Claus per a no perdre's en la guerra entre Hamàs i Israel

El conflicte entre Palestina i Israel, revifat aquests dies per l'atac inèdit que va llançar Hamàs dissabte passat sobre territori israelià, és en realitat dels més antics que n'hi ha. Les hostilitats s'arrosseguen des de fa ja més de set dècades, durant les quals s'han succeït diverses guerres i dues intifades, enmig d'una violència sempre latent en què els bombardejos de l'exèrcit israelià han sigut una tònica recurrent per a debilitar la població palestina. Des que es va crear en 1947, l'Estat d'Israel ha anat expandint-se sobre zona palestina amb assentaments que l'Organització de les Nacions Unides (ONU) considera il·legals, per a menjar-se progressivament el seu territori. Diverses associacions pels drets humans acusen el règim liderat per Benjamin Netanyahu de sotmetre el poble palestí a un sistema d'apartheid i vulnerar el dret internacional. Tot plegat dibuixa un escenari molt complex amb múltiples actors que repassem a continuació.

Què és Palestina?

El primer que cal entendre és que no és un país com a tal perquè no està admés en l'ONU, sinó que té un reconeixement limitat. Ubicat al Pròxim Orient, només gaudeix de l'estatut de territori i, des de 2012, l'ONU el reconeix com a "Estat observador no membre". Consta de dues regions: Cisjordània (que inclou Jerusalem Est) i la Franja de Gaza. El poble palestí no ha aconseguit, de moment, recopilar el suport suficient de l'ONU per a obtindre reconeixement ple i legítim com a estat. Tot i això, més del 70% dels membres que integren l'Assemblea General d'aquest organisme (138 de 193) sí que reconeixen Palestina com un estat.

Què és Hamàs?

Acrònim en àrab del Moviment Islàmic de Resistència, Hamàs és l'organització fonamentalista islàmica que governa la Franja de Gaza. No s'ha de confondre amb Palestina, sinó que és una de les dues organitzacions polítiques que encarnen la lluita palestina. L'altra és Al-Fatah, fundat per Yasser Arafat i germen de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).

A diferència de Fatah, Hamàs nega l'existència d'Israel i aspira a crear un estat islàmic, autènticament sobirà i independent, amb Jerusalem com a capital. En el mateix moviment conviuen un partit polític, organitzacions d'ajuda humanitària i grups paramilitars, com les brigades d'Izz ad-Din al-Qassam, responsables de diversos atemptats en territori israelià. Tel-Aviv, els Estats Units i la Unió Europea, entre d'altres, la consideren una organització terrorista.

Hamàs va despertar el 1987, en els primers dies de la intifada contra l'ocupació israeliana de Cisjordània i Gaza. Abans, havia rebut suport d'Israel, a fi que exercira de contrapés per a debilitar l'OAP d'Arafat. El 2006 va guanyar les eleccions a la Franja de Gaza i des de 2007 té el control total de la regió, després d'expulsar Al-Fatah en un enfrontament armat.

Les dues organitzacions xoquen tant ideològicament —Hamàs aspira a aplicar la llei islàmica; Fatah és d'inspiració laica i secular— com en la interpretació de la solució del conflicte. Fatah i l'OAP van arribar a renunciar a la lluita armada en els Acords d'Oslo de 1993 per a negociar amb Israel, una posició anatema per a Hamàs, que no reconeix l'estat jueu.

Per què ataca ara?

L'atac de sorpresa de Hamàs contra Israel té lloc en el curs d'un conflicte històric i una escalada de tensió creixent en l'últim any, que abans de l'episodi actual ja es considerava el més mortífer des de la segona intifada (2000-2005). La situació va disparar-se a l'abril, després d'una operació de la policia israeliana a la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, en ple mes del ramadà. També ha contribuït a avivar la flama la maniobra per a expulsar famílies palestines de Sheikh Jarrah, a Jerusalem Est.

Les tropes d'Israel han fet incursions recurrents a Gaza i Cisjordània i han bombardejat posicions de les brigades armades de la Franja, que també han causat víctimes civils i una gran destrucció als nuclis urbans. Des del costat palestí s'ha respost amb llançament de coets, accions terroristes i l'assassinat de colons. Fins a l'agost havien mort més de 150 palestins, enfront de 25 del costat israelià.

Context polític intern

L'explosió del conflicte coincideix amb turbulències internes a Israel. De les eleccions de desembre de 2022 ha resultat una coalició de govern de sis partits escorada a la dreta, amb presència de formacions ultranacionalistes i ultraortodoxes, i que dona recer a figures polítiques que defenen obertament la colonització de Cisjordània. Els assentaments han avançat amb el nou govern, a què s'acusa d'haver disparat la tensió a la regió per la línia dura que ha aplicat contra els palestins.

Al capdavant del govern israelià, hi ha el primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud), que està investigat per corrupció. A l'espera de juí, el seu executiu ha impulsat una reforma legal que lleva poder a la Cort Suprema per a controlar el govern. La norma, que l'oposició interpreta com un atac a la democràcia i a la separació de poders, ha sigut fortament contestada amb manifestacions al carrer. Malgrat aquestes diferències, l'atac de Hamàs ha motivat una crida a la unitat de totes les forces polítiques, que han acordat un executiu de concentració liderat per Netanyahu.

La Franja de Gaza

És un dels territoris definits com a part de l'Estat de Palestina pel Consell de Seguretat de l'ONU. Acull més de dos milions de persones (1,4 milions d'elles, refugiades de territoris palestins ocupats per Israel) en una banda de terra de 365 km², aproximadament de les dimensions del terme municipal d'Oriola (Baix Segura). La zona, que limita amb Israel (nord i est) i Egipte (al sud), té la densitat de població més alta de tot el planeta.

Fa més d'una dècada que l'àrea està sotmesa a un bloqueig terrestre, aeri i marítim que Israel i Egipte activaren el 2007 arran de la presa de control de Hamàs. És objecte d'incursions recurrents de les tropes d'Israel i d'operacions de castic en forma de bombardejos. En el dia a dia, Israel limita les hores d'electricitat i l'accés a medicaments o aigua potable a Gaza. Les organitzacions humanitàries consideren aquest territori la presó a l'aire lliure més gran del món. El mateix secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va manifestar que "si existeix l'infern en la Terra, és el de la vida dels xiquets de Gaza". Amb l'esclat de la guerra dissabte passat, Netanyahu va anunciar un "setge total" a Gaza i ha decretat el tall total del subministrament de llum, aigua, aliments i combustible com a resposta als atacs de Hamàs.

Els suports internacionals

La incursió de Hamàs coincideix amb el procés d'acostament d'Israel a l'Aràbia Saudita, amb mediació dels Estats Units, que busca normalitzar les relacions després d'anys d'enemistat (com ja ha fet els Emirats Àrabs o Bahrain). Riad sempre ha condicionat el pas al reconeixement dels dos estats al Pròxim Orient i a una solució justa al problema dels refugiats palestins. Hamàs recela d'aquesta maniobra, perquè creu que els acords debilitarien el suport saudita a la causa palestina i alhora reforçarien Israel.

Algunes veus expertes assenyalen la possible participació en l'equació de l'Iran, enemic acèrrim d'Israel, principal aliat de Palestina i font de finançament regular de les milícies de Hamàs. Diputats iranians han celebrat l'atac al crit de "Mort a Israel", que també ha aplaudit públicament l'aiatol·là Ali Khamenei. No obstant això, el líder suprem de la revolució ha negat tota ingerència.

L'Iran patrocina Hezbol·là, l'organització política i militar del Líban amb què comparteix la tradició xiïta de la religió musulmana. La branca armada de l'anomenat Partit de Déu (que els EUA i la UE consideren un grup terrorista, però Rússia i la Xina reconeixen com a actor polític) ja ha atacat posicions al nord d'Israel. Hezbol·là disposa d'una capacitat logística i militar molt superior a Hamàs i es creu que, si entrara obertament en el conflicte, aquest es podria escampar per tot el Pròxim Orient.

Israel ha denunciat també el llançament de projectils des de la veïna Síria que els observadors internacionals atribueixen també a les milícies de Hezbol·là. El govern de Damasc és enemic de Tel-Aviv que, des del 1973, controla militarment una part dels alts del Golan, territori que l'ONU considera ocupat.

Israel compta amb el suport permanent dels Estats Units, que és independent del color de l'administració en el govern. El president, Joe Biden, ha assegurat a Tel-Aviv tot el suport necessari per a "protegir la ciutadania i defendre's". Washington ha permés històricament l'incompliment sistemàtic de Tel-Aviv de les resolucions de l'ONU, bloquejant condemnes i represàlies internacionals amb la seua capacitat de veto des del Consell de Seguretat.

La UE ha condemnat l'atac i ha defés el dret d'Israel a defendre's. Tanmateix, ha advertit Israel que el setge de castic que ha activat a Gaza és contrari al dret internacional. Brussel·les demana no confondre Hamàs, —"una organització terrorista que es comporta com a tal", en paraules de l'alt comissionat per a Afers Estrangers, Josep Borrell,— amb el poble palestí ni amb l'Autoritat Palestina. La UE també ha corregit l'anunci inicial de suspendre l'ajuda a Palestina; els vora 300 milions anuals que destina a l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) amb què finança projectes de l'Autoritat Palestina.

Més de set dècades de conflicte

El conflicte araboisraelià ve de lluny i ha sigut un focus de tensió permanent al Pròxim Orient. Encara que els conflictes entre la comunitat àrab i la jueva s'arrosseguen històricament; a grans trets, podem situar l'origen de l'enfrontament actual en el 29 de novembre de 1947, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 181. Aquest document estipulava la creació d'un estat jueu i un estat àrab a Palestina, amb la ciutat de Jerusalem sotmesa a un règim internacional especial. Fins ara només s'ha creat un d'aquests estats: Israel. En realitat, l'acord va nàixer quasi mort per l'oposició de països com el Regne Unit, els àrabs i l'actitud d'Israel mateix, que feren inviable el pla per a partir el territori disputat. Immediatament després que s'aprovara, el 1948, esclatava la guerra araboisraeliana.

Des d'aleshores, s'han seguit diverses conteses entre Israel i els veïns àrabs. Una de les més importants va ser la guerra dels Sis Dies (1967), que va influir decisivament en el tauler polític de la zona. L'exèrcit israelià va traspassar les fronteres dibuixades en 1947 i va ocupar per la força Gaza, parts de Cisjordània i Jerusalem Est, cosa que va provocar un exili massiu de la població palestina. Al final de l'armistici, Israel duplicava les possessions terrestres i s'havia adeshionat també la península del Sinaí (Egipte) i els alts del Golan (Síria).

La revenja àrab es va fer esperar, però el 1973 va tindre lloc la guerra de Yom Kippur, esperonada pel president egipci Anwar el-Sadat, que volia aconseguir una posició avantatjosa per a negociar amb els israelians. El 1987 esclata la primera intifada, una revolta palestina als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània contra les forces israelianes i les seues polítiques d'asfíxia. Un punt d'esperança es projecta el 1993, quan es firmen els Acords de Pau d'Oslo, en una encaixada de mans entre Yitzhak Rabin i Yasser Arafat amb Bill Clinton com a amfitrió. Una pau que mai han respectat.

El 2000 arriba la segona intifada, amb atemptats contra la població civil israeliana que provocaven represàlies per part dels israelians. I després d'un any de tensions de més o menys gravetat, arribem al 7 d'octubre de 2023, amb l'enfrontament armat que ha esclatat després del mortífer atac per terra, mar i aire de Hamàs en territori israelià. Com a resposta, el règim de Netanyahu ha declarat l'estat de guerra i ha començat a bombardejar de nord a sud la Franja de Gaza mentre reuneix un contingent armat per a preparar una invasió terrestre de la zona. Les víctimes mortals en els dos bàndols superen ja de bon tros els dos milers, segons els últims balanços oficials: almenys 1.354 del costat de Gaza i 1.300 més del d'Israel.

Els assentaments israelians: què en diu l'ONU?

Els assentaments israelians són colònies construïdes per Israel a partir de 1967 en els territoris conquistats durant la guerra dels Sis Dies. S'alçaren nuclis poblacionals en terres que la resolució de 1947 de les Nacions Unides atorgava a l'estat àrab. Des d'aleshores, aquest organisme considera Palestina com un territori ocupat il·legalment per Israel, al qual descriuen com a "potència ocupant" en desenes de resolucions. La més important és la 242, en què exigia la retirada de les "forces armades israelianes dels territoris que ocuparen" el 1967.

Temps després, Israel va retirar-se d'algun d'aquests territoris, com ara la península del Sinaí (1987) i la Franja de Gaza (2005), però el cert és que les colònies s'incrementen progressivament en nombre i població. Diverses agències de l'ONU —com ara UNRWA— i també diverses ONG han denunciat reiteradament que la construcció d'aquests assentaments s'ha desenvolupat moltes vegades a costa del desplaçament de la població palestina i de demolicions i expropiacions irregulars de les seues terres. A més, entitats de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la israeliana B'tselem han acusat Israel d'oprimir sistemàticament la població palestina i sotmetre-la a un règim d'apartheid.