Així ha canviat la seguretat aèria l’accident suïcida de Germanwings: dos en cabina i controls psicològics

Una dècada després de la tragèdia, familiars de les 150 víctimes i institucions recorden els passatgers i la tripulació que van morir als Alps en estavellar el copilot, amb problemes mentals, l’aparell

Acte d'homenatge a les víctimes que ha tingut lloc a Le Vernet, el municipi francés on estan soterrades les restes sense identificar
Acte d'homenatge a les víctimes que ha tingut lloc a Le Vernet, el municipi francés on estan soterrades les restes sense identificar / Guillaume Horcajuelo (Efe)

Familiars de les 150 víctimes de la tragèdia de l’avió de l’aerolínia Germanwings, que va estavellar voluntàriament el copilot als Alps francesos, participen este dilluns en un homenatge als 144 passatgers, entre ells 51 espanyols, i els sis membres de la tripulació que van morir, coincidint amb el dècim aniversari de la catàstrofe. La presidenta de l'associació de víctimes a Espanya, Lourdes Bonet, ha demanat que les millores legislatives sobre la comunicació de baixes, que a Espanya es comuniquen des de les empreses a la Seguretat Social, s’estenga a tota la Unió Europea.

Bonet, que participava este diumenge en un acte d’homenatge a les víctimes a l’aeroport de Barcelona, des d’on va partir el vol, reivindicava que la comunicació automàtica de les baixes actualment vigent a Espanya es faça extensiva a tot el continent per a evitar que un succés semblant al del 2015 es repetisca.

Cal recordar que el vol 9525 de Germanwings, del grup Lufthansa, que ara opera amb el nom d’Eurowings, cobria la ruta Barcelona-Düsseldorf aquell 24 de març del 2015. A bord anaven 150 passatgers, alguns d’ells espanyols, i sis integrants de la tripulació.

El copilot, Andreas Lubitz, de 27 anys, patia depressió i tenia una baixa mèdica que no va comunicar a l'aerolínia. Aquell dia, aprofitant que va eixir de la cabina el pilot per a tancar-se en eixe espai i estavellar l'aparell contra una muntanya dels Alps, entre Sanha i Le Vernet, a l'Alta Provença francesa. Van morir la totalitat dels passatgers, entre ells, 72 alemanys i 51 espanyols.

Monolit que recorda al bosc de Haltern, Alemanya, les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fa tot just deu anys
Monolit que recorda al bosc de Haltern, Alemanya, les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fa tot just deu anys / Christopher Neundorf (Efe)

Este accident, que va colpir el món, va marcar un punt d’inflexió en la seguretat aèria. Des d'aleshores sempre hi ha l’obligació que hi haja dos persones en cabina, cla passar anàlisis psicològiques més exhaustives o les baixes mèdiques de les empreses de forma automàtica a la Seguretat Social en el cas d’Espanya.

Després d’este greu sinistre, l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) va recomanar la presència d’almenys dos persones en cabina, de manera que si el pilot o copilot ixen, ha d'entrar-hi una persona de la tripulació.

Espanya, pionera en els canvis

El 2021, Espanya va ser el primer país a posar en marxa els tests d'alcohol en les inspeccions en rampa a pilots i tripulacions, com recorda la directora de Seguretat d'Aeronaus de l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA), Marta Lestau. Des que es va implantar esta iniciativa, s’han fet vora 2.500 proves d'alcoholèmia i unes 1.500 inspeccions anuals, que se solen fer al pilot, al copilot i, de vegades, als tripulants.

A més, es va instar els operadors europeus a establir una política de prevenció i detecció de substàncies psicoaddictives. Al mateix temps, es va introduir l'obligació de fer una avaluació psicològica als pilots abans de començar a treballar en les aerolínies i desenvolupar programes de suport als membres de les tripulacions amb risc d’addiccions o amb problemes personals o familiars.

Familiars de les víctimes espanyoles que van morir en l'accident participen en l'homenatge que va acollir Barcelona diumenge
Familiars de les víctimes espanyoles que van morir en l'accident participen en l'homenatge que va acollir Barcelona diumenge / Guillaume Horcajuelo (Efe)

Actualment, i arran d’aquell accident amb més de 150 víctimes, l’AESA supervisa que tots estos requisits s’incloguen en els manuals d'operacions de les companyies aèries, com destaca Lestau.

No obstant això, i a pesar d’esta tragèdia, que va commocionar i atemorir molts viatgers aeris, la directora de Seguretat d'Aeronaus de l’AESA insisteix que hui dia el transport aeri és el més segur i presenta taxes d'accidentalitat molt baixes.

D’altra banda, un altre reglament comunitari va modificar, després de l'accident als Alps, els requisits mèdics per a incorporar la salut mental i l'ús i abús d'alcohol o substàncies tòxiques en els programes de control, que són anuals o biennals en funció de l'edat de la plantilla de les aerolínies.

Comunicació automàtica de baixes

Igualment, a conseqüència d'este accident, i a instàncies de l’Associació d'afectats del vol GWI 9525 als Alps, amb una seu a Barcelona, el govern espanyol va modificar la legislació perquè les baixes mèdiques es comunicaren directament des de les empreses a la Seguretat Social.

Amb estos avanços com a rerefons, els familiars de les víctimes, així com representants institucionals d’Alemanya, França i Espanya participaven este dilluns en els actes commemoratius.

A les 9:15 hores locals estava previst una cerimònia de record en el cementeri de Le Vernet, on descansen les restes de les víctimes que no van poder ser identificades. Més tard, a les 10:41 hores, es viurà un dels moments més emotius coincidint amb l’hora exacta en què és la conducta suïcida de Lubitz va posar fi a la vida de 150 persones que mai no van arribar a Düsseldorf.

També et pot interessar

stats