Biden i Trump arrasen en el superdimarts i apunten ja al duel en les presidencials de novembre

Els pronòstics del superdimarts, la jornada més important en les eleccions primàries que organitzen els dos principals partits polítics dels Estats Units, s'han complit de cap a cap. La carrera cap a la nominació sembla ja definida tant per als demòcrates com per als republicans. Després de les votacions que s'han succeït en les últimes hores en una quinzena d'estats, ha quedat clar que l'actual president, Joe Biden, i l'expresident, Donald Trump, repetiran el duel d'ara fa quatre anys per la Casa Blanca i tornaran a disputar-se la presidència del país els comicis del 5 de novembre del 2024. Una contesa en les urnes en què tot fa pensar que estarà molt pujada de to i polaritzada i, a més, segurament es decidirà per marges molt estrets.

Trump, de 77 anys, és l'únic contendent de les primàries que ha tingut una rival substantiva. Però el desenllaç d'aquest dimarts demostra que l'exambaixadora de l'ONU i exgovernadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, ho té extremadament difícil per a competir contra ell en la convenció republicana de juliol que designarà oficialment el candidat. A pesar que té en marxa diversos procediments judicials per frau fiscal, l'assalt al Capitoli el 2021 o per haver intentat interferir en els resultats de les presidencials del 2020, el magnat novaiorqués ha arrasat en les primàries de la majoria dels estats. A hores d'ara acumula ja 900 delegats i s'acosta irremeiablement als 1.215 que li asseguren la nominació.

Haley acumula 53 compromissaris i només ha aconseguit imposar-se a Trump a l'estat de Vermont i el Districte de Colúmbia. Si la tendència es manté, l'exmandatari estatunidenc podria proclamar-se matemàticament guanyador la setmana que ve, després d'haver arreplegat aquesta nit les dues cistelles més grans de delegats. D'una banda, la majoria dels 161 que estaven en joc a Texas, gràcies al 78% dels vots. D'altra, els 169 de Califòrnia, amb més del 70% de l'escrutini. En altres estats del sud ha mantingut també uns marges abismals, amb el 84% d'Alabama o el 77% d'Arkansas. I en altres territoris que solen ser clau en les eleccions presidencials, com Virgínia (63%), Carolina del Nord (75%) o Minnesota (68%), ha marcat un domini entre els conservadors dels Estats Units inèdit en dècades.

No obstant això, els resultats del superdimarts mostren també els punts febles de Trump, que en estats com Colorado o Virgínia —més urbans, moderats i diversos— té en contra un terç de l'electorat conservador. El percentatge és, fins i tot, més inflat entre les dones. De fet, les últimes enquestes donen millors resultats a Haley en una hipotètica contesa presidencial contra Biden si es compara amb la intenció de vot per a Trump. Açò demostra que, huit mesos abans de les eleccions, encara hi ha un nombre d'indecisos i si l'expresident republicà vol guanyar ha d'atraure un electorat de centre, inclòs l'afroamericà i l'hispà.

Biden, per la seua banda, ha dominat aquest dimarts en unes primàries demòcrates sense rivals de talla amb percentatges per damunt del 80% en quasi tots els estats. El president actual encara la campanya electoral amb una bona situació econòmica als Estats Units, però malgrat tot no sembla que podrà donar protagonisme a aquell famós eslògan emprat per Bill Clinton en la campanya del 1992: "L'economia, estúpid". Trump ha aconseguit posar en el centre del debat la immigració i en el discurs de la victòria que ha pronunciat des de la mansió de Mar-a-Lago a Florida ha parlat quasi exclusivament d'això. I recorrent, com sol fer, a faules i imprecisions sobre l'influx d'immigrants indocumentats. "Volen fronteres obertes i això destruirà el nostre país. Necessitem fronteres i necessitem eleccions lliures i justes", ha proclamat el polític de 77 anys, qui hui en dia continua sembrant dubtes sobre les presidencials del 2020 que va guanyar Biden.

Paral·lelament, el demòcrata ha albirat ja l'impacte que pot tindre al novembre el vot de castic de l'electorat pel suport a Israel i la condemna tèbia que ha fet a l'ofensiva del país hebreu sobre la Franja de Gaza. La papereta en blanc ha obtingut un segon lloc destacat en estats com Alabama o Tennessee, amb percentatges preliminars que han arribat al 5,7% i el 10,1%, respectivament. Va passar el mateix la setmana passada en les primàries de Michigan, amb un percentatge de població àrab, en què el 13% dels votants optaren per una candidatura sense nom. Tot apunta que la gestió del conflicte en l'enclavament palestí i les polítiques proisraelianes podrien ser el taló d'Aquil·les de l'octogenari perquè, com ha pogut constatar EFE als centres de votació aquest superdimarts, l'apatia dels joves a l'hora de mobilitzar-se per ell en les primàries ha quedat patent en les urnes i pot repetir-se en les eleccions presidencials.

Satisfacció de Trump, alerta de Biden, Haley calla

L'expresident republicà ha donat els resultats d'aquest dimarts per "concloents". En el parlament que ha fet poc després de conéixer els resultats, ha qualificat la nit d'"increïble" i ha remarcat que en els tres últims anys el país ha rebut "una gran pallissa" per culpa del seu oponent demòcrata.

Biden ha contraatacat alertant de les conseqüències que Trump continue guanyant força: "Està impulsat pel ressentiment i l'engany, centrat en la seua pròpia venjança i retribució, no en el poble estatunidenc. Està decidit a destruir la nostra democràcia", ha dit sobre l'empresari i magnat. També ha equiparat el vot demòcrata amb una aposta pels Estats Units "lliures i justos".

Qui no ha obert la boca ha sigut Haley, l'única que queda en la lliça republicana contra Trump. La desfeta del superdimarts —en què només ha aconseguit guanyar a l'estat de Vermont— no ha fet sinó certificar l'intent fallit de postular-se per a la presidència i ara mateix hi ha dubtes molt seriosos sobre la viabilitat que té de continuar en la contesa per la nominació.