Blinken visita Israel per a abordar la desescalada de la guerra a Gaza i evitar que s'estenga al Líban

El secretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken ja aterrat a Israel, prèvia parada a l'Aràbia Saudí, en el marc d'una gira per l'Orient Mitjà per a intentar frenar l'escalada de la guerra a la Franja de Gaza al conjunt de la regió. El context actual sembla apuntar, però, en el sentit contrari. Els bombardejos israelians en el sud del Líban el cap de setmana van matar huit milicians de Hezbol·là, entre els quals hi havia Wissam al-Tawil, un dels caps d'elit de la milícia xiïta, què s'atribueix el llançament de míssils cap a Israel. Els islamistes han respost amb cinc atacs contra objectius militar al nord d'Israel.

L'assassinat d'Al-Tawil augmenta encara més la tensió amb Hezbol·là —que combat a Israel en la frontera— i el risc que la guerra s'escampe obertament al Líban, des d'on la milícia xiïta va anunciar revenja per l'assassinat del número dos de Hamàs a Beirut, en un atemptat atribuït a la intel·ligència de Tel-Aviv.

249 morts a Gaza i possible pausa militar al centre

En el front de guerra original, la Franja de Gaza, la situació continua igual o pitjor. Malgrat les peticions dels Estats Units d'intentar protegir la població i l'anunci de l'exèrcit israelià d'haver canviat la guerra a una fase específica, desenes de civils palestins han mort en els últims atacs. El Ministeri de Sanitat de Gaza xifra en 249 les persones mortes i en 500 les ferides en l'última jornada d'atacs israelians al centre i sud de l'enclavament, on l'exèrcit centra l'operació després de donar per derrotades les milícies de Hamàs al nord.

Israel ha anticipat la possibilitat d'una breu pausa militar al llarg de la jornada en el centre del territori, per a permetre l'entrada d'ajuda humanitària. L'anunci té lloc després que els comandaments militars hagen anunciat l'expansió de l'ofensiva terrestre a Khan Yunis, la principal ciutat del sud, on assegura haver matat quaranta milicians islamistes en les últimes hores i haver descobert túnels i magatzems d'armament.

L'Exèrcit ha confirmat la mort de quatre soldats més, que augmenta a 337 les baixes militars des del 7 d'octubre, quan va començar l'operació de resposta contra l'atac de Hamàs per la mort de 1.200 persones i el segrest de 240. La reacció militar israeliana ja ha matat més de 23.000 palestins, la majoria dones i menors, ha forçat el desplaçament d'almenys 1,5 milions de persones (el 80% de la població de l'enclavament), ha destruït quasi al complet la infraestructura sanitària i ha situat la població en una crisi humanitària sense precedents.

Més del 60% dels edifics destruïts o greument afectats

La postguerra en Gaza també alça preocupacions per la destrucció total de moltes zones de l'enclavament, la qual cosa complica el retorn a curt termini de la població i la viabilitat econòmica del territori, ja compromesa per més d'una dècada de bloqueig israelià. L'anàlisi de les dades del satèl·lit de Copernicus Sentinel-1 elaborat pels investigadors Corey Scher i Jamon Van Den Hoek, de les universitats de Nova York i Oregon, ha confirmat que amenys el 60% dels edificis del nord de la Franja i de la ciutat de Gaza han sigut destrossats o havien quedat greument danyats pels bombardejos israelians fins a primers de desembre de 2023. L'actualització de les dades ha revelat com la destrucció no ha cessat i ha aplegat fins al 70% i el 80% dels edificis dels dos districtes més septentrionals de Gaza, una àrea residencial de 300.000 persones

A la zona central de Deir al-Balah, on residien 216.000 persones la destrucció afecta entre el 23% i el 31% de les construccions. A Khan Yunis, la principal ciutat del sud, hi ha entre 26.000 i 35.000 edificis danyats d'una urbs de 300.000 habitants. L'estimació inicial, del 20%, aplega ja a entre el 32% i el 42% de les construccions. A Rafah, la demarcació més pròxima a Egipte, i que Israel va decretar com a zona segura, estan afectats entre el 15% i el 22% dels edificis.

El president d'Israel: "No hi ha res més absurd que l'acusació de genocidi"

Dijous la Cort Internacional de Justícia de la Haia iniciarà el procés per l'acusació de "genocidi" contra Israel elevada per Sud-àfrica, que corre en paral·lel a la investigació per crims de guerra contra Tel-Aviv i Hamàs del Tribunal Penal Internacional. "No hi ha res més atroç i absurd que aquesta afirmació" (de genocidi), ha manifestat el president d'Israel, Isaac Herzog, només donar la benvinguda a Antony Blinken.

El cap de la diplomàcia estatunidenca té previst reunir-se amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu, els ministre de Defensa, i Exteriors, el gabinet de guerra i amb familiars dels ostatges. Aquest dimecres es veurà a Cisjordània amb les autoritats palestines, inclòs el president Mahmud Abbas.