Condemnen a 25 anys de presó per traïció l'opositor rus Karà-Murzà
Es tracta de la sentència més dura emesa fins ara contra un opositor de Putin
L'opositor i periodista rus Vladímir Karà-Murzà, en presó preventiva des de fa un any i acusat de traïció i altres dos càrrecs penals, ha sigut condemnat aquest dilluns per un tribunal rus a 25 anys de presó. El tribunal també li ha imposat una multa de 400.000 rubles (vora 4.800 euros) i li ha prohibit exercir el periodisme durant set anys.
El dissident, de 41 anys, ha sigut trobat culpable d'alta traïció —un delicte que es castiga amb penes màximes de 20 anys de presó—, difusió d'informació falsa sobre l'actuació de l'exèrcit rus a Ucraïna i cooperació amb una ONG declarada indesitjable per la justícia russa.
En la seua última intervenció, la setmana passada, Karà-Murzà va assegurar que no es penedeix de res i que estima Rússia. "Estic a la presó per la meua posició política, per estar en contra de la guerra a Ucraïna, per la meua llarga lluita contra la dictadura de Putin", va afirmar l'opositor, que va dir que se sentia orgullós que l'haguera introduït en la política l'opositor Borís Nemtsov, assassinat el 2015 a prop del Kremlin.
La seua defensa ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència. Addueix que durant el procés judicial es van cometre diverses irregularitats, segons ha assegurat la lletrada Maria Eismont, citada per l'agència TASS. D'acord amb l'advocada, el mateix Karà-Murzà ha afirmat que la sentència prova la seua vàlua com a ciutadà i polític.
A més, recentment, la seua defensa va informar que li havien diagnosticat a la presó polineuropatia a les extremitats inferiors a conseqüència dels dos enverinaments que va patir el 2015 i el 2017. Argumenten que aquesta malaltia, que ha progressat durant els mesos passats a la presó preventiva, li impedeix complir la condemna.
Rebuig internacional
Diversos països i organismes internacionals han expressat la seua condemna contra la sentència. L'alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha expressat el seu rebuig a la condemna, que ha qualificat de "nou colp a l'estat de dret i a l'espai cívic" a Rússia. Türk ha demanat a les autoritats russes que el tracten amb "humanitat i respecte" i el seu alliberament “sense demora”. També la Unió Europea s’ha mostrat en contra a través de les declaracions de l'alt representant de la UE per a Afers Estrangers, Josep Borrell, en un comunicat en què ha qualificat d’“escandalosament dura” la decisió judicial i ha demanat l'alliberament immediat de Karà-Murzà i de la resta de presos per motius polítics.
La secretària general del Consell d'Europa, Marija Pejcinovic Buric, s’ha pronunciat en termes semblants i també ho han fet representants de països com ara els Estats Units, França i el Regne Unit que, a més, ha demanat una reunió amb l’ambaixador rus a Londres, Andrei Kelin, perquè Karà-Murzà té també nacionalitat britànica.
