La cimera de la UE acaba sense mesures concretes en migració, però s'obri als camps de deportació a l'estranger

La política migratòria ha tornat amb força a l'agenda del Consell Europeu, que reuneix a Brussel·les els caps d'estat i de govern dels 27 països membres de la Unió Europea (UE). Sobre la taula està la negociació per a començar a aplicar el Pacte de Migració i Asil aprovat al maig, un paquet legislatiu que reforma la política comuna amb un control més gran de les fronteres exteriors de la UE i contempla un mecanisme de solidaritat "a la carta" que permetrà als executius nacionals eludir l'acolliment de part dels migrants reubicats si paguen una compensació per cada trasllat rebutjat.

Els líders dels Vint-i-set han debatut este dijous la manera d'augmentar les devolucions de migrants, un assumpte prioritari per a tots els estats membres. En la cimera han començat a cobrar força plantejaments que defensen la possibilitat de crear centres de deportació a l'estranger, descartada fa uns anys pels dubtes sobre la compatibilitat amb la legislació comunitària i internacional. És exactament el model que defensa Giorgia Meloni a Itàlia, que ja ha implementat dos centres de detenció a Albània, fora de la UE. Almenys una quinzena dels països ja s'han mostrat favorables a esta iniciativa. Àustria va més enllà i defensa territoris en conflicte, com Síria i l'Afganistan, com a destinacions segures; mentre que els Països Baixos aposten per Uganda quan el mateix govern neerlandés recomana no visitar-lo arran de les lleis en contra de la llibertat sexual.

La posició d'Espanya és la d'oposar-se clarament a la possibilitat d'enviar migrants a països extracomunitaris. És el que ha exposat el president, Pedro Sánchez, davant de la resta de líders europeus. Com ha apuntat en una roda de premsa posterior al conclave, els centres de deportació no solucionen cap dels problemes existents, sinó que en creen altres de nous. Sánchez s'ha erigit en un dels defensors del Pacte de Migració i Asil dins del Consell Europeu, una eina valuosa —ha dit— de la qual ha demanat avançar-ne l'aplicació a l'estiu del 2025. Un altre dels partidaris de la implementació d'este acord és Alemanya, que adverteix que els centres en països tercers a penes són una gota enmig de l'oceà.

De moment, la sessió d'este dijous ha servit per a aprovar unes conclusions genèriques que conviden la Comissió Europea a "presentar una nova proposta legislativa amb caràcter urgent". La UE busca, afig eixe document, una "acció determinada a tots els nivells per a facilitar, augmentar i accelerar els retorns"; i anima a usar per a això "totes les polítiques i instruments" comunitaris, inclosa la diplomàcia, l'ajuda al desenvolupament, el comerç i els visats.

Encara que la idea dels centres per a migrants no és nova, l'interés dels països de la UE per eixa iniciativa per a impulsar els retorns ha anat creixent. Este mateix dijous s'ha pogut constatar en un desdejuni de treball organitzat per Itàlia, Dinamarca i els Països Baixos abans de l'inici de la cimera dels Vint-i-set, al qual han assistit també la cap de la CE, Ursula von der Leyen i huit països més. Esta reunió prèvia, a la qual no ha assistit Espanya, ha servit per a mostrar la sintonia d'eixos estats en política migratòria i Itàlia hi ha defensat l'acord tancat amb Albània.

Migració "ordenada" i "legal

Amb vista al conclave del Consell Europeu, Von der Leyen ha dirigit una carta a les capitals en la qual demanava "continuar explorant" per a avançar en la idea de desenvolupar centres de retorn fora de la UE i cridava a traure lliçons de la posada en marxa de l'acord entre Itàlia i Albània. Arreplegava també altres idees, entre altres accelerar l'aplicació del pacte migratori, com demana Espanya. Les conclusions aprovades hui diuen que "haurien de considerar-se noves maneres de previndre i contrarestar la migració irregular, d'acord amb el dret internacional i de la UE". I recorden la importància del "correcte funcionament de l'espai [de lliure circulació] Schengen".

El text assenyala també que la migració "és un desafiament europeu que requereix una resposta europea" i "pren nota" de la carta de Von der Leyen, a més de subratllar la importància d'"aplicar" la legislació ja adoptada per a abordar els reptes existents. Demana així mateix "més cooperació amb els països d'origen i trànsit, a través d'associacions integrals i mútuament beneficioses, per a abordar les causes profundes i lluitar contra el tràfic i el contraban, amb la intenció de previndre la pèrdua de vides i eixides irregulars". La UE subratlla, a més, que alinear la política de visats dels països veïns "és un important element" en eixe sentit, i deixa clar que calen "vies segures i legals" per a una migració "ordenada" i "legal".