Colons israelians calen foc a una mesquita de Cisjordània durant l'oració de divendres

Un grup de persones vestides de negre i amb el rostre cobert han profanat i incendiat una mesquita en la matinada a Salfit, al nord de Cisjordània ocupada. Els atacants, presumptament colons israelians, han irromput a crits quan els musulmans feien la tradicional oració dels divendres. A les parets han escrit "venjança" i "l'home just s'alegrarà quan veja venjança", segons informa el diari Haaretz. El governador del districte, Abdallah Kamil, ha relacionat l'agressió amb la protecció que els colons reben de l'exèrcit israelià i això "els permet entrar en els llogarets, pintar grafitis racistes i vandalitzar les propietats", segons recull l'agència WAFA.

A primers de mes, l'ONU va alertar d'un "marcat augment" de les agressions dels colons israelians contra els llogarets palestins a Cisjordània i, especialment, contra agricultors. A més, va assenyalar que sovint estes agressions es cometen amb el suport de l'exèrcit israelià i va destacar l'expansió dels assentaments a Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Est.

La Cisjordània ocupada viu l'espiral de violència més gran des de la Segona Intifada (2000-2005). L'exèrcit israelià va intensificar les ja freqüents incursions a Cisjordània ocupada després dels atacs de Hamàs del 7 octubre. Des de llavors, les tropes han matat uns 800 palestins, més de 168 menors. Una desena ha perdut la vida en atacs de colons. Enguany ja han perdut la vida 479 palestins, una xifra encara per damunt de les víctimes del 2023, l'any més letal en dos dècades amb més de 520 morts.

Del costat israelià, han mort este any 40 persones: 16 uniformats i 24 civils, deu d'ells colons i tres menors. La majoria, en atacs perpetrats per palestins, però almenys quatre soldats van morir durant incursions militars.

Més de 45.000 morts a Gaza

A la ciutat veïna, Gaza, la guerra continua, a l'espera de l'enèsima oportunitat per a un alto el foc. L'exèrcit d'Israel va matar altres 32 palestins dimecres; noves morts que eleven a 45.129 persones la xifra de baixes mortal. La majoria són dones i xiquets, com també ocorre en les més de 100.000 persones ferides. A més a més, hi ha 11.000 persones desaparegudes sota els enderrocs.

El Ministeri de Defensa d'Israel ha ordenat presentar abans de febrer del 2025 l'informe militar sobre la gestió dels atacs de Hamàs que van causar 1.200 morts en territori jueu. Si bé les morts s'atribueixen de manera generalitzada als islamistes palestins, diferents informacions han apuntat a una xifra indeterminada de víctimes pel foc israelià durant la persecució contra els milicians.

HRW també acusa Israel de genocidi

Del costat de Hamàs, se celebren els últims informes que atribueixen a Israel la comissió d'un genocidi a la Franja de Gaza i demanen a la comunitat internacional que assumisca "les seues responsabilitats legals i humanitàries". Este dijous, el grup defensor dels drets humans Human Rights Watch (HRW) ha publicat un informe que acusa les autoritats israelianes "d'extermini" i de cometre "actes de genocidi" pel fet de negar l'accés segur a l'aigua potable als gazians des del començament de la guerra; un veto a què culpen d'haver causat, "molt probablement, milers de morts".

També dijous, l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) va dir que Israel està perpetrant un genocidi i una neteja ètnica a la Franja de Gaza i va detallar que, si bé el grup no té autoritat legal per a establir la intencionalitat d'Israel —un requisit legal clau en el crim de genocidi—, els abusos del país "són innegables".

Tots dos informes arriben després que l'ONG Amnistia Internacional assegurara, fa dos setmanes, que compta amb "elements suficients" per a concloure que Israel ha perpetrat i continua perpetrant un genocidi a la Franja de Gaza. Les autoritats israelianes s'han referit als informes d'Amnistia i HRW com a "libels de sang" i han assegurat que estan plens de falsedats.