Blinken trasllada a Israel una oferta de reconeixement dels països veïns si admet un estat palestí viable

La visita a Israel del secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, la cinquena des de l'operació militar a la Franja de Gaza, no ha arrancat cap compromís ni termini concret per a frenar la guerra, més enllà de la petició genèrica de minimitzar les baixes civils, particularment les de xiquets, un cost que ha considerat "massa alt". Més de cent palestins han mort en l'atac israelià contra 150 presumptes objectius de Hamàs mentre el portaveu de la Casa Blanca es reunia amb el president Isaac Herzog i el primer ministre Benjamin Netanyahu, en el curs d'una operació que ja ha matat 23.000 persones a la Franja de Gaza.

Davant de Herzog i Netanyahu, ha refermat el compromís incondicional amb l'Estat d'Israel i "el dret" a respondre a l'atac del 7 d'octubre de Hamàs (1.200 morts, 240 ostatges) a més de confirmar que manté actives les negociacions per a alliberar els més de cent ostatges que la milícia islamista manté captius. També ha assegurat que la investigació contra Israel del Tribunal Internacional de Justícia i les acusacions de genocidi són infundades. No opinen el mateix a Xile, que ha anunciat que donarà suport a la investigació per crims de guerra contra Israel. El país sud-americà va reconéixer Palestina com un Estat "lliure, independent i sobirà" el 2011. Podem ha demanat al govern espanyol que s'adherisca a la via judicial oberta per Sud-àfrica per possible genocidi.

El portaveu d'exteriors dels Estats Units, principal aliat de Tel-Aviv, també ha fet afirmacions que no han agradat tant als mandataris israelians. Ha advocat per avançar en la solució d'un estat palestí viable i ha subratllat el rebuig de l'administració Biden a expulsar la població palestina del nord de Gaza, un territori que els bombardejos israelians han fet inhabitable en algunes àrees i que han causat nivells de destrucció de més del 60% dels edificis i les infraestructures en alguns punts de l'enclavament.  L'ONU ha denunciat aquest dimecres que la contínua negativa israeliana a autoritzar el trasllat de subministraments essencials a Gaza està restringint "greument" la capacitat de resposta urgent de les agències humanitàries. Cita, entre altres, la cancel·lació per quarta vegada d'una missió de l'Organització Mundial de la Salut per a reforçar cinc hospitals del nord de Gaza.

Reconéixer Israel si admet un estat palestí

D'altra banda, Blinken, que prèviament a visitar Tel-Aviv s'havia reunit amb els països àrabs veïns, ha traslladat el compromís d'aquest per a participar en la reconstrucció de Gaza i un "nou i poderós missatge". El fet que estarien disposats a integrar Israel en la regió per la seguretat col·lectiva de la zona. És a dir, que reconeixerien formalment l'existència de l'estat jueu si aquest permetera un estat palestí.

Màxima tensió al Líban

La invasió de Gaza ha tornat a alterar l'estabilitat de la regió. Al Líban, el conflicte creixent amb Hezbol·là fa créixer dia a dia el risc d'una guerra oberta. En les últimes hores atemptats amb drons d'Israel han matat dos alts comandaments de la milícia xiïta, que ha respost amb un atac amb drons contra una base israeliana. La contrarèplica de l'exèrcit de Tel-Aviv ha sigut bombardejar tres bases militars de Hezbol·là en la frontera sud del Líban.

Neutralitzat l'atac més gran dels houthis al mar Roig

En el front del mar Roig, els Estats Units i el Regne Unit han abatut 21 drons, projectils i míssils llançats pels rebels houthis del Iemen, per a repel·lir l'atac més gran d'aquestes milícies xiïtes, enemigues d'Israel, contra embarcacions vinculades a Tel-Aviv. L'atac, el que fa 26 des del començament de la guerra a Gaza, manté la inestabilitat sobre la via marítima, per on passa el 15% del comerç mundial.