Brussel·les s'oposa al reconeixement facial de les persones als espais públics

A Brussel·les el Parlament Europeu s'ha oposat aquest dimecres a la vigilància biomètrica de les persones, en temps real, als espais públics. Una mesura que està contemplada entre les esmenes que han presentat els diversos partits polítics al projecte de llei d'intel·ligència artificial (IA), aprovat aquest matí. Amb 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions, l'Eurocambra ha fixat la seua posició de cara a les negociacions, que continuen des d'aquest dimecres amb la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea, i s'estendran durant la presidència rotatòria d'Espanya, a partir de l'1 de juliol.

Amb aquest pas avant, el Parlament s'ha mostrat en contra del reconeixement facial per IA, una mesura molt discutida, ja que l'executiu comunitari i alguns estats membres apostaven per permetre-la, sempre que l'autoritze un jutge, en casos molt específics, com persecució de delictes greus.

El Partit Popular Europeu es va mostrar a favor d'utilitzar-la per buscar persones desaparegudes, previndre un atemptat terrorista o localitzar als qui hagen comés un delicte que implique almenys tres anys de presó. "Ja es poden obtindre imatges de les càmeres de vigilància, d'acord amb les lleis actuals i amb autorització judicial", ha recordat un dels ponents de la llei, l'eurodiputat liberal Dragos Tudorache.

La normativa qualifica d'alt risc tota una sèrie de sistemes d'intel·ligència artificial amb usos molt específics, que només es podran introduir en el mercat si respecten els drets fonamentals i valors de la UE, com els que puguen influir en el resultat d'unes eleccions, o avaluar la solvència financera d'una persona, de control fronterer o predicció de moviments migratoris.

Aquest últim aspecte ha fet saltar les alarmes d'organismes com Amnistia Internacional, que ha qualificat de "preocupant" la possibilitat que la policia puga utilitzar sistemes d'IA a les fronteres de la Unió Europea per a categoritzar els migrants i detectar els fluxos migratoris. Segons l'ONG, "els sistemes d'intel·ligència artificial afecten els migrants, refugiats i sol·licitants d'asil".

Per la seua part, la Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) ha celebrat les restriccions per considerar-les "massa invasives i arbitràries" per a utilitzar-la en persones consumidores.

Brussel·les vol limitar els generadors de text i material audiovisual

Entre altres, s'han imposat condicions als nous sistemes capaços de generar text i material audiovisual, com el ChatGPT. El Parlament vol que els seus desenvolupadors demostren que han reduït els riscos que la tecnologia puga generar a la salut, als drets fonamentals i al sistema democràtic.

Els eurodiputats també volen que els usuaris que utilitzen aquesta tecnologia per a generar imatges falses especifiquen que el contingut s'ha manipulat mitjançant intel·ligència artificial. Així mateix, demanen que els desenvolupadors d'aquests sistemes expliquen de manera "prou detallada" quines dades protegides per drets d'autor han utilitzat per a entrenar la seua tecnologia.

La vicepresidenta de la Comissió Europea per a l'Era Digital, Margrethe Vestager, ha qualificat aquesta votació d'"històrica", per tractar-se d'una norma pionera en el món. En cas que les negociacions conclogueren enguany, la norma no es començaria a aplicar fins al 2026, encara que la intenció és poder reduir els terminis. Per a assolir abans els objectius, Brussel·les ha proposat un pacte entre les grans tecnològiques per etiquetar de manera immediata tot el contingut fals que es genere amb intel·ligència artificial.

La directora general de l'Associació de Consumidors Europeus (BEUC), Ursula Pachl, ha assegurat que "les prohibicions que hui ha proposat el Parlament Europeu sobre el reconeixement facial en espais públics o de categorització social per part de les empreses són essencials per a protegir els drets fonamentals".