El conflicte nuclear és un escenari possible?

El gir en el pla estratègic rus per a guanyar terreny a Ucraïna ha posat de manifest una amenaça mundial que plana en l'ambient des que es va iniciar el conflicte.

El president rus, Vladímir Putin, ha amenaçat els països de l'OTAN d'usar tot el seu poder armamentístic si perilla la seguretat del seu país, incloent-hi el seu armament nuclear. Una advertència que ha fet que les Nacions Unides activen l'alerta davant de la possibilitat d'un atac nuclear. Però, estem davant d'un escenari real? 

El 1962 el món va contindre la respiració davant la primera amenaça real de guerra nuclear de la història: la crisi dels míssils de Cuba. El 1962, l'URSS no va instal·lar míssils a Cuba, però a canvi els Estats Units no tornaren a intentar envair l'illa. Un precedent que Putin sembla tindre molt present. Però ara la situació actual és diferent: "en aquella època hi havia dos blocs ben diferenciats, mentre que en l'actualitat, si llançara una bomba nuclear, Rússia hauria de respondre davant potències dels cinc continents", puntualitza el professor d’Història Contemporània a la Universitat de València, Anaclet Pons.

Per la seua banda Alejandro Pozo, investigador del centre Delàs d’Estudis per la Pau i expert en conflictes internacionals, que considera que, com més acorralat estiga Putin, més insegurs estarem. Per tant, “l’amenaça nuclear russa no és descartable”. Així, ara mateix la tensió és màxima en una situació complexa, en la qual no hi haurà ni guanyadors ni vençuts, i on les úniques possibilitats d'èxit per a la humanitat passen pel treball de la diplomàcia per aconseguir una negociació de pau, que l’expert considera “viables i possibles”.

Després de set mesos de guerra a Ucraïna el bloc occidental es manté unit, però el distanciament de socis russos com la Xina, l'Índia o Turquia, s'ha fet palés. Rússia es queda a soles i un atac nuclear encara l'aïllaria més perquè “és un suïcidi polític” i ell n’és conscient, explica Pozo. La raó: serà molt difícil vendre-li tant a la comunitat internacional com a l’opinió pública russa la necessitat d’un atac d’aquesta índole. 

Com a recomanació per a evitar un possible futur desastre nuclear, Alejandro Pozo recomana prohibir aquesta mena d’armes i recorda que Espanya podria haver firmat el tractat de prohibició de les armes nuclears, però no ho ha fet. 

Anaclet Pons coincideix amb Pozo que un atac nuclear per part de Putin és "altament improbable, perquè és una solució molt radical" i actualment un enfrontament nuclear generaria un problema de primer orde mundial, del qual segurament Rússia pagaria les conseqüències.  

En el mapa geopolític mundial destaquen cinc superpotències nuclears, és a dir, països que compten amb gran quantitat d'armes atòmiques i reactors. Són Rússia, que concentra la força nuclear més gran del món. Els Estats Units, l'únic país que ha arribat a utilitzar-les l'any 1945 durant la Segona Guerra Mundial a les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki. I en la llista també estan la Xina, França, el Regne Unit, l'Índia, Israel, el Pakistan i Corea del Nord. 

Després de set mesos de guerra a Ucraïna el bloc occidental es manté unit, però el distanciament de socis russos com la Xina, l'Índia o Turquia, s'ha fet palés. Rússia es queda a soles i un atac nuclear encara l'aïllaria més perquè “és un suïcidi polític” i ell n’és conscient, explica Pozo. La raó: serà molt difícil vendre-li tant a la comunitat internacional com a l’opinió pública russa la necessitat d’un atac d’aquesta índole.

El professor d’Història Contemporània a la Universitat de València, Anaclet Pons, coincideix amb Pozo en què un atac nuclear per part de Putin és "altament improbable perquè és una solució molt radical", i en què, actualment un enfrontament nuclear generaria un problema de primer ordre mundial del qual segurament Rússia pagaria les conseqüències.