Claus per a entendre el terratrémol que ha devastat part de Turquia i Síria

Desenes de rèpliques fortes se succeeixen a l'Orient Pròxim després del terratrémol de magnitud 7,8 en l'escala de Richter que ha batzegat el sud-est de Turquia i el nord de Síria. La zona afectada s'estén sobre un radi de més de 500 quilòmetres cap al sud a la península d'Anatòlia. L'epicentre, localitzat a la província turca de Kahramanmaras i uns 100 quilòmetres al nord de la ciutat siriana d'Alep, es troba en una zona de molta intensitat sísmica, on convergeixen les plaques tectòniques d'Anatòlia i Aràbia. Les autoritats han confirmat almenys 1.800 víctimes mortals per la tragèdia i les persones ferides es compten per milers, mentre els equips de rescat s'afanyen a buscar cadàvers i supervivents entre les runes.

El d'aquest dilluns ha sigut un matí intens a la Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d'Alacant. Ací i a tota la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana s'ha registrat el cataclisme amb epicentre a Turquia. El país dormia quan la terra ha començat a tremolar. El primer terratrémol, de 7,8 graus, ha tingut lloc a les 04:17 hores (02:17 en horari peninsular). Passat el migdia, al país asiàtic (11:24 hora espanyola) i després de diverses rèpliques, un segon sisme de 7,7 graus ha sacsejat la zona ja devastada. Aquesta vegada amb epicentre a Elbistan, a la província de Kahramanmaras, uns huitanta quilòmetres al nord de la primera cadena de terratrémols.

La responsable del terratrémol és la falla de l'est d'Anatòlia, una de les més actives del món, explica José Delgado, director de la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana. En declaracions a À Punt, l'expert ha assenyalat que s'ha trencat un sector localitzat prop de la frontera entre Turquia i Síria i "per la grandària del terratrémol, ha tingut capacitat de fer vibrar el conjunt del planeta". La zona està pròxima a la falla nord d'Anatòlia, que el 1999 va provocar el famós sisme que va costar la vida a més de 17.000 persones.

Hui en dia la geologia ens permet tindre molta informació sobre els moviments sísmics. De fet, aquest últim estava anunciat, només faltava saber quan ocorreria, puntualitza Pedro Alfaro, catedràtic de la Universitat d'Alacant en la matèria. Un estudi publicat el 2016 calculava la velocitat de la falla i el temps en què no havien tingut lloc grans cataclismes a la zona. "La conclusió era que la falla tenia potencial per a produir un terratrémol de magnitud entorn de 7,7", afegeix.

La zona de Turquia és d'una alta deformació, mentre que a la Comunitat Valenciana aquest mateix procés ocorre de manera més lenta. Per tant, els experts coincideixen que mai arribaríem a un potencial destructor com el registrat a l'Orient Pròxim.