Condemnen a sis mesos de presó un dels menors implicats en l'assassinat jihadista d'un professor a França
La condemna per al jove, que va assenyalar al terrorista qui era el professor, pot ser substituïda per un braçalet electrònic
El Tribunal per a Xiquets de París ha decretat aquest divendres una condemna de sis mesos de presó per a un dels sis menors que estaven investigats per la implicació en l'assassinat jihadista de Samuel Paty, un professor de secundària que va ser decapitat a l'eixida del col·legi de Bois d'Aulne, a Conflans-Saint-Honorine, a França, l'octubre del 2020. Per als altres cinc han decretat penes de 14 a 20 mesos de presó, encara que exemptes de compliment. La condemna de sis mesos en ferm per al jove que va assenyalar Paty al terrorista pot ser substituïda per un braçalet electrònic.
Aquest procés es va desenvolupar durant les dues últimes setmanes i a porta tancada, perquè es tractava de menors de 13 a 15 anys en el moment dels fets, encara que alguns d'ells ja són majors d'edat. El juí a aquests sis estudiants de secundària precedeix el dels huit adults acusats pel mateix assassinat, que serà a la fi del 2024.
Segons el tribunal, les infraccions dels menors encausats es van demostrar "perfectament" i les penes dictades tenen en compte "la gravetat dels fets". La protagonista principal del procés ha sigut una adolescent que tenia tretze anys en el moment dels fets, i estava acusada de denúncia calumniosa. Ella ha quedat condemnada a díhuit mesos, també exempts de compliment. Segons van comprovar els jutges, la menor va mentir sobre el desenvolupament d'una classe del professor d'Història a la qual ella no va assistir, dedicada a les polèmiques caricatures del profeta Mahoma que ja havien estat en l'origen de l'atac jihadista contra la revista satírica Charlie Hebdo el gener del 2015.
Nou dies abans de l'atemptat contra el mestre, l'adolescent havia sigut sancionada per raons que no tenien res a veure amb Paty, però ella va contar a son pare, Brahim Chnina –que també serà jutjat el 20 de desembre del 2024 per aquest cas–, que el docent havia demanat als alumnes musulmans que isqueren de l'aula mentre projectava les famoses caricatures. En realitat, el professor únicament havia proposat als que pogueren sentir-se ofesos per aquestes imatges, publicades per Charlie Hebdo, que no miraren durant la projecció.
El relat de la xica va conduir a una campanya contra Paty en les xarxes socials, reclamant entre altres coses que l'acomiadaren amb l'ajuda d'Abdelhakim Sefriouui, un activista islamista. La campanya va tindre un ressò particular en Abdoullakh Anzorov, un refugiat txetxé de díhuit anys que vivia a la ciutat d'Evreux, a huitanta quilòmetres d'allí, i que estava radicalitzat per motius religiosos. El dia del crim, Anzorov va viatjar a Conflans-Saint-Honorine armat amb ganivets i, ja a l'exterior del col·legi, va abordar un alumne, a qui va prometre 300 euros si l'ajudava a identificar Paty quan isquera del centre: precisament el xic a qui ara han condemnat a sis mesos de presó.
El jove els ho va explicar a altres quatre amics, els altres condemnats d'aquest primer juí. Els va proposar compartir els diners a canvi d'assenyalar el professor al jove txetxé, que, segons la seua versió, tenia intenció de filmar-lo "demanant perdó per la caricatura del profeta".
Els cinc menors, als quals va acusar en aquest procés d'"associació de malfactors amb la meta de preparar violències agreujades", van descriure llavors a Paty i van passar un parell d'hores vigilant fins a indicar-li qui era Anzorov, que els va pagar i minuts més tard el va assassinar a ganivetades, abans de decapitar-lo. El jihadista va morir poc després pels tirs de la policia, advertida de l'atac terrorista.