Les claus de les eleccions presidencials a Rússia

Rússia celebra del 15 al 17 de març les huitenes eleccions presidencials de la seua història, uns comicis en els quals l'actual cap del Kremlin, Vladímir Putin, cerca la reelecció per a un cinqué mandat.

Putin, que va arribar al poder el 31 de desembre del 1999, ha exercit quatre mandats presidencials amb un parèntesi de quatre anys com a primer ministre (2008-2012).

Davant la impossibilitat d'exercir més de dos mandats presidencials consecutius, va reformar el 2020 la Constitució aprofitant la confusió creada per la pandèmia del coronavirus. Ara podrà presentar-se a la reelecció aquest diumenge i el 2030.

Putin, de 71 anys, no sols és el gran favorit a la victòria, sinó que podria aconseguir la victòria electoral més gran amb més del 80% dels vots, segons els sondejos.

Aquest dijous, el president de Rússia ha demanat als russos que acudisquen a votar en les eleccions presidencials en un missatge televisat a la població.

El cap del Kremlin ha destacat que els comicis són "un pas cap al futur" i el resultat "tindrà un impacte directe en el desenvolupament del país els pròxims anys".

Segons ha destacat, els soldats que participen en la campanya militar a Ucraïna també exerciran el dret a vot. "Ells, defenent la pàtria amb valentia i heroisme i participant en les eleccions, ens donen l'exemple a tots nosaltres", ha agregat.

Soldats i annexionats sense passaport

Més de 112 milions de russos, 1,89 milions a l'estranger, estan cridats a les urnes. Per primera vegada en les presidencials, votaran els habitants de les zones ocupades per l'exèrcit rus en les quatre regions annexionades (Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia).

Segons el cens electoral, es tracta d'uns 4,5 milions de votants, que podran exercir el dret al sufragi, fins i tot encara que no tinguen passaport rus.

A més, també votaran en territori ucraïnés els més de 600.000 soldats desplegats a la zona de l'anomenada operació militar especial.

Sense oposició ni candidats per la pau

A més de Putin, només tres candidats concorreran a les eleccions. El comunista Nikolai Kharitónov, l'ultranacionalista Leonid Slutski i el presumpte liberal Vladislav Davankov, la intenció de vot del qual no supera el 6%.

L'únic aspirant opositor, Borís Nadejdin, no va ser registrat, malgrat recol·lectar el doble de les signatures necessàries —100.000—, per defectes de forma.

Segons la premsa independent, l'Administració presidencial va vetar Nadejdin, conegut com el candidat per la pau, per ser l'únic aspirant que s'oposava a la guerra a Ucraïna.

En absència de Navalni

Les eleccions transcorreran un mes després de la mort del principal enemic del Kremlin, Aleksei Navalni, que va morir sobtadament entre reixes. La família, els correligionaris i Occident acusen directament Putin de la mort.

Les autoritats penitenciàries el van enviar a una presó al cercle polar àrtic després que el líder rus presentara la candidatura i que l'opositor anunciara una campanya contra la reelecció del president.

Els funerals de l'opositor a Moscou, als quals van assistir desenes de milers de persones, es van convertir en l'acte més destacat de tota la campanya electoral russa.

Un terç de votants electrònics

Per primera vegada, un terç dels electors russos —uns 38 milions— podran votar electrònicament. Els observadors independents consideren que el vot electrònic és, en realitat, un instrument de frau oficialista a causa de l'opacitat de l'escrutini, com ja va ocórrer en els comicis municipals del 2021.

A aquesta circumstància se suma la possibilitat de votar durant tres dies, opció que l'oposició al Kremlin creu que fomenta l'ocupació massiva del recurs administratiu per a obligar els russos que treballen per a l'Estat a votar a favor de Putin.

Sense observadors occidentals

Rússia celebra els comicis d'esquena a Occident. El país ha convidat prop de 1.000 observadors internacionals, però cap de les organitzacions europees que supervisen la netedat de les eleccions en el continent.

Moscou no ha convidat l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), i a això cal sumar l'absència dels observadors del Consell d'Europa, organisme al qual Rússia ja no pertany.

Tot això eleva el risc que Occident no reconega els resultats d'aquestes eleccions, en línia amb les crides realitzades per les viudes de Navalni i de l'exespia rus Aleksandr Litvinenko, assassinat el 2006 al Regne Unit pels serveis secrets russos.