Biden anticipa un possible alto el foc a Gaza dilluns menjant-se un gelat

Les negociacions avancen i la treva sembla, ara sí, una possibilitat real. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha confirmat els progressos i ha assegurat que té "esperança" que se signe un acord per a l'alto el foc a la Franja de Gaza "per a dilluns que ve". "El meu assessor de Seguretat Nacional em diu que som a prop, som a prop, però encara no l'hem aconseguit", ha advertit el mandatari. La dimensió de l'anunci ha xocat amb el format escollit. Biden estava menjant-se un gelat en un popular establiment de Nova York, en el curs d'una entrevista amb un conegut presentador de televisió, durant un acte de campanya.

Abans de visitar la gelateria, un grup de manifestants ha rebut Biden a l'arribada del centre de Rockefeller, on acudia a gravar l'entrevista. Protestaven contra la guerra a Gaza i demanaven un alto el foc. La concentració s'ha produït hores després de la immolació d'un soldat estatunidenc a Washington entre acusacions de "genocidi" contra el govern dels EUA, principal soci diplomàtic i subministrador d'armes d'Israel.

Segons els termes de l'acord, filtrats per l'entorn de Hamàs, la proposta inclou una pausa de quaranta dies i l'intercanvi de presoners palestins per ostatges israelians en una proporció de deu a un. Segons l'esborrany, Hamàs alliberaria 40 ostatges israelians, un al dia, mentre que Israel trauria de la presó uns 400 presoners. Durant la pausa militar alguns hospitals i forns de Gaza serien reparats i 500 camions d'ajuda entrarien a l'enclavament cada dia.

L'assessor de Seguretat Nacional de Biden, Jake Sullivan, ja havia avançat aquest diumenge en una entrevista a la CNN que els EUA, Israel, Egipte i Qatar havien aconseguit un acord sobre "les línies bàsiques" per a facilitar un alto el foc a la Franja de Gaza i l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. Els mediadors i les delegacions de les parts estan ultimant els detalls a Doha. La treva es negocia en paral·lel al projecte de resolució d'alto el foc temporal al Consell de Seguretat, presentat pels EUA com a contraproposta a la resolució d'alto el foc humanitari immediat vetada per Washington, la tercera que ha frustrat l'administració Biden.

Des del començament de l'ofensiva a Gaza, Israel i Hamàs només van tancar un acord de treva d'una setmana a les acaballes de novembre, que va permetre alliberar 105 ostatges a canvi de 240 presos palestins. Prop de 30.000 gazians han mort en més de quatre mesos d'operacions militars a la Franja, després de l'atac del 7 d'octubre del braç armat de Hamàs en què van morir vora 1.200 persones i 230 van ser segrestades.

Israel no ha complit cap de les ordes del Tribunal Internacional

Aquest dilluns, les organitzacions Human Rights Watch i Amnistia internacional ha denunciat que Israel no ha complit cap de les mesures vinculants que va imposar-li el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides per a evitar un genocidi a la Franja de Gaza, el 26 de gener. Ben al contrari, el portaveu d'HRW assegura que Tel-Aviv fins i tot ha intensificat la repressió bloquejant encara més l'ajuda" humanitària.

Però Israel, mentrestant, continua colpejant la població palestina, tant a la Franja de Gaza com a la Cisjordània ocupada. Durant la nit ha matat a tirs tres palestins en incursions a la ciutat de Tubas i al camp pròxim de Farà, a la Cisjordània ocupada, segons ha informat l'agència de notícies Wafa.

Les forces israelianes han assaltat les dues ubicacions amb el suport d'excavadores i de franctiradors, amb el resultat d'intensos combats amb grups de resistència palestins.