La Comunitat Valenciana i Catalunya tenen la pitjor qualitat de l'aire d'Espanya

La Unió Europea (UE) progressa adequadament en diversos dels seus objectius de reducció de la contaminació en l'horitzó del 2030. Això no obstant, les dades presentades este dilluns per la Comissió Europea mostren que no complirà objectius en exposició al soroll, reducció de microplàstics i gestió adequada de deixalles, amb Catalunya i la Comunitat Valenciana amb la pitjor qualitat de l'aire d'Espanya. La directora executiva de l'Agència Europea del Medi Ambient, Leena Ylä-Mononen, ha assenyalat este dilluns que hi ha hagut “un progrés notable en diverses àrees”, però ha advertit que “continua havent-hi desafiaments significatius, especialment en contaminació ambiental, alliberament de microplàstics i desfets”.

L'informe publicat hui conté un mapa interactiu per regions, que inclou també projeccions futures i mostra, per exemple, que al “sud d'Europa hi haurà més impacte de la pol·lució per ozó, perquè fa més calor”, segons han explicat fonts científiques comunitàries.

La Comunitat Valenciana té la pitjor qualitat d’aire

En el cas d'Espanya, eixe mapa mostra que hi ha pitjor qualitat de l'aire a Catalunya i la Comunitat Valenciana que en la resta del país. També que Madrid i Extremadura són les regions on menys ha millorat la qualitat de l'aigua de bany en rius i pantans; i que Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó i Catalunya tenen els majors problemes de pol·lució per nitrats en aigües subterrànies.

A més, la costa espanyola, especialment al Mediterrani i l'Atlàntic, presenta problemes d'eutrofització a causa de l'escorrentia de nutrients agrícoles i deixalles urbanes i, d'altra banda, Espanya s'enfronta a desafiaments en la reducció d'emissions d'amoníac provinents de l'agricultura i emissions industrials.

Augmenten els microplàstics a la UE

La contaminació per microplàstics a la UE, lluny d'acostar-se a una reducció d'un 30% el 2030, ha augmentat entre un 7% i un 9% des del 2016 fins al 2022. Una dada que es coneix mentre que la UE ultima una anàlisi per a actuar contra la contaminació per PFAS —una de les famílies de químics més utilitzades actualment en la indústria— anomenats “químics eterns”, que s'espera que siga un dels punts forts en medi ambient en el nou mandat de l'executiu comunitari.

A més, el bloc comunitari només ha reduït la contaminació acústica per a un 2% de la ciutadania, dada relacionada amb el trànsit i el risc d'infart que fa esvair-se la meta d'aconseguir que eixe indicador caiga un 30% el 2030. També falla la gestió dels residus municipals, on només s'ha disminuït l'impacte en un 1,5% enfront del 50% marcat per al 2030. “Estem només a una generació de distància, així que hem de progressar de pressa”, ha apuntat la comissària europea de Medi ambient, Jessika Roswall, en presentar el segon informe de progrés dels objectius de pol·lució zero fixats el 2020, després d'una primera edició el 2021.

Pel que fa a indicadors relacionats amb l'agricultura —com la presència d'amoníac o d'òxid nitrós, derivats de la ramaderia i de l'ús de fertilitzants químics— no estan tan malament, però tampoc avancen a la velocitat esperada. També hi ha acumulació de metalls pesants en sòls agrícoles, especialment mercuri, cadmi i coure, a causa de l'ús de fertilitzants i pesticides, indica l'estudi.

En altres àrees, en canvi, els progressos sí que són satisfactoris, com en la reducció d'un 45% de morts prematures relacionades amb la contaminació de l'aire des del 2015, que deixa a tir la meta del 50% per al 2030, un descens del 46% en l'ús de pesticides químics i un 28% en les vendes de fàrmacs antimicrobians. Roswall ha valorat que s’avança “en la bona direcció”, però la brutícia que sura en l'atmosfera encara representa un impacte de fins a 2.000 euros per persona en costos de salut.

“Hem de cenyir-nos als objectius i treballar intensament”, ha assenyalat la comissària, que ha valorat que l'estudi permet saber “on estem i el que hem de fer”. En este sentit ha subratllat la importància d'implementar correctament i ràpidament la legislació mediambiental adoptada en els últims anys.