Betlem celebra el Nadal més trist que es recorda per la guerra a Gaza

Ni processó, ni nadales, ni pelegrins, ni res d'un típic Nadal, perquè la guerra a Gaza ha convertit aquesta nit en una jornada trista a Betlem, a la Cisjordània ocupada per Israel, on es venera el naixement de Jesús, segons la tradició cristiana.

Enfront de la basílica de la Nativitat, construïda sobre la cova on la tradició ubica el lloc del naixement, enguany Jesús apareix entre enderrocs i tanques de fil d’aram, com els xiquets que moren diàriament a Gaza.

Cada 24 de desembre, aquesta ciutat santa s'atapeeix de visitants i peregrins de tot el món per a celebrar la tradicional desfilada amb bandes de música, prèvia a l'arribada a peu i des de Jerusalem del patriarca llatí, encarregat d'oficiar la missa a l'església de Santa Caterina, la part catòlica de la basílica de la Nativitat.

Enguany, però, en una ciutat sense ànimes al carrer, el patriarca Pierbattista Pizzaballa —l'enviat religiós del Vaticà a Terra Santa— ha arribat a Betlem en una processó solemne, sense música ni actes festius, de dol per l'alt nombre de morts palestins en la guerra en la Franja de Gaza que va començar el 7 d'octubre.

El religiós ha pregat resar “per a tots aquells que estan patint, per la pau i per un alto el foc immediat”. Ha sigut un dels molts missatges per la pau que s’han pogut escoltar al costat del naixement de Jesús envoltat de runes.

Per la seua banda, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha demanat aquest dissabte la fi d'aquest "riu de sang" i dels "immensos sacrificis" del poble palestí en un missatge de felicitació de Nadal des de Betlem.

"El poble palestí està decidit a continuar la lluita per a aconseguir els seus drets legítims, el principal dels quals és el dret a un estat independent i plenament sobirà, on puguen viure amb dignitat en la seua pàtria", ha agregat el president en el seu discurs.

Més de 20.400 morts i 54.000 ferits a Gaza

Més de 20.400 persones han sigut assassinades i més de 54.000 han resultat ferides en dos mesos i mig de l’ofensiva militar israeliana en l'enclavament palestí després que Israel declara la guerra al grup islamista Hamàs pel seu atac del passat 7 d'octubre.

La guerra ha deixat 1,9 milions de desplaçats en la Franja —quasi el total de la població— que viuen una crisi humanitària sense precedents per l'escassetat d'aigua potable, aliment, medicines, electricitat i combustible, a més del col·lapse dels hospitals i el brot d'epidèmies en ple hivern.

Les negociacions per a una nova treva a la Franja estan en punt mort, malgrat la reactivació dels mediadors i les pressions de la comunitat internacional, preocupada pels més de 20.000 palestins que han mort a la Franja i per les famílies dels 130 ostatges israelians que continuen captius.

A la Cisjordània ocupada també s’ha viscut el seu any més mortífer des del 2002, el pic de violència de la segona intifada, amb uns 510 morts, més de la meitat des del 7 d'octubre, quan va començar la guerra en l'enclavament.

Mentrestant, la guerra no s’atura i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha tornat a agrair aquest dissabte al president dels Estats Units, Joe Biden, la posició del seu país en el Consell de Seguretat de l'ONU, on s'ha oposat a un cessament el foc “en la guerra contra Hamàs”.