Científics xinesos dissenyen un mètode per a extraure aigua del sòl lunar
El nou mètode es basa a calfar el material a temperatures superiors a 1.000 °C per a obtindre aigua en forma de vapor
Un equip de científics xinesos ha descobert que una tona de regolita lunar (terme usat per als materials no consolidats, com a fragments de roca i grans minerals), podria generar entre 51 i 76 quilograms d'aigua, segons ha difós la cadena estatal xinesa CCTV este dijous.
La troballa ha sigut obra d'uns investigadors del programa Chang'e 5, liderats per l'Institut de Materials de Ningbo i l'Institut de Física de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, els qui van desenvolupar un mètode innovador per a extraure aigua de mostres lunars.
L'aigua és crucial per a la construcció d'estacions científiques i la supervivència en futures missions espacials, però la baixa concentració en els minerals lunars, com el vidre i l'anortita, n'havia fet l'extracció complicada. Fins ara, estos minerals contenien només entre 0,0001% i 0,02% d'aigua.
El nou mètode es basa a calfar la regolita lunar a temperatures superiors a 1.000 °C, la qual cosa provoca que l'hidrogen emmagatzemat reaccione amb òxids de ferro i allibere aigua en forma de vapor.
D'esta manera, 1 gram de regolita podria produir fins a 76 mil·ligrams d'aigua, suficient per a proveir el consum diari de 50 persones amb una tona. El titani present en la regolita exerceix un paper clau perquè actua de "reservori lunar" i facilita la formació de ferro metàl·lic i vapor d'aigua.
Els investigadors proposen utilitzar espills còncaus o lents de Fresnel per a concentrar la llum solar i calfar la regolita lunar i així generar no només aigua, sinó també ferro i materials per a la construcció lunar. Els resultats, publicats per l'equip xinés, seran validats en futures missions de Chang'e, amb l'objectiu de dissenyar estacions científiques a la Lluna i l'espai.
Malgrat que la troballa d'aigua a la Lluna no és nova, sí que és la primera vegada que es trobava en la seua forma molecular (H₂O), en mostres físiques i en una part del satèl·lit terrestre, on abans es pensava que no podia haver-n'hi en eixa forma, segons els investigadors.
La identificació d'estes molècules ha permés el desenvolupament de l'innovador mètode presentat este dijous, obrint noves possibilitats per a l'extracció i utilització de recursos en futures missions espacials. La plataforma xinesa es convertirà a partir del 2024 en l'única estació espacial del món si la iniciativa d'una Estació Espacial Internacional (encapçalada pels Estats Units i on la Xina té vetat l'accés) es retira enguany, tal com està previst.
