La CE diu que el comissari que va anunciar la suspensió de l'ajuda a Palestina va actuar per lliure
Afirma que no s'ha suspés l'assistència a Palestina, sinó que revisa els canals pels quals els fons hi arriben per a garantir que no acaben en mans de Hamàs, al qual la UE considera una organització terrorista
La Comissió Europea ha assegurat aquest dimarts que el comissari d'Ampliació, Olivér Várhelyi —que dilluns va anunciar sense ser cert la suspensió de tota l'ajuda al desenvolupament de la Unió Europea a Palestina—, va actuar per lliure, sense coordinar-se "amb cap membre" de l'executiu comunitari.
Segons ha dit el portaveu cap de la Comissió Europea, Eric Mamer, el missatge que Várhelyi va escriure en la xarxa social X "no va estar coordinat amb altres membres del col·legi (de comissaris)".
L'anunci va generar gran confusió i enuig entre diversos països europeus, entre ells Espanya, als quals la Comissió no havia consultat la suposada decisió. Brussel·les es va veure obligada a rectificar vora sis hores després per a desmentir Várhelyi.
La Comissió Europea va assenyalar que no s'ha suspés l'assistència a Palestina, sinó que, després de l'esclat de la guerra, revisa els canals pels quals arriben els fons tant a la població com a l'Autoritat Nacional Palestina per a garantir que no acaben indirectament en mans de Hamàs, a la qual la UE considera una organització terrorista.
Mentre du a terme l'auditoria, Brussel·les suspendrà els fons a Palestina, encara que l'executiu comunitari va assegurar la vespra que, en realitat, "com que no hi ha pagaments previstos, no hi haurà suspensió de pagaments". Segons ha dit, la mesura no afectarà l'ajuda humanitària, que per a enguany ascendeix a 27,9 milions d'euros.
691 milions d'euros d'ajuda en revisió
En total, l'ajuda que la CE està revisant ascendeix a 691 milions d'euros entre el 2021 i el 2023, previstos per a l'Autoritat Nacional Palestina, per a l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA, per les sigles en anglés), així com altres ONG, i per a projectes d'assistència a la població, segons ha dit aquest dimarts Mamer.
D'ells, 316 milions es van destinar el 2021, 281 el 2022 i se'n preveuen 82 per al 2023. Cal afegir altres deu milions que es destinarien a priori a la URWA, si bé "encara no s'han formalitzat", va puntualitzar el portaveu.
L'assumpte dels fons estarà sobre la taula de la reunió extraordinària que l'alt representant de la UE per a Afers Estrangers, Josep Borrell, ha convocat per a aquesta vesprada amb els caps de la diplomàcia dels Vint-i-set, per a analitzar la situació després de l'esclat del conflicte entre Israel i Hamàs.
Una guerra que ha provocat ja més de 1.500 morts i uns 6.400 ferits, segons l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària de Nacions Unides (OCHA).
Informes d'Israel indiquen que més de 900 nacionals d'aquest país i estrangers han mort i que els ferits superen els 2.600. Mentrestant, per la seua part, el Ministeri de Salut de Gaza ha comunicat la mort de 687 palestins i més de 3.800 ferits, als quals s'han de sumar aquells que han perit en combats en territori israelià.