Bayrou nomena un govern continuista a França i incorpora l'ex primer ministre Manuel Valls

El primer ministre francés, François Bayrou, ha revelat este dilluns la composició del seu govern, un equip continuista respecte al del seu predecessor, Michel Barnier. Inclou pesos pesants de la dreta i del macronisme, amb l'exsocialista Manuel Valls en el Ministeri d'Ultramar.

El llistat de ministres ha sigut anunciat este dilluns de vesprada pel secretari general de la Presidència, Alexis Kohler, en el palau de l'Elisi, i excepte la inclusió de Valls, que només ha aparegut en les quinieles a última hora, ha confirmat a grans trets els noms que sonaven durant els últims dies, amb els quals Bayrou va tractar sense èxit ampliar els suports.

D'esta manera, Valls, que va ser primer ministre de François Hollande i posteriorment va donar el seu suport a Emmanuel Macron, torna a la primera línia de la política francesa amb la cartera d'Ultramar, amb responsabilitat en la reconstrucció del recentment arrasat departament de Mayotte per culpa d'un cicló a l'Índic.

El que fora també regidor de l'Ajuntament de Barcelona estarà igualment al capdavant de la relació amb territoris com Nova Caledònia, que a mitjan any va viure una greu crisi social i política.

Encara que molt allunyat de l'actual partit socialista, este nomenament es considera una aproximació al seu electorat, igual que la inclusió de François Rebsamen, també exministre d'Hollande i distanciat de l'actual direcció, i que serà el nou titular de Política Territorial i Descentralització.

A més, l'exprimera ministra Élisabeth Borne, responsable d'aprovar la polèmica reforma de les pensions del 2023, torna amb Bayrou al govern al capdavant de la cartera d'Educació i com a número dos de l'executiu.

També torna l'extitular d'Interior, Gérald Darmanin, pes pesant de l'ala més conservadora del macronisme, per a fer-se càrrec del Ministeri de Justícia.

La cartera d'Economia és per a Éric Lombard, empresari i fins ara director general de la Caisse des Dépôts, una institució financera pública, dedicada a activitats d'interés general per a l'Estat i altres entitats territorials franceses. A ell correspondrà sobretot la difícil tasca d'elaborar uns nous pressupostos d'austeritat per al 2025, amb la meta d'abaixar l'elevat dèficit francés (previst en el 6,1% del producte interior brut per a enguany), la qual cosa va ser l'escull que va precipitar la caiguda de l'executiu de Barnier.

Sense sorpreses, Bayrou manté en el càrrec el ministre de l'Interior del govern precedent, Bruno Retailleau, una figura destacada dels conservadors i pròxim a la ultradreta en temes com la immigració.

També es mantenen en el lloc la ministra de Cultura, Rachida Dati; el d'Exteriors, Jean-Noël Barrot; el de Defensa, Sébastien Lecornu; la de Transició Ecològica, Agnès Pannier-Runacher; la de Treball, Catherine Vautrin; i la d'Agricultura, Annie Genevard.

Per contra, Bayrou ha descartat finalment un altre dirigent conservador que havia sonat amb força per a ocupar Justícia, Xavier Bertrand (el president de la regió Nord), però al qual s'oposava de manera frontal l'extrema dreta de Marine Le Pen, que igual que amb Barnier serà clau per a l'estabilitat de l'executiu.

Entre les carteres que sí que canvien de mans figura la d'Esports, que passarà a estar liderada per Marie Barsacq, que s'ocupava de gestionar el llegat de París 2024. També s'incorpora el dretà cors Laurent Marcangeli, que es farà càrrec de la Funció Pública.

Amb estes cartes, l'estabilitat de l'executiu de Bayrou sona a priori igual de complicada que la de Barnier, fins i tot encara que aconseguisca superar la primera prova de foc, que serà el discurs de política general el 14 de gener.