El Partit Popular Europeu planteja dividir la presidència del Consell Europeu en dos mandats de dos anys i mig
El Consell Europeu tracta d'avançar este dilluns en la designació dels grans llocs de direcció de les institucions comunitàries per als pròxims cinc anys
El Partit Popular Europeu (PPE) ha plantejat este dilluns que la presidència del Consell Europeu, que dura cinc anys, es dividisca en dos mandats de dos anys i mig, com ja ocorre al Parlament Europeu, i que una d'estes parts l'assumisca un representant popular i l'altra, els socialdemòcrates. Per al PPE, representat en les negociacions pel primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis i el polonés Donald Tusk, dividir el mandat no es tracta d'una línia roja.
De fet, els tractats ja contemplen el mandat del president del Consell en dos anys i mig de duració prorrogables una vegada; en la pràctica, els tres presidents que ha tingut la institució l'han dirigida durant cinc anys de legislatura europea cadascun: va ser el cas de Herman Van Rompuy, Donald Tusk i Charles Michel.
El procés d'elecció s'allargarà mesos
Els caps d'estat i de govern dels 27 països de la Unió Europea han arrancat este dilluns amb la negociació per a renovar els alts càrrecs, després de les eleccions de l'Europarlament celebrades el 9J. El procés d'elecció s'allargarà diversos mesos i té com a punta de llança quatre llocs al capdavant de les institucions més rellevants per als quals caldrà conjugar múltiples equilibris: gènere, geografia i el color de les famílies polítiques clàssiques —conservadors, socialdemòcrates i liberals—.
A pesar que sempre hi ha marge per a les sorpreses en estos conclaves, són quatre els noms que sonen en totes les travesses: l'alemanya Ursula von der Leyen, per a liderar la Comissió Europea; el portugués António Costa, al capdavant del Consell Europeu; la maltesa Roberta Metsola, per a repetir en la presidència del Parlament Europeu; i l'estoniana Kaja Kallas, com a alta representant de la UE per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, en substitució de l'espanyol Josep Borrell.
El diàleg s'obri esta nit en una trobada informal dels 27 a la taula del Consell Europeu, cap a les sis de la vesprada. Es tracta d'un sopar que pretén ser una primera aproximació a la terna. Encara que podria haver-hi ja un principi d'acord, els caps d'estat i de govern de la UE tenen encara una reunió pendent en una cimera formal convocada a finals de juny per a acabar de perfilar les decisions sobre els alts càrrecs.
Abans del sopar, els dirigents dels populars europeus es veuran en un hotel de Brussel·les per a consensuar l'estratègia en les converses, centrada a aconseguir la reelecció de Von der Leyen al capdavant de l'executiu comunitari, d'una banda, i a mantindre la primera meitat de la presidència del Parlament Europeu, que tornaria a ostentar Roberta Metsola fins a gener del 2027.
Per a enfilar les negociacions, cadascun dels grans partits proeuropeus designa dos negociadors: el grec Kyriakos Mitsotakis i el polonés Donald Tusk, per al Partit Popular Europeu; l'espanyol Pedro Sánchez i l'alemany Olaf Scholz, per al Partit dels Socialistes Europeus; i el belga Alexander De Croo i l'estoniana Kaja Kallas, per a l'Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus.
Els socialdemòcrates europeus, segona força en els comicis del diumenge passat, aspiren esta vegada al segon lloc més preuat del repartiment: la presidència del Consell Europeu. La norma no escrita assenyala que la persona escollida ha d'haver sigut o ser cap d'estat o de govern d'un país de la UE. El nom que sona amb més força de moment és el de l'exprimer ministre portugués António Costa, que té molt bona relació amb Von der Leyen, Sánchez i Macron. Malgrat tot, el llastra la seua situació legal: la Fiscalia lusitana l'investiga per suposades irregularitats en negocis del liti, l'hidrogen verd i un centre de dades, però de moment no ha presentat proves contra ell, no l'ha imputat ni ha donat més explicacions.
La prefectura de la diplomàcia europea, ara en mans de l'espanyol Josep Borrell, seria en principi per a un candidat liberal i sona amb força el nom de l'estoniana Kaja Kallas, una de les veus més fermes a la UE en favor de continuar el suport a Ucraïna i sancionar Rússia. Un punt a favor és el fet que és l'única de la terna procedent d'un país de l'est, encara que la duríssima línia que ha mantingut contra el Kremlin podria jugar-li en contra.
Fora de les tres grans famílies polítiques proeuropees la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, guanyadora al seu país de les eleccions el 9J, ha expressat l'esperança que en la conformació de la nova cúpula de la Unió Europea es "reconega" el rol d'Itàlia i s'entenga el desig dels electors, majoritàriament decantats per la dreta.
