Biden i Trump inicien una de les campanyes més llargues i combatives de la història dels Estats Units

El president dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, i l'exmandatari republicà Donald Trump (que va governar el país del 2017 al 2021), s'han convertit en els candidats a la Casa Blanca, després d'obtindre la majoria de delegats necessaris per a guanyar les primàries. Ho han aconseguit alhora, a 239 dies de la celebració electoral, el 5 de novembre. Per tant, aquesta serà una de les campanyes més llargues de la història moderna dels Estats Units, comparable amb les dels anys 2000 i 2004. Aquest dimecres han començat el que apunta a ser una cruenta campanya electoral plena d'atacs personals i que es preveu especialment dura.

L'any 2000 el demòcrata Al Gore, llavors vicepresident, i el republicà George W. Bush (que era governador de Texas), es van quedar sense rivals en les primàries després del superdimarts de març, si bé encara no tenien els delegats suficients per a considerar-se candidats matemàticament. Quatre anys després, el 2004, el demòcrata John Kerry també va segellar la seua candidatura després del superdimarts per a enfrontar-se a Bush, que optava a la reelecció.

Però el clima polític ha canviat molt en aquestes dues dècades i la tensió d'una campanya electoral de quasi huit mesos entre Trump i Biden no té precedents. Els dos candidats tenen alts índexs de rebuig i seran els votants, que tenen una visió negativa tant de Biden com de Trump, els qui acaben decidint la contesa. Biden genera entre la ciutadania un rebuig del 58%, mentre que en Trump és del 57%, segons una enquesta de gener de la consultora Gallup.

Biden visita els estats clau

Davant del panorama d'una campanya llarga, crua i ajustada, Biden ja ha començat una gira per diversos dels estats clau que decidiran les eleccions de novembre, i divendres passat va viatjar a Pensilvània. Aquest dimecres està Milwaukee (a Wisconsin) per a un míting i per a inaugurar la caserna de la seua campanya en aquella ciutat, mentre que dijous viatjarà a Michigan, on la important comunitat àrab li va donar l'esquena en les primàries de finals de febrer, com a senyal de protesta pel seu suport a Israel.

Aquests tres estats li van atorgar la victòria a Trump en les eleccions del 2016 contra Hillary Clinton, però Biden els va recuperar per als demòcrates el 2020 per a arribar a la Casa Blanca. "El meu predecessor i alguns de vostés ací busquen enterrar la veritat sobre el 6 de gener. Aquest és el moment de dir la veritat i enterrar les mentides. Ací hi ha una veritat simple: "No pots estimar el teu país només quan guanyes", ha afirmat Biden, en referència a l'atac al Capitoli el 2021. "Pot ser que aquest haja sigut el pitjor discurs sobre l'estat de la Unió mai fet, el més furiós i menys combatiu. Joe Biden està fugint de la seua gestió i ha mentit com un boig per a tractar de fugir de la responsabilitat, per l'horrible devastació que ell i el seu partit han creat", ha dit Trump després de la compareixença.

Trump, amb investigacions judicials en marxa

Per a Trump, l'alegria d'haver-se assegurat matemàticament la candidatura republicana no ha arribat a soles. Aquest dimecres al matí, el jutge encarregat d'instruir el seu cas penal per ingerència electoral a Geòrgia ha decidit arxivar sis dels 41 càrrecs del cas per considerar que la fiscal, Fani Willis, ha aportat pocs detalls.

Trump ha celebrat la decisió judicial però, en un correu en el qual demanava aportacions econòmiques, ha avisat als seus seguidors que encara que "la corrupta guerra que lliura Fani Willis s'està afonant, les nombroses caces de bruixes encara continuen a tota màquina".

Els problemes legals de Trump seran un altre element permanent d'inestabilitat política en els pròxims mesos als Estats Units, en els quals una decisió judicial pot omplir d'incertesa el futur del país.