Brussel·les confirma l'aposta pel gas i l'energia nuclear com a energies verdes en el procés de descarbonització

La proposta final de la Comissió Europea (CE) per a la transició energètica confirma la decisió de Brussel·les perquè l'energia nuclear i certes plantes de generació elèctrica a partir de gas es consideren inversions "verdes", una controvertida iniciativa que podrien bloquejar els estats membres o el Parlament Europeu.

El document, que la comissió ha presentat aquest dimecres, determina les tecnologies que seran considerades sostenibles –respecte de les contaminants– a fi de rebre inversions europees en l'estratègia de transició ecològica.

La Comissió conclou que "hi ha un paper per a les inversions en gas i nuclear en la transició energètica" encara que només durant un període limitat de temps i amb condicions perquè contribuïsquen a la descarbonització de l'economia a mitjan segle. Més específicament, planteja que es consideren sostenibles les centrals nuclears amb permís de construcció abans del 2045 i les plantes de gas que emeten menys de 270 grams de CO₂ per quilowatt hora fins al 2031 o menys de 100 grams en el conjunt de la seua vida útil. 

Una proposta en contra de l'informe de les veus expertes

L'executiu comunitari ha inclòs "ajustos tècnics" menors respecte de l'esborrany que va enviar als països i al parlament el 31 de desembre de 2021, però no ha variat el gruix de la proposta. I això, malgrat l'informe que la plataforma d'experts va emetre fa una setmana desmarcant-se de la concepció de la nuclear i el gas com a energies verdes, en els termes plantejats per la CE, i mostrant una "profunda preocupació" per l'impacte mediambiental d'aquesta possibilitat. 

El text, que fa anys que està en discussió interna a les institucions comunitàries, passarà a ser definitiu si d'ací a quatre mesos, ampliables a sis, no es reuneix una majoria de bloqueig. Caldria el rebuig del 72% dels estats membres (vint països), que representen almenys el 65% de la població de la UE, o bé el de la meitat del ple de l'Eurocambra (353 diputats). 

Àustria recorerrà al Tribunal de Justícia de la UE

El govern espanyol s'ha manifestat en contra d'aquesta interpretació, tal com va traslladar a Brussel·les a principi de gener la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera. Juntament amb Espanya, Dinamarca, Àustria i Luxemburg rebutgen obertament atorgar al gas i nuclear el mateix segell "verd" de les renovables. Aquests dos últims estats havien amenaçat de portar la norma davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una possibilitat que ja ha confirmat Àustria per boca de la ministra de Medi Ambient, l'ecologista Leonore Gewessler. Per contra, França lidera el bloc que advoca per recórrer a l'energia nuclear –que malgrat els riscos de seguretat i els residus a penes genera CO₂– amb el suport de països com República Txeca, Hongria o Finlàndia. 

Alemanya no creu que l'energia atòmica haja de considerar-se sostenible, però sí que aposta pel gas per a transitar cap a una economia descarbonitzada a mitjan segle, ja que preveu tancar enguany totes les seues centrals nuclears. El govern alemany ha insistit aquest dimecres en el rebuig a concedir l'etiqueta verda a l'energia nuclear, encara que ha declinat oferir una posició definitiva fins a estudiar a fons el document.