Bèlgica debat la jornada laboral de quatre dies

El govern belga estudia introduir la setmana laboral de quatre dies sense reducció del temps de treball, la qual cosa permetria descansar un dia més, però allargaria les jornades laborals a nou hores i mitja. Per aquest motiu, els agents socials han rebut la proposta amb poc entusiasme i molts dubtes.

La mesura l'ha plantejada el partit liberal Open-VLD dins d'un catàleg de propostes per a la reforma laboral que preveu escometre l'executiu belga i es debatrà en les negociacions del pressupost per a 2022 en la coalició de set partits de la qual formen part també socialistes, democratacristians i verds.

De moment, la proposta de la formació del primer ministre, Alexander de Croo, no genera consens ni en el si del govern ni entre la patronal i els sindicats, amb el quals hauran de negociar-la si finalment tira avant.

Els defensors de la mesura, com els liberals francòfons de l'MR, argumenten que permetria una millor conciliació de la vida professional i laboral en deixar un dia més lliure, reduiria el risc de problemes mentals associats al treball com la síndrome d'esgotament (burnout en anglés) i seria positiva per al medi ambient en reduir els desplaçaments al treball.

Les veus crítiques, majoria en aquest cas, se centren sobretot en el fet que augmentaria la càrrega de treball diària en allargar la jornada, de les 7 hores i 36 minuts actuals a les 9 hores i mitja, la qual cosa no seria necessàriament millor per al benestar del treballador, la conciliació –sobretot per a les famílies amb fills escolaritzats– o la productivitat.

Bèlgica se suma així a un debat que fa temps que està damunt la taula, però que ha guanyat terreny a Europa amb la pandèmia i que ha mostrat les possibilitats d'organitzar el treball de manera diferent.

A Espanya, la multinacional de moda Desigual va decidir la setmana passada introduir la setmana de quatre dies amb reducció de salari per als seus treballadors, una tendència que ja exploren altres grans empreses, com Telefónica, i que també apliquen d'altres més xicotetes.

El cas islandés, el model que cal seguir

El cas més rellevant el planteja Islàndia, que entre l'any 2015 i l'any 2017 va experimentar en el sector públic una reducció del temps de treball de 40 a unes 35 hores setmanals, repartides en quatre dies i sense reducció de sou, que es va combinar amb mesures per a millorar la productivitat, com suprimir tasques inútils o abreujar les reunions.

El resultat fou una millora del benestar i la conciliació de vida professional i familiar per als empleats, i la productivitat es va mantindre o va augmentar, segons una anàlisi del centre d'estudis Anatomy. Aquest "èxit" ha portat als sindicats a negociar la reducció de jornada per al 86% de la força laboral del país, segons els seus càlculs.

Partits i sindicats belgues demanen ara que la proposta al país seguisca aquestes línies. El ministre d'Ocupació belga, el socialista Pierre-Yves Dermagne, es mostra favorable a la setmana de quatre dies, però amb reducció del temps de treball i sense perdre salari, i advoca per acompanyar-la d'un "dret a la desconnexió" per a assegurar que es respecten els períodes de descans.

"Sempre he defés la reducció del temps de treball, però ací es tracta d'una redistribució. El dia de descans, tal com es proposa en aquesta fórmula, seria necessari per a recuperar-se de les hores prestades els dies anteriors", va criticar en la ràdio Bel RTL la ministra de Medi Ambient, Zakia Kathabbi.

El seu partit, els verds francòfons d'Écolo, no donaran suport a la iniciativa, mentre que els ecologistes flamencs de Groen estan disposats a donar-hi suport sempre que siga voluntària. També els sindicats critiquen que supose un augment de la càrrega de treball diària.

La Federació d'Empreses de Bèlgica, no obstant això, rebutja de pla reduir el temps de treball i mantindre el salari, però es mostra disposada a donar més flexibilitat en casos determinats si s'aplica tant al treballador com a l'empresa.