Cambodja celebra el 40 aniversari de la fi dels Khmers Rojos lluny de la reconciliació

Un multitidinari festival a l'estadi Olímpic de Cambodja, amb 70.000 espectadors, ha posat punt final a les celebracions del 40 aniversari de la fi dels Khemrs Rojos, el règim maoista que va matar entre un milió i mig i tres milions de persones. 

El 7 de gener de 1979, l'entrada de l'exècit vietnamita a Phnom Penh posava fi a la utopia agrària liderada per Pol Pot, que durant tres anys va aplicar ideals de l'estalinisme i el maoiosme en un projecte de depuració de la societat que va transformar el país en un camp de treballs forçats. 

El festival culmina deu dies de celebracions que van començar amb la inauguració d'un monòlit de 54 metres dirigit a enaltir la política guanyadora del primer ministre Hun Sen –que es troba en el poder des del 1985–, coincidint amb el vint aniversari de la dissolució definitiva dels Khmers Rojos.

Aniversari sense reconciliació

Però la celebració de l'anomenat Dia de la Victòria es produeix lluny de la reconciliació entre les parts. 

La pau i el creixement econòmic d'un 7% durant l'última dècada, que el primer ministre atribueix al seu llarg mandat, contrasten amb el casos de corrupció, l'ús partidista de les institucions i la repressió contra els adversaris.  

I on Hun Sen i el seu govern veuen una data per a celebrar, l'oposició interpreta l'inici de l'ocupació del país per part de l'etern enemic –el Vietnam– amb complicitat del primer ministre, a qui també recriminen els anys de servei amb el règim del dictador Pol Pot.

"Hun Sen sap que no agrada als cambodjans perquè va ser un personatge immoral i ignorant dels Khmers Rojos que va servir sota el règim de Pol Pot entre 1975 i 1977", ha escrit el líder opositor exiliat a París Sam Rainsy en el seu compte de Facebook, on ha qualificat Sen d'"usurpador" i "traïdor".

L'oposició demana canviar la data de celebració i commemorar el 23 d'octubre de 1991, quan les diverses faccions cambodjanes van signar els acords de pau a París que dos anys més tard van permetre la celebració d'eleccions democràtiques organitzades per l'ONU.

Del pacte amb les Nacions Unides va nàixer el tribunal que jutja els últims dirigents vius dels Khmers Rojos.

El novembre passat, el tribunal va condemnar a cadena perpètua l'antic número dos, Nuon Chea, i l'excap d'Estat, Khieu Samphan, després de declarar els dos nonagenaris culpables de genocidi i crims contra la humanitat. 

El tribunal també és objecte de crítiques per l'elevat cost i la dilació en els processos.