El conflicte a Gaza i el Líban centra la Setmana d’Alt Nivell de l’ONU

La Setmana d'Alt Nivell de l'ONU 2024, que comença este dimarts a Nova York i reunirà 133 caps d'estat i govern, tindrà el conflicte a l'Orient Mitjà com a tema central en un moment de màxima tensió a Gaza i el Líban que, segons la mateixa secretaria general de Nacions Unides, ha augmentat el “risc de guerra mundial”. 

“Hi ha una gran sensació d'impunitat. Qualsevol país o entitat militar sent que pot fer el que vulga […] S'ha de donar exemple, eixir del cinisme o la desesperança i evitar el camí cap a una Tercera Guerra Mundial”, ha dit el secretari general de l'ONU, António Guterres, esta setmana en una roda de premsa prèvia a la gran cita del multilateralisme internacional.

Debats, reunions i esdeveniments paral·lels al voltant del 79é període de sessions de l'Assemblea General que —encara que també versarà sobre el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible, el canvi climàtic o els desafiaments de la intel·ligència artificial (IA)— en la pràctica tindrà al conflicte entre Israel i el grup islamista Hamàs com a permanent teló de fons. No en va el debat general en què participen els líders mundials s’ha convocat sota el lema “No deixar ningú arrere: actuar junts per a l’avanç de la pau”.

Esta setmana l'Estat de Palestina ha presentat per primera vegada en la seua història un projecte de resolució per a exigir la fi de l'ocupació israeliana —aprovat per àmplia majoria en l'Assemblea General—. A més, s'ha produït una greu recrudescència dels enfrontaments entre l'Estat jueu i la milícia xiïta libanesa Hezbol·là, que ha deixat més de 300 persones mortes i més d'un miler de ferits i que amenaça de desembocar en conflicte regional.

En eixe context, i amb els constants atacs govern de Benjamin Netanyahu contra l'ONU i contra el mateix Guterres —als quals acusa de connivència amb l'atemptat terrorista del 7 d'octubre perpetrat per Hamàs—, està contemplat que el líder de la nació hebrea intervinga en l'assemblea general el dijous, tot depenent del conflicte amb el Líban.

També estarà present en l’assemblea el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que intentarà tornar a desplaçar el focus als problemes del seu país des de la invasió russa de febrer del 2022. Però Zelenski ho tindrà complicat per a fer-se sentir enmig d’una conjuntura global en què han proliferat altres conflictes. Així mateix, dos anys i mig després que començara esta guerra, en molts països, com ara els Estats Units, hi ha divisions internes sobre si cal continuar finançant la defensa d'Ucraïna davant de la invasió russa i, especialment, amb un candidat a la presidència, el republicà Donald Trump, partidari d'abandonar-lo.

Sudan, Líbia i l'Afganistan

D'altra banda, es debatrà sobre altres crisis menys mediàtiques, però d'enormes dimensions, com la del Sudan (més d'onze milions de desplaçaments forçosos en menys de dos anys de guerra). Propostes per a una intermediació, solucions a la fam i incentius a l'acció humanitària seran alguns dels punts que s'hi tractaran.

En els esdeveniments paral·lels de l’assemblea es posarà també el focus a Líbia, un escenari on es repeteixen els mateixos fets que a Sudan: rivalitats difícils d'entendre a l'exterior, ingerències estrangeres i un imparable flux d'armes.

Així mateix, la comunitat internacional buscarà continuar pressionant el govern dels talibans a l'Afganistan amb sessions centrades en el retrocés en les seus polítiques i les violacions als drets de dones i xiquetes allí, i en com podrien involucrar-se de forma més efectiva per a vetlar perquè siguen respectats.

Les crisis a Haití i Veneçuela

A Llatinoamèrica, el focus l'acapararà la crisi de seguretat a Haití, amb una trobada d'alt nivell organitzat pels Estats Units per a estudiar alternatives davant del fracàs de la Missió Multinacional de Seguretat (MSS), liderada per Kènia i desplegada al juny.

El bloqueig polític a Veneçuela també arribarà a la setmana de l'ONU, encara que no s'espera que cap representant del chavisme acudisca a l'esdeveniment. A més de fòrums organitzats per l'oposició al voltant de María Corina Machado, els Estats Units ha promogut un esdeveniment ministerial per a multiplicar la pressió sobre Nicolás Maduro.