Els conflictes internacionals que el món deixa al 2022

La tensió entre Occident i Rússia per Ucraïna, el futur de l'Afganistan després de la tornada dels talibans, les diferències entre els Estats Units i la Xina o l'expansió del jihadisme al Sahel, són alguns dels conflictes que van centrar l'atenció mundial en 2021 i que continuaran en primera línia en 2022.

Són molts els fronts internacions oberts, però aquesta és una selecció dels deu més importants:

Ucraïna

El conflicte entre Kíev i Moscou arran de l'annexió en 2014 de la península de Crimea continua i continuarà sent amb tota seguretat un dels grans temes de l'any nou. Els països occidentals ha establit diferents sancions contra Rússia, i tant els EUA com la Unió Europea les han mantingudes. 

L'Afganistan

Després de quasi dues dècades d'ocupació estatunidenca, els talibans van prendre el poder de Kabul el passat 15 d'agost, culminant una ràpida ofensiva que els va portar a controlar les capitals de 33 de les 34 províncies afganeses en només deu dies. Des de llavors s'enfronta a creixents amenaces per la presència del grup jihadista Estat Islàmic (Daesh), que ha augmentat els seus atacs des de la retirada de les tropes dels Estats Units, a més de la retirada de les ajudes econòmiques i l'abandó internacional.

Iemen

La coalició àrab liderada per l'Aràbia Saudita va començar la seua intervenció en el conflicte iemenita el 25 de març de 2015 amb l'objectiu de restaurar en el poder al president, Abd Rabbuh Mansur Hadi, expulsat pels rebels houthis. El conflicte, iniciat amb anterioritat, en els primers mesos de 2011, està en punt mort. Enguany, el president estatunidenc, Joe Biden, va anunciar la suspensió de l'ajuda que prestava a la coalició internacional i des de finals de juny els enfrontaments més importants s'han centrat en la província petroliera de Marib.

Haití

Quasi sis mesos després de l'assassinat del president haitià Jovenel Moïse en la seua residència de Port-au-Prince, les investigacions semblen estancades i poc s'ha aclarit més enllà d'atribuir l'autoria a un grup de mercenaris que no va trobar resistència de la seguretat presidencial. El magnicidi de Moïse va aprofundir encara més en la crisi política en la qual es troba Haití des de fa anys, incrementada per una forta inseguretat als carrers i l'augment dels assassinats i segrests en les mans de bandes de delinqüents, que han fet d’això un negoci lucratiu.

Estats Units-Xina

Després de l'arribada del demòcrata Joe Biden a la presidència dels Estats Units molt poc han canviat les relacions entre els Estats Units i la Xina en 2021. El nou president va decidir mantindre i ampliar les mesures contra el país asiàtic que va encapçalar el seu predecessor, Donald Trump. Entre les mesures, el cap de la Casa Blanca va decidir prohibir les inversions nord-americanes en una desena d'empreses de tecnologia i defensa de la Xina amb suposats vincles militars.

Estats Units, Israel-Iran

Israel i els Estats Units acaben l’any amb l'objectiu de desenvolupar una estratègia comuna en qüestions regionals de seguretat, en particular en allò que concerneix al pla nuclear de l'Iran. La qüestió es va tractar en la reunió que van mantindre el passat 22 de desembre el primer ministre israelià, Naftali Benet, i l'assessor de Seguretat Nacional dels EUA, Jake Sullivan. La trobada es va celebrar enmig de les negociacions multilaterals per a salvar l'acord nuclear amb l'Iran, que haurien de limitar les activitats atòmiques de la república islàmica, i que van tancar l'any sense acord immediat a la vista.

Israel-Palestina

L'escalada bèl·lica entre Israel i les milícies palestines de la Franja de Gaza al maig de 2021 es va tancar amb un alto-el-foc gestionat per Egipte i mediadors internacionals però sense una treva prolongada que garantisca una certa pau en la zona. Si bé des de llavors no s'han registrat importants rondes d'hostilitats, la situació encara és volàtil i l'amenaça d'un nou conflicte està latent, fet que preocupa sobretot els civils a un costat i a l'altre de la frontera.

Jihadisme a Àfrica

El 2021 va estar marcat per atacs jihadistes, que van sorprendre per la virulència en països com Moçambic, on el grup Al Shabab va intensificar els atemptats; o la República Democràtica del Congo (RDC), on les Forces Democràtiques Aliades (ADF), grup d'origen ugandés i llaços difusos amb l'Estat Islàmic (Daesh), va causar nombrosos sinistres. Àfrica haurà d'afrontar, doncs, el renovat assot del terrorisme jihadista en països com Moçambic, l'RDC i Uganda, i també impedir l'avanç dels grups consagrats en nacions com Somàlia, Nigèria, Burkina Faso, el Camerun, el Txad, Níger i Mali.

Etiòpia 

A Etiòpia, els rebels tigrinyes i el govern federal van acceptar donar aquest desembre un pas arrere en la guerra que lliuren des de novembre de 2020. El Front Popular d'Alliberament de Tigré (FPLT) va anunciar la seua retirada d'altres zones veïnes, mentre l'executiu va detindre l'avanç de les seues tropes cap a Tigre. No obstant això, encara no és clar si totes dues parts acceptaran en el nou any començar un diàleg i buscar una solució pacífica a un conflicte que ja ha deixat un saldo desolador: milers de morts, més de dos milions de persones desplaçades i més de 9,4 milions de persones necessitades d'assistència humanitària.