Comença una de les campanyes electorals més curtes i impredictibles al Brasil

Acaba de fer-se el tret d’eixida a la campanya electoral al Brasil per a elegir el president del país. Els 13 candidats que s’han registrat en forma tenen fins el pròxim 7 d’octubre per demanar el vot tant al carrer com online, i a partir del 31 d’agost podran fer-ho també a la ràdio i la televisió. Encara que Lula da Silva, amb el seu Partit dels Treballadors, gaudeix de molta popularitat, la seua candidatura podria ser anul·lada per la junta electoral.

L’expresident Lula, de 72 anys, compleix una condemna de 12 anys de presó des del passat 7 d’abril, sentenciat per blanqueig de diners i corrupció passiva, per acceptar l’entrega d’un apartament a la vora de la mar. Segons la legislació brasilera, això podria impedir-li ser elegit com a president, però tot i això el Partit dels Treballadors l’ha presentat com a candidat i els sondejos li donen un 30% d’intenció de vot. Encara que al Brasil el president ha d’obtindre una majoria absoluta del 51% en la primera volta, la resta dels candidats estan per sota de Lula en els sondejos. Això fa que si les enquestes l’encerten, amb aquest 30% Lula podria accedir a la presidència en la segona volta.

Ara bé, la fiscalia ja ha demanat l’anul·lació de la candidatura de Lula a la junta electoral brasilera, que té fins el pròxim 17 de setembre per a prendre-hi una decisió. Per si de cas, el Partit dels Treballadors ha previst la substitució de l’expresident per Fernando Haddad, exministre i anterior alcalde de São Paulo, el primer acte de campanya del qual serà visitar la presó de Curitiba, on compleix condemna Lula. Precisament ha sigut a São Paulo, davant del teatre municipal, on s’ha ajuntat un centenar de militants del Partit dels Treballadors per a iniciar la campanya.

El segon candidat en la graella electoral segons les enquestes, amb quasi un 20%, és el candidat de l’ultradreta, Jair Bolsonaro, que no ha anunciat cap acte per a aquest primer dia de campanya. Aquest exmilitar, de 62 anys, s’ha presentat sota les sigles de 7 partits diferents des que va començar la seua carrera política en els anys noranta. La clau del seu èxit es deu, no tant a les reformes que ha impulsat, com a les seues polèmiques afirmacions sobre les dones, les minories o els crims de la dictadura, i a les crítiques constants que llança contra els governs d’esquerres. Els mitjans l’han comparat últimament amb Donald Trump i Marine Le Pen, però, encara que ha trobat acceptació entre un sector prou descontent de la joventut, els empresaris no se’n refien.

La tercera candidata, segons els sondejos, és l’ecologista Marina Silva, que comptaria amb poc més d’un 10% de suport, i que en les dues eleccions presidencials anteriors es va quedar a les portes. Silva ha difós un vídeo per internet, en què fa una crida a l’electorat per a fer un canvi. Ella comença la campanya fent una visita a un ambulatori i participant en una trobada amb dones que, cal recordar, són la majoria a les urnes.

Els candidats a la presidència del Brasil Ciro Gomes, Marina Silva i Geraldo Alckmim, en un event del "Grupo Mujeres de Brasil", durant l'inici de la campanya electoral, a Sao Paulo. / Sebastiao Moreira (Efe)

D’altra banda, la majoria dels altres candidats han aprofitat l’inici de la campanya al carrer i a internet per a donar a conéixer els seus programes. Geraldo Alckmin, del Partit Social Democràtic, de centre-dreta, també participa en la trobada amb dones que té lloc al seu feu, a São Paulo, d’on va ser alcalde. Ciro Gomes del Partit Democràtic dels Treballadors, de centre esquerra, ha escollit els carrers de Rio de Janeiro per a comprometre’s a salvar el Brasil. L’antic president del Banc Central del Brasil, Henrique Meirelles, candidat de centredreta pel Partit Moviment Democràtic Brasiler, ha promés als mitjans de comunicació promoure el creixement econòmic. Pertany al mateix partit que l’actual president Michel Temer, que gaudeix d’uns índexs de popularitat molt baixos, de fet ha sigut ministre d’Hisenda en el seu govern. Això el situa com un representant de la continuïtat amb les polítiques d’ajustos fiscals que s’hi han posat en marxa en els últims anys.

Anar a votar és obligatori al Brasil, encara que algunes enquestes suggereixen que almenys una tercera part de l’electorat no ho farà, bé per desídia o bé com a mostra de la seua insatisfacció. Les enquestes parlen també d’un estés sentiment de desil·lusió entre la ciutadania respecte de l’estat de la nació, com a conseqüència de la recessió econòmica i els escàndols per corrupció.