Les claus per a entendre el conflicte entre Israel i Palestina

Què està passant a Israel?

Israel està immers en una greu escalada de bèl·lica a conseqüència d’una crisi amb tres escenaris simultanis: Gaza, Cisjordània i, per primera vegada en molts anys, els pobles i ciutats que quedaren dins d'Israel després de la guerra, en 1948. 

El conflicte, que ja supera el centenar de víctimes mortals, s’ha intensificat en la matinada d’aquest divendres, en què l’exèrcit israelià ha llançat una ofensiva a gran escala: 40 minuts en què s’han descarregat 50 rondes de bombardejos. L'exèrcit també ha mobilitzat els reservistes davant una possible ofensiva terrestre, el que previsiblement suposarà un punt d’inflexió, ja aquest tipus d’accions militars deixen al seu pas una gran quantitat de víctimes civils. L'última ofensiva d’aquest tipus, el 2014, va causar la mort de més de 2.000 persones palestines. 

El front israelià assegura que continuaran responent als coets dels palestins de Hamas mentre al carrer augmenta l'espiral de violència, sobretot a les ciutats mixtes. Artilleria i carros de combat s'han sumat als atacs aeris, en el que podria ser el pas previ a una guerra total. 

Què ha provocat aquesta situació?

El desnonament forçós per part de colons jueus de quatre llars -en què residien quatre famílies palestines- al barri de Sheikh Jarrah, situat a Jerusalem est, va desencadenar les primeres protestes.

La tensió es va incrementar el divendres 7 de maig, en què els cossos de seguretat israelians van assaltar els voltants i l’interior de la mesquita d'Al Aqsa a Jerusalem, el tercer lloc més sagrat per a l’Islam i per tant, una zona per tant molt sensible per a la comunitat musulmana. L’enfrontament va deixar 205 civils palestins i 17 policies israelians ferits i va desencadenar una onada de protestes, que van tornar a l’explanada d’Al Aqsa i que van ser reprimides amb mà de ferro per part d’Israel. 

Com s’ha desenvolupat l’escalada de violència?

Hamas va amenaçar aleshores Israel amb iniciar una ofensiva si els seus cossos de seguretat no abandonaven la zona sagrada de les mesquites. Davant la negativa israeliana, Hamas va iniciar a llançar coets des de la Franja de Gaza, que ja sumen més d’un miler, el 90% dels quals han sigut interceptats pel sistema antimíssils, i Israel, per la seua part va respondre amb una intensa ofensiva de bombardejos indiscriminats.

L’executiu ha desplegat la seua alta tecnologia bèl·lica sobre la zona amb més densitat de població del planeta, en què una gran població civil palestina es troba cercada enmig d’una pluja de projectils llançats per avions a gran velocitat, amb escàs o nul control sobre els seus objectius. Segons testimonis de la població palestina, els bombardejos contra Gaza estan sent els més intensos dels últims anys, i deixen al seu pas nombroses víctimes civils, moltes d’elles xiquets i xiquetes. 

L’espiral de violència també s’ha traslladat en els últims dies als carrers, especialment a les zones mixtes, on s’han produït linxaments i escenes d’extrema violència entre jueus i àrabs.

Quines implicacions polítiques té al país?

Aquesta crisi reforça els extrems, per una banda el primer ministre Netanyahu, processat per corrupció, estava intentant formar un govern alternatiu a Israel. Un intent que  s'ha detingut amb l'operació militar, amb la qual cosa, Netanyahu ha eixit reforçat de manera temporal i, Hamas s'erigeix en gran organització defensora de Jerusalem.

Quina és la posició de la comunitat internacional?

La comunitat internacional, en especial els països occidentals, demanen contenció a les dues parts com si hi haguera proporcionalitat en les operacions. Però la superioritat militar d'Israel és més que evident. El president Joe Biden va dir aquest dijous que els Estats Units estan pressionant per a detindre la violència dels dos bàndols, una afirmació, però que contrasta amb la justificació que va fer de l’ofensiva israeliana, en considerar que "no hi ha hagut una reacció exagerada" als atacs de Hamas. 

Una delegació d'Egipte, el principal país mediador en el conflicte, ha arribat a Tel-Aviv aquest divendres per a intentar evitar l’esclat de la guerra, i el Consell de Seguretat de l'ONU celebrarà diumenge una nova reunió per a traçar de forçar l’alto el foc.