Borrell matisa les paraules de Von der Leyen sobre la política exterior de la Unió Europea

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha remarcat aquest dissabte que la política exterior de la UE “la fixen el Consell Europeu i el consell de ministres d’Afers Estrangers”. Aquestes declaracions les ha fetes l'endemà que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mostrara el seu suport a l’executiu israelià en una visita als quibuts —comunitats rurals israelianes— de Kfar Aza juntament amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

“La política comuna exterior és una política intergovernamental, no una política comunitària”, ha especificat el diplomàtic en una roda de premsa a Pequín a la fi del seu viatge de tres dies a la Xina per a copresidir el dotzé Diàleg Estratègic entre el bloc i el país asiàtic.

Borrell ha reiterat que la posició de la UE respecta “el dret a Israel de defensar-se, però com qualsevol dret té uns límits, que són els de les lleis internacionals i humanitàries”.

En aquesta línia, Jorge Cardona, catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de València, ha explicat en À Punt Notícies que les competències en política exterior del bloc no són exclusives de la Unió Europea, i per tant la representant de la Comissió Europea no pot parlar en nom dels Vint-i-set.

Així doncs, Cardona considera que les declaracions de Von der Leyen són “quasi a títol personal”. També interpreta la resposta de Borrell com un toc d’atenció, ja que és el Consell Europeu qui ha de marcar la política exterior comunitària. 

Clara Portela, professora de Ciències Polítiques de la Universitat València, ha assenyalat la firma del Tractat de Lisboa el 2007 com a origen de la figura d'Alt Representant de la Unió per als Afers Estrangers, que actualment ostenta Borrell.  

Amb aquest càrrec "únic i de molt recent creació", la mateixa persona pot parlar tant en nom del Consell Europeu com de la Comissió Europea, en aquest cas "pràcticament per delegació" del president o presidenta de la Comissió Europea. D'aquesta manera, una sola persona pot expressar el posicionament de tot el bloc.

Portela ha matisat, però, que Ursula von der Leyen ha intentat posicionar la Comissió com un "actor més polític, no només com una agència tècnica" i amb un caire "geoestratègic".

Així ho ha fet, segons aquesta experta, durant la guerra a Ucraïna. Von der Leyen hauria aprofitat el fet que la resposta europea s'ha basat principalment en sancions econòmiques, en les quals té un gran pes la Comissió Europea, per a, de facto, exercir de portaveu de la Unió Europea en l'àmbit geopolític.

L'actual crisi a la Franja de Gaza, però, presenta unes característiques molt diferents. És per això que el comissari d'Ampliació, Olivér Várhelyi, va haver de retractar-se després de l'anunci de suspensió de l'ajuda a Palestina.

Aquest pas endavant de Borrell, interpreta Portela, pot ser una manera de reivindicar el paper del Consell Europeu. Per a aquesta experta, Von der Leyen ha sonat "com l'antiga ministra de defensa alemanya", una postura que obviaria la preocupació per la població palestina que és "políticament molt important, especialment en països del sud d'Europa".

"No en el nostre nom"

Les declaracions de Von der Leyen, en què mostra un suport incondicional a l'estat d'Israel, han provocat reaccions de protesta en les xarxes socials. Un dels missatges més recurrents ha sigut "Not in our/my name" (No en el nostre/meu nom en anglés). Entre les crítiques a les paraules de la presidenta de la Comissió Europea destaquen figures del món de la cultura i també de la política.

Així, el diputat estatal de Compromís i portaveu d'Iniciativa, Alberto Ibáñez, ha culpat Von der Leyen de "trencar" la UE i de "renunciar explícitament a la defensa dels drets humans".

En la mateixa línia, la portaveu adjunta de Sumar al Congrés, Aina Vidal, s'ha mostrat avergonyida per la postura de Von der Leyen.

També s'hi ha pronunciat la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials en funcions, Ione Belarra.

El cantant del grup Zoo, Panxo, ha anat més enllà i ha acusat la mandatària de promoure el genocidi del poble palestí.