Cimera UE-Celac: Brussel·les busca acostar-se a l'Amèrica Llatina després de huit anys de relacions congelades
La cita, una de les més rellevants de la presidència espanyola del Consell de la UE, reuneix més de cinquanta països amb el rerefons de la guerra a Ucraïna i les discrepàncies pel pacte comercial amb Mercosur
Brussel·les és des d'aquest dilluns escenari de la que serà una de les cites més rellevants de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, la tercera cimera entre la UE i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib (Celac). Amb aquest fòrum, que reunirà una seixantena de caps d'estat i de govern, es reprenen les relacions al màxim nivell entre els dos blocs de països després de huit anys de paràlisi.
Les expectatives per a la trobada, que s'allargarà dos dies, són molt altes perquè l'anterior cimera es va celebrar el 2015. Es busca reobrir el diàleg i la cooperació entre la UE i l'Amèrica Llatina a través d'un acord que fixe una periodicitat de dos anys per a les reunions dels líders polítics per a institucionalitzar, així, la represa dels contactes. També es pretén reforçar la relació estratègica entre les dues regions per a buscar postures comunes en reptes compartits com són la seguretat internacional, el canvi climàtic o la digitalització. No obstant això, les divergències polítiques en assumptes com la guerra a Ucraïna o en acords comercials clau —com el pendent entre els 27 i el Mercat Comú del Sud (Mercosur)— amenacen de deslluir la cita.
Ambdues parts coincideixen que la cimera no és el lloc per a negociacions comercials, sinó un fòrum "dinàmic" on afavorir trobades bilaterals entre mandataris. La meta és oferir un "catalitzador" per al desenvolupament de projectes i inversions que afavorisquen la transició digital i ecològica. També hi ha un fòrum empresarial previ en el qual participen empreses dels dos costats de l'oceà —incloses diverses espanyoles com Iberdrola, Telefónica o Hispasat— i que inauguraren el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; l'homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En l'obertura d'aquesta taula redona, Von der Leyen ha avançat una inversió de més de 45.000 milions d'euros a l'Amèrica Llatina i el Carib a través del programa europeu Global Gateway. "Més de 135 projectes ja estan en la línia d'eixida, des de l'hidrogen net fins a les matèries primeres crítiques, des de l'expansió de les xarxes de cables de dades d'alt rendiment fins a la producció de les vacunes ARN més avançades", ha dit la mandatària.
Per la seua banda, el president Sánchez pretén que la trobada, que ha impulsat amb motiu de la presidència d'Espanya del Consell de la UE, no es quede en una cita de bones intencions, sinó que s'ultimen acords que revitalitzen la relació entre totes dues regions. No és casualitat que la tercera cimera UE-Celac de la història arriba en un moment on la influència de la Xina i Rússia a la regió llatinoamericana preocupa Europa, que es manté encara com a principal soci inversor a l'Amèrica Llatina. Així i tot, aspira a bastir ponts per la necessitat de trencar la dependència energètica i de matèries primeres després de les tensions amb Pequín i Moscou des de la invasió russa d'Ucraïna.
En aquest context, la cimera a Brussel·les serà el marc de la signatura de nous acords energètics amb l'Argentina i l'Uruguai, i de matèries primeres crítiques amb Xile, segons han avançat fonts comunitàries. Ara bé, aprofitant l'empenta de la presidència espanyola, servirà també per a fer balanç dels acords comercials fonamentals que la Unió Europea aspirava a tancar en aquest semestre, però que no acaben d'enlairar.
El text final de la declaració que els mandataris aspiren a aprovar en la cimera encara no està tancat en les qüestions que més fricció han provocat, principalment pel posicionalment dels països de la Celac arran de la invasió russa a Ucraïna. Després d'un cap de setmana d'intensos contactes diplomàtics per part dels equips negociadors de tots dos blocs, no s'ha arribat a un consens en aquest punt. Mentre que la UE espera incloure una condemna a l'ofensiva de Moscou en el text, una font diplomàtica sud-americana citada per l'agència AFP sosté que s'hauria d'entendre la diversitat de posicions dels països llatinoamericans i caribenys.
