Colòmbia accepta les repatriacions de Trump després que este anunciara un aranzel del 25% als seus productes

El primer conflicte diplomàtic dels Estats Units amb un país estranger per les deportacions d'immigrants ha acabat amb una victòria de Donald Trump. El govern de Colòmbia ha acceptat rebre vols amb ciutadans colombians deportats a canvi que els Estats Units no imposen un aranzel del 25% als seus productes. L'economia colombiana depén en gran part del comerç amb els EUA, on va el 25% de les seues exportacions.

La Casa Blanca ha informat en un comunicat que el govern de Colòmbia ha acceptat tots els termes del president Trump, inclosa l'arribada sense restriccions de tots els colombians indocumentats que tornen dels Estats Units, fins i tot en avions militars, sense cap classe de limitació.

Trump ja havia avisat que imposaria aranzels a alguns països només ocupar la Casa Blanca. Però ha sigut Colòmbia el primer blanc de les seues amenaces. La crisi s'ha desencadenat quan el president colombià, Gustavo Petro, va anunciar que no acceptaria l'arribada de dos avions dels Estats Units amb ciutadans deportats si no rebien un tracte digne. La resposta de Trump va ser la de gravar els productes colombians amb un aranzel del 25% i amenaçar d'elevar-lo al 50% d'ací a una setmana. El ministre d'Afers Exteriors de Colòmbia, Luis Gilberto Murillo, ha fet l'anunci d'esta marxa arrere.

El Brasil i Mèxic es troben, ara mateix, en una situació molt semblant a la de Colòmbia. Però Trump ja ha avisat del que pot arribar a fer amb qualsevol país que pose obstacles a les seues promeses electorals de combatre la immigració irregular.

Trump compleix este dilluns una agitada primera setmana a la Casa Blanca, en la qual ha sacsejat el país amb desenes d'ordres executives i restriccions migratòries, s'ha llançat cap a una guerra comercial amb Colòmbia i ha deslligat la polèmica amb el seu pla per a la Franja de Gaza, a més de continuar amenaçant amb aranzels a Mèxic o la Xina.

El republicà, que ja va governar el país entre 2017 i 2021, va ser investit el 20 de gener i en només set dies ha demostrat l'actitud decidida i desafiadora amb la qual afronta el seu segon mandat, en el qual promet portar al país a la seua "era daurada".

Bateria d'ordes executives

Des del mateix dia de la seua presa de possessió, Trump va començar a signar ordres executives per a eliminar el llegat del seu antecessor, Joe Biden, i dibuixar un nou Estats Units d'acord amb la seua ideologia. El republicà va complir amb la seua promesa d'indultar als encausats per l'assalt el Capitoli de 2021, quan una torba violenta va atacar el Congrés per a frenar sense èxit que es referendara la victòria electoral de Biden.

Com a part de la guerra cultural conservadora, Trump va signar un decret perquè el govern federal reconega només dos gèneres, el masculí i el femení, i va ordenar suprimir tots els programes governamentals que promouen la diversitat i la inclusió.

Restriccions migratòries

Tal com va prometre en campanya, la majoria de les seues primeres polítiques van ser dirigides a restringir la immigració: va augmentar la presència militar a la frontera amb Mèxic, va suspendre l'admissió de refugiats i va tancar l'aplicació de telèfon que usaven els sol·licitants d'asil per a demanar una cita.

El Departament de Seguretat Nacional va autoritzar a més els arrestos de migrants en escoles i esglésies, i va començar a utilitzar avions militars per a repatriar persones sense estatus legal, en el que es pretén siga la deportació més gran de la història del país.

Trump també va ordenar eliminar l'obtenció de ciutadania per als fills d'indocumentats nascuts als Estats Units, encara que es va emportar el seu primer revés judicial quan un jutge va bloquejar la mesura perquè eixe és un dret blindat en la Constitució.

Precisament, les seues polítiques migratòries van derivar este diumenge en una crisi sense precedents en la relació amb Colòmbia, que exposa la inclinació de Trump per utilitzar la llei del més fort a l'hora de negociar i pressionar a altres països.

El pla per a "netejar" Gaza

Trump, acostumat a navegar entre la polèmica, va provocar també este diumenge indignació en el món àrab en suggerir un pla per a "netejar" la Franja de Gaza que implicaria reubicar a més d'un milió de palestins en països veïns com Jordània i Egipte. "Gaza està literalment derrocada. Quasi tot està destruït i la gent està morint, així que preferiria aliar-me amb algunes de les nacions àrabs i construir allotjaments en un lloc diferent", va dir a la premsa. Les seues declaracions van ser repudiades per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Hamàs, Egipte i Jordània, mentre només la ultradreta israeliana va veure el pla amb bons ulls.