El valencià es podrà escoltar a partir de d'aquest dimarts al Congrés dels Diputats

Esquerra Republicana (ERC), Junts i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) tenen previst utilitzar el català i el gallec respectivament en totes les seues intervencions al Congrés, mentre que el PNB i EH Bildu compaginaran el basc amb el castellà en els seus discursos. A partir d'aquest dimarts, la cambra permetrà parlar en les llengües cooficials, això és, en català-valencià, basc o gallec, facilitant la corresponent traducció al castellà. També s'hi podrà usar el bable o l'aragonés, si bé en aquest cas els diputats i diputades hauran d'autotraduir-se, perquè no tenen rang de llengua oficial.

D'aquesta forma, la presidenta de la cambra, Francina Armengol, compleix amb el compromís que va adquirir el mes d'agost passat, res més prendre possessió del seu càrrec, quan va assegurar que les llengües cooficials podrien escoltar-se des d'aquest mateix dia a l'hemicicle.

De fet, el català-valencià, el gallec i el basc s'escoltaran en el primer ple que celebra la cambra després de la sessió constitutiva. Aquest ple s'ha convocat precisament per a tramitar la reforma del reglament que permetrà l'ús d'aquestes llengües.

El canvi no serà oficial fins a la seua aprovació dijous que ve, però el PSOE i Sumar van fer valdre la seua majoria en la mesa del Congrés per a permetre que en el debat es puguen usar ja aquestes llengües.

Els qui es dona per segur que no faran servir cap de les llengües oficials diferents del castellà són els diputats del PP i Vox, els partits del qual han anunciat sengles esmenes de totalitat a la reforma del reglament.

D'altra banda, els països de la Unió Europea (UE) examinen aquest dimarts per primera vegada al més alt nivell la petició espanyola per a donar l'oficialitat al català, basc i gallec en el bloc comunitari, iniciativa que ja han refredat països com Suècia i Finlàndia i que, encara que no rebrà un rebuig definitiu, presenta escasses opcions d'aconseguir la unanimitat per a votar-se demà.

Fonts europees esperen per a aquest dimarts una discussió "interessant i productiva" en la qual la presidència del Consell, que aquest semestre ostenta Espanya, tractarà la qüestió "com la resta de dossiers que requereixen unanimitat", és a dir, treballant la proposta fins que tots els països hi estiguen d'acord. "En els expedients com aquest, el tango es balla a vint-i-set", ha subratllat una font europea, que recorda que el mateix procés s'ha hagut de seguir per a aconseguir un consens de tots els socis comunitaris en aspectes com les sancions de la UE contra Rússia.

El divendres passat, quan es va parlar de la petició en l'àmbit dels ambaixadors de la UE, van ser setze els països que van prendre la paraula i catorze van plantejar dubtes sobre els vessants financers, polítics o pràctics, mentre que uns altres van demanar un informe dels serveis jurídics del Consell Europeu.

Argument legal d'Espanya

Espanya considera que el català, el basc i el gallec, a més de tenir estatut oficial en l'Estat espanyol, ja estan reconegudes com a llengües cooficials per l'article 55.2 del Tractat d'Unió Europea, tal com s'arreplega en el text que es debatrà aquest dimarts. Aquest article permet traduir el Tractat de la Unió Europea "a qualsevol altra llengua que determinen els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguen estatut de llengua oficial en la totalitat o en part del seu territori".

Segons diverses fonts europees, cap país s'ha oposat frontalment a la proposta espanyola, la República Txeca i Eslovènia van exposar a més que les seues llengües oficials tenen menys parlants que el català (10 milions aproximadament), si bé només Ljubljana va expressar el seu ple suport a la mesura, segons diverses fonts europees.

Encara que Espanya ha plantejat la voluntat d'assumir el cost de la traducció i interpretació d'aquestes tres llengües —la qual cosa per a una font diplomàtica rebaixarà algunes reticències—, una altra alta font comunitària explica que no s'ha fet encara cap estudi d'impacte pressupostari sobre aquest tema.

Diverses delegacions assenyalen així mateix la inusitada rapidesa amb la qual s'ha tractat de tramitar aquest assumpte, que es va incloure en l'agenda de la primera reunió en l'àmbit de ministres disponible i que prèviament només han tractat els ambaixadors i no els grups de treball més tècnics que solen preparar abans en profunditat aquest tipus de debats.

La presidència espanyola, per part seua, no descarta usar cap dels mecanismes dels quals disposa el Consell a la recerca de la unanimitat: des de sol·licitar aqueix informe jurídic fins a retornar l'assumpte als grups de treball tècnics.

El precedent

En 2005, el llavors president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va enviar una carta a les institucions europees oferint signar convenis bilaterals perquè es pogueren utilitzar les llengües cooficials.

Es van aconseguir llavors en totes les institucions excepte el Parlament, on la petició va crear "una discussió política molt forta" —segons recorden fonts de l'Eurocambra— i es va tractar fins a tres ocasions amb Josep Borrell sent president de l'Eurocambra i espentant pel sí, encara que finalment no es va aconseguir per un escàs marge i amb l'oposició del PP.

L'Eurocambra va argumentar que era l'any posterior a l'ampliació més gran de la Unió Europea fins avui i que estava tenint problemes per a oferir la interpretació a les noves llengües que sí que eren oficials. Sí que es va reconéixer per escrit el dret dels ciutadans a comunicar-se amb el Parlament Europeu en les llengües cooficials espanyoles i es va preveure revisar la decisió a l'any següent, cosa que mai es va arribar a fer.

En el cas del Consell, per exemple, l'acord bilateral signat llavors preveu que els interessats a expressar-se en aqueix idioma en una reunió avisen la institució amb temps perquè es puga preveure la interpretació simultània.

La pròxima reunió formal dels ministres d'Assumptes Generals en la qual aquest assumpte podria entrar de nou en l'agenda serà el pròxim 24 d'octubre a Luxemburg.