Bulgària celebra este diumenge les sèptimes eleccions en tres anys amb una abstenció que podria arribar al 70%
Les enquestes dibuixen un parlament fragmentat amb partits que es neguen a pactar
Bulgària celebra este diumenge les sèptimes eleccions generals des d'abril del 2021, amb la previsió d'una enorme abstenció i que el resultat deixe de nou un parlament fragmentat amb partits que es neguen a pactar, la qual cosa ha generat un creixent cansament popular. Tres eleccions generals el 2021, dos més el 2022 i 2023, i dos més, comptant les d'este diumenge, el 2024.
El país més pobre de la Unió Europea i un dels més corruptes ha posposat diverses vegades la seua entrada en l'eurozona i enguany només ha sigut admés parcialment en l'espai Schengen de lliure circulació comunitària. Les dades oficials assenyalen que el 32% de la població búlgara està en risc de pobresa i que un 20% més viu amb menys de 317 euros al mes, és a dir, per davall d'eixe llindar.
Baixa participació electoral i un parlament fragmentat
Les enquestes auguren que el populista i conservador GERB tornarà a guanyar les eleccions, amb fins al 25% dels vots, liderat per l'exprimer ministre Boyko Borissov, un antic guardaespatles i bomber que domina la política del país des del 2009. De nou, tot apunta al fet que eixa victòria no serà suficient per a formar una coalició de govern estable amb les altres sis formacions que tindrien representació en l'Assemblea Nacional búlgara.
El cansament ciutadà davant de la paràlisi política ha fet que la participació haja caigut des d'un preocupant 50,6% l'abril del 2021 a un alarmant 34% el juny passat. Analistes esperen que diumenge fregue fins i tot el 30%.
Darrere del GERB, els sondejos situen com a segona força l'aliança europeista i reformista PP-BD amb entre un 10% i un 12%. Just després estaria Resurrecció (11%), una formació ultranacionalista i prorussa, que proposa l'eixida de Bulgària de l'OTAN i que acabe l'ajuda militar a Ucraïna per a defensar-se de la invasió de Rússia.
Quart seria el Partit Socialista, hereu de l'antic partit únic durant la dictadura i amb vincles amb Moscou, amb el 8% dels vots. També entrarien a l'hemicicle el DPS (5-6%), tradicionalment el partit de la minoria turca, i l'APS (8-9%), una escissió del mateix creada per conflictes interns.
El partit populista i antisistema ITN aconseguiria també colar-se en la cambra amb el 4%, molt lluny del 21% obtingut en les eleccions de juny del 2021.
