, el govern francés s'ha pogut sostindre amb els vots dels partits que li donen suport: els macronistes i els seus aliats i la dreta tradicional, i els de l'extrema dreta.
La moció de censura de l'esquerra només ha aconseguit atreure quatre vots de diputats regionalistes i s'ha quedat molt lluny dels 289 que necessitava per a enderrocar Barnier. Amb tot, sí que ha servit per a mostrar la seua dependència de Le Pen i també que l'esquerra és l'única gran oposició parlamentària.
El líder dels socialistes Olivier Faure, encarregat de defendre la moció, ha recordat en el seu discurs que va ser l'esquerra qui va guanyar les passades eleccions legislatives de juliol, i per això, ha dit, el govern de Barnier manca de legitimitat.
"El seu és el govern d'un partit destruït, secundat per un altre partit que va ser derrotat tres vegades en un mes i se sosté gràcies l'extrema dreta, que va ser rebutjada per dos terços dels francesos", ha sentenciat Faure.
Barnier, per la seua part, li ha replicat que, encara que no té majoria absoluta, el seu executiu reposa en l'aliança de macronistes i la dreta moderada, la qual cosa totalitza més de 200 diputats, el major grup d'una cambra amb 577 diputats i diputades.
Una majoria feble, però, que l'excomissari europeu pretén reforçar amb d'acords puntuals que ha considerat "vitals" davant de la situació catastròfica de les arques públiques, al restabliment de les quals han apel·lat tots els grups.
El primer ministre francés presentarà esta setmana el seu projecte de pressupostos i pretén que, sobre ell —que inclourà 40.000 milions d'euros de retallades de despeses i 20.000 milions d'alçades d'impostos als més rics—, es cree una nova concòrdia que el permeta sobreviure.
