Buscant un ambiciós consens final: comença la segona setmana de la COP26
Les mesures anunciades fins ara no aconseguirien reduir les emissions ni a la meitat del que es va establir en l'Acord de París
Després d'una setmana de prometedors anuncis contra el carbó, el metà o la desforestació, la COP26 que se celebra a Glasgow (Escòcia) arriba a l'equador i afronta en la recta final el repte de consensuar un pla que accelere la lluita contra l'emergència climàtica i oferisca finançament sostenible als països en vies de desenvolupament.
ONG ecologistes com Greenpeace reconeixen que hi ha hagut avanços, però adverteixen que moltes de les iniciatives "són voluntàries" i a vegades "la lletra xicoteta inclou llacunes", per la qual cosa l'èxit residirà en la seua execució.
Segons dades de Nacions Unides, si es compleixen les mesures anunciades fins ara es reduiria en nou gigatones de CO₂ les emissions actuals. Per a aconseguir limitar el calfament del planeta aquest segle a 1,5 graus, tal com recull l'Acord de París, s'hauria d'arribar a una reducció de 22 gigatones, més del doble.
Per a mantindre viable aquesta meta, els Estats han d'acordar al final de la COP26, aquest divendres, un mecanisme per a esperonar la retallada d'emissions, amb ajudes per a aquells territoris més pobres que, sense fomentar-les, en pateixen les conseqüències.
Respecte al paper d'Espanya, el president del govern estatal Pedro Sánchez va anunciar el primer dia de la cimera que augmentaria l'aportació espanyola al finançament internacional contra el canvi climàtic fins a arribar als 1.350 milions d'euros anuals en 2025.
En aquesta línia, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demanat situar "el benestar de tots els ciutadans en el centre de la discussió" climàtica amb mesures "socials, justes i solidàries".
Les crítiques contra la COP26 s'han multiplicat a mesura que transcorrien els dies. Desenes de milers de persones, amb líders indígenes al capdavant, han pres els carrers de Glasgow aquest dissabte per a reclamar justícia climàtica i social, en una marxa en la qual les organitzadors convocants van cedir el protagonisme als "pobles originaris" com a símbol global de l'activisme climàtic.
