Brasil: Bolsonaro o Haddad, molt més que una elecció

El Brasil torna a les urnes, en la segona volta, per a triar el nou president del país. Aquesta vegada no es tracta d’elegir un president, és molt més el que decidiran els 150 milions de votants brasilers.

I el resultat dels comicis podria afectar també Espanya, que té forts interessos econòmics al Brasil. Entre els inversors estrangers en el gegant sud-americà destaquen quatre grans empreses de l'estat espanyol: Telefónica, Santander, Iberdrola i Mapfre. Les direccions d’aquestes empreses mantenen una prudent neutralitat davant els comicis, tot i que fan saber que el que necessiten és estabilitat i seguretat jurídica.

El candidat de l’extrema dreta, Jair Bolsonaro, amenaça de ser un huracà. Ultraliberal en economia, ultraconservador en valors, homòfob, contrari als drets de les dones i defensor de la possessió d’armes de foc. No són pocs els que sense ambages titlen Bolsonaro com a feixista, amb rotunditat i amb totes les lletres. El mateix Bolsonaro no oculta la seua admiració per la dictadura militar que va patir el Brasil entre els anys 64 i 85 del segle passat. De jove es va sentir captivat per l’exèrcit, va ser militar i va arribar a capità. El 1988 va saltar a la política i el 1990 fou elegit diputat al parlament federal brasiler.

El candidat de l’esquerra, Fernando Haddad, no té el currículum tan cridaner que exhibeix Bolsonaro. Economista, va ser ministre d’Educació del 2005 al 2012. Haddad va haver d’encapçalar la candidatura del Partit dels Treballadors quan la justícia va anul·lar definitivament la candidatura de Luiz Inácio Lula da Silva, que compleix a la presó una condemna per corrupció. Haddad ha hagut de remuntar des d’uns baixos índex de popularitat. Ho ha fet a l’ombra de Lula, la figura del qual ha fet servir per al seu creixement personal com a candidat. Haddad representa l’intervencionisme d’esquerres en les polítiques públiques. Al remat, va arribar en segon lloc a la primera volta de les eleccions.

Les últimes enquestes situen Bolsonaro guanyador, amb un 56% dels vots. Haddad, en canvi, obtindria el 44% dels sufragis. Els brasilers i les brasileres diran aquest diumenge si confirmen o no les enquestes. En tot cas, la diferència definitiva marcarà la capacitat de Bolsonaro per a aplicar els aspectes més durs del seu programa i també donarà o llevarà força a Haddad per a fer la seua tasca d’oposició.

Política mediambiental

Una qüestió central al Brasil és la política mediambiental. Bolsonaro havia apuntat cap a l’eixida del Brasil de l’Acord de París contra el Canvi Climàtic. Últimament ha fet passos arrere. Despús-ahir va assegurar que no abandonarà l’Acord de París. 

En el fons, aquesta qüestió amaga interessos divergents entre sectors agrícoles i d’explotació de fusta d’una banda, i poblacions indígenes i organitzacions ambientalistes de l’altra. Aquest conflicte conté importants interessos econòmics en l’àrea de l’Amazones, que tantes voltes ha estat descrita com el pulmó del planeta.

Els indígenes i els ambientalistes treballen per la conservació del territori. Davant, tenen un sector de la fusta potent i, moltes voltes, il·legal. L’estat s’enfronta a la dificultat de lluitar contra els il·legals i a la contradicció que es tracta d’una indústria que no deixa de donar beneficis a l’economia del país.

Brasil és el cinqué país del món en extensió. Amb 210 milions d’habitants, és el sisé país més poblat. Segons el Fons Monetari Internacional, és la vuitena potència econòmica mundial.