La Cimera del Clima acorda iniciar una transició per a deixar arrere els combustibles fòssils

La Cimera del Clima de Dubai (COP28) ha acordat aquest dimecres un text que demana un "esforç global" per iniciar una transició orientada a deixar arrere els combustibles fòssils i evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. Després de dues setmanes de negociacions molt intenses i que han estat a punt de descarrilar en la recta final, els representants dels vora 200 països participants en el fòrum han donat llum verda al segon document elaborat per la presidència, exercida pels Emirats Àrabs, que ha hagut de modificar l'inicial per l'allau de crítiques rebudes. Aquest text, menys lax que el primer que s'havia presentat, insta els països a esforçar-se per a aconseguir una reducció de les emissions "profunda i ràpida" amb mesures com anar cap a l'abandó de fonts d'energia més contaminants. En concret, fa referència explícita al petroli, el carbó i el gas. En la pràctica, suposa el primer acord d'aquest tipus que obri la porta a posar punt final a l'era de les energies fòssils, una fita que havia sigut esquiva en dècades de converses sobre el clima.

El pacte, aprovat per consens en plenari sota el títol de "Balanç global", aspira a reforçar l'acció dels països de cara a l'emergència climàtica per tal d'atallar-la col·lectivament. Per a això, l'objectiu primordial és contindre l'augment de la temperatura terrestre perquè no supere el grau i mig respecte dels nivells preindustrials del segle XIX, tal com es fixa en l'Acord de París de 2015. Així, el document crida els estats a iniciar una transició per a allunyar-se dels combustibles fòssils, "de manera ordenada i equitativa, accelerant l'acció en aquesta dècada crítica, amb la finalitat d'assolir l'objectiu de zero emissions netes en 2050, d'acord amb la ciència".

Obrir una senda d'abandó d'aquests tipus d'energia era la prioritat en aquesta cimera per a la Unió Europea i altres economies industrialitzades, així com per a països molt vulnerables al canvi climàtic, com molts estats en vies de desenvolupament. No obstant això, fins ara hi havia en la trobada incertesa sobre si un acord que marcara la fi de l'era dels combustibles fòssils seria acceptat per potències petrolieres com l'Aràbia Saudí, Kuwait o l'Iraq, als quals assenyalaven com a principal oposició.

Una decisió "històrica"

La COP28 ha estat esguitada per la polèmica des d'abans de començar, precisament pel fet que l'escenari triat per a albergar-la és un petroestat. L'organitzador enguany de la cimera han sigut els Emirats Àrabs Units i la presidència ha estat en mans del sultà emiratià Al-Jaber, una figura que desperta recels entre els col·lectius ecologistes perquè és el director executiu de la companyia nacional de petroli d'Abu Dhabi (Adnoc), dotzena productora mundial de cru.

Al-Jaber, que aquests dies ha tingut la tasca complicada de dirigir les negociacions mentre feia equilibris per a compaginar els interessos de les potències petrolieres, ha qualificat l'acord d""assoliment històric i sense precedents" i ha agraït el "treball dur" de les delegacions durant les últimes dues setmanes. Especialment en les últimes hores, en les quals els països han negociat fins a la matinada per a aconseguir l'anhelat consens.

Més de cent països havien pressionat amb força per a introduir un llenguatge contundent en el text de conclusions de la cimera climàtica que apostara per "eliminar gradualment" l'ús del petroli, el gas i el carbó, però es trobaren amb una oposició poderosa del grup de productors de petroli que integren l'OPEP. Aquest bàndol, que controla el 80% de les reserves mundials de cru i un terç de la producció diària, argumentava que el món pot retallar les emissions sense evitar combustibles específics. En la part contrària se situaven els estats menuts vulnerables al clima, que comptaven amb el suport dels Estats Units i el bloc de la Unió Europea, a més de molts altres governs.

Claus del balanç final

El gran escull de la COP28 ha sigut la lluita per incorporar o no en les conclusions finals l'abandó del petroli, el carbó i el gas. Després d'una jornada de negociacions maratonianes i un primer document que va ser rebutjat per molts blocs de països, entre ells la UE, els Estats Units i els països més amenaçats pel calfament global, el text presentat ara obri un horitzó d'abandó dels combustibles fòssils a llarg termini. Subratlla que per a mantindre a ratlla el calfament global en 1,5 °C cal una retallada "profunda, ràpida i sostinguda" de les emissions contaminants a l'atmosfera, amb una rebaixa del 43% per a 2030 i del 60% per a 2035 respecte a 2019. La meta és zero emissions a mitjan segle. Per a assolir tot això, insta les parts a contribuir als següents esforços globals, tenint en compte l'Acord de París i les diferents circumstàncies, vies i enfocaments nacionals:

• Triplicar la capacitat d'energia renovable a escala mundial i duplicar la taxa anual mitjana global de millora en l'eficiència energètica per a 2030.
• Accelerar els esforços per a reduir progressivament l'ús d'energia basada en carbó sense sistemes de mitigació.
• Accelerar els esforços mundials cap a sistemes energètics amb zero emissions usant combustibles zero o de baixes emissions de CO₂ "molt abans o al voltant de mitjan segle".
• "Començar una transició per a allunyar-se" dels combustibles fòssils en els sistemes energètics de manera justa, ordenada i equitativa, accelerant l'acció en "aquesta dècada crítica" per tal d'aconseguir ser neutres en carboni per a 2050, d'acord amb la ciència.
• Accelerar el desenvolupament de les tecnologies de baixes o zero emissions, entre altres, renovables, nuclear i les de captura i emmagatzematge de carboni —CCS, en anglés—, en particular en els sectors difícils de descarbonitzar, així com la producció d'hidrogen baix en emissions.
• Accelerar i reduir substancialment per a 2030 les emissions de gasos d'hivernacle diferents del CO₂, en particular les de metà.
• Accelerar la reducció de les emissions del transport per carretera amb mitjans com el desplegament d'infraestructures i vehicles de baixes o zero emissions.
• Eliminar gradualment, i com més prompte millor, els subsidis "ineficients" als combustibles fòssils que no aborden la pobresa energètica ni les transicions justes.

El text consensuat reconeix, això sí, altres fonts energètiques com la nuclear o els anomenats "combustibles de transició" —paraula amb què sol fer-se referència al gas— i els dona un paper rellevant en la contribució al canvi de model energètic per a avançar a sistemes més sostenibles alhora que es garanteix la seguretat energètica.